Raül Cid és músic i de Tarragona. És el líder del grup Stromboli Jazz Band. És un ferm defensor de la seva professió i considera que Tarragona intenta fer costat a la música i als músics però no sempre ho encerta. Vol deixar clar que la música no és soroll i que el conflicte acústic a la ciutat no té res a veure amb la música en directe. El nou programa cultural presentat fa uns dies per la consellera de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona el defineix com un pas més per normalitzar una situació que ha generat algun conflicte.

- Què li sembla el nou programa cultural engegat per l'Ajuntament de Tarragona que permet als músics tocar al carrer?

- Tot el que siguin programes culturals per a propiciar i promocionar la cultura a la ciutat em sembla bé, i s'agreix. S'hauria de matisar que aquest programa permet tocar en segons quins espais i en unes condicions concretes.

- És just aquest programa?

- És un programa que millora l'accés de la cultura al carrer i de moment crec que és aviat per dir si és just o no. De totes maneres, dona més facilitats de les que hi havia fins ara per a realitzar segons quines activitats musicals.

- Li sembla bé que es pugui posar la gorra?

- Mai m'ha semblat un problema això. Cadascú intenta guanyar-se la vida com pot i de la forma més digne possible però està bé regular un mica de quina forma es poden fer les coses i que tothom es pugui sentir còmode, tan artistes, públic o l'Ajuntament.

- Això només soluciona el problema de pocs músics però no el problema de fons. Es podria considerar pel col·lectiu com un pedaç?

- Realment a Tarragona no hi ha un problema de saturació de músics de carrer. Aquest nou programa cultural es pot considerar com un pas més per a normalitzar una situació que en alguns casos ha creat conflicte. Tot el que sigui anar avançant per a resoldre les problemàtiques que tenim, és molt ben rebut, tot i que encara queda molt per fer i tal com diu, el problema de fons encara hi és.

[blockquote]"Realment a Tarragona no hi ha un problema de saturació de músics de carrer"[/blockquote]
- La consellera de Cultura apunta que el fet que un músic o un grup pugui tocar al carrer contractat per una empresa no depèn només de la conselleria sinó també de Domini Públic. La solució no sembla fàcil. Què faria vostè per solucionar-ho?

- Potser sóc massa innocent, però crec que el més fàcil seria arribar a un acord entre els diferents departaments implicats i trobar una solució que pugui beneficiar a tothom, perquè aquests problemes els seguirem tenint cada dos per tres. Crec que a la vida tot acaba sent actitud i predisposició.
  - Begoña Floria també va assegurar que estan treballant perquè es pugui tocar música en directe a les guinguetes de platja i fer-ho també amb un programa cultural, semblant al que van presentar fa uns dies. Què en pensa?

- Tal com comentava, tot el que sigui donar facilitats per a poder actuar, ja sigui a les guinguetes com en altres espais, és una molt bona notícia. Igual que en aquest últim programa cultural, s'haurà de buscar la forma que les parts implicades se sentin a gust amb les condicions per dur a terme les actuacions.

- Què suposa poder tocar a la platja per als músics?

- És un espai molt xulo, amb un ambient molt agradable on poder compartir la teva música en un lloc més distès i informal. Per altra banda, aixecar el veto de poder tornar a actuar a la platja és motiu d'alegria.

- La música en directe ha generat conflictes entre veïns, organitzadors i ajuntament. Com s'aconsegueix la bona harmonia entre tots els agents implicats?

- Jo no crec que sigui la música en directe la que crea conflictes. De forma inconscient, es té per costum englobar dins del soroll a les actuacions en directe també. El problema del conflicte acústic és un altre en aquesta ciutat i sempre se'ns acusa als mateixos d'aquesta problemàtica. La música no és soroll, voldria que quedés clar. La bona harmonia s'aconsegueix dialogant, parlant i arribant a acords.

[blockquote]"La música no és soroll, voldria que quedés clar"[/blockquote]
- Tarragona fa costat a la música? Cuida els músics?

- Tarragona intenta fer costat a la música i als músics però no sempre de la millor forma desitjada pels artistes. Crec que no hauria de costar tant poder dur a terme certs projectes culturals ni tenir tantes dificultats burocràtiques, però aquests nous programes culturals intenten millorar aquests problemes que ens trobem. Ara bé, hi ha feina a fer encara perquè ens puguem sentir més còmodes actuant a la nostra ciutat.