Josep Anton Ferré és el nou rector de la Universitat Rovira i Virgili. Foto: Agnès Llorens.El flamant nou rector de la URV, Josep Anton Ferré, parla ràpid, amb energia i no té por de defensar allò que creu que pot ser el millor per preservar el futur d’una de les institucions amb més capacitat de generar valor del territori. Des que va ser escollit, i posteriorment ratificat, el passat 13 de maig, el catedràtic de Mecànica de Fluids que assumeix la tasca de capitanejar la universitat sosté que el futur de la institució depèn de l’especialització dels graus, d’augmentar i promocionar els postgraus, màsters i doctorats i d’integrar la recerca en el món de l’empresa. I tot això, fent més amb menys.
Tot just acaba d’estrenar el càrrec i el curs acadèmic 2014-15 està a punt d’acabar. Quines novetats presentarà el curs vinent en l’àmbit lectiu?
El pròxim curs ja està completament planificat per l’anterior equip i el més destacable pel que fa als estudis de Grau és la inclusió de les dobles titulacions en alguns estudis, una novetat que és molt interessant i en la qual insistirem més en el futur.
Cal, doncs, esperar més titulacions múltiples?
De fet, es vol incidir més en l’arquitectura acadèmica dels estudis de Grau, és a dir, que en funció de les assignatures que s’escullin dins d’una mateixa titulació es pugui accedir a uns estudis especialitzats ja des del mateix Grau. Seria una organització inspirada en els campus americans, que també permetria formar professionals amb coneixement de causa i més bagatge en temes concrets.
La universitat del futur tendeix a la flexibilització?
La URV vol imposar un model més flexible, que serveixi per reconèixer que la tasca primordial de la universitat és formar persones i arribar al món del treball des de qualsevol dels seus vessants. Però cal que els professionals estiguin especialitzats i que cada estudiant pugui especialitzar-se en funció de les assignatures que triï, una opció que abans ja existia amb l’elecció de les assignatures optatives i que ens permetrà formar especialistes de base.
L’especialització que defensa també s’obté dels postgraus, màsters i doctorats. Quin és el repte en aquest àmbit?
És important treballar per augmentar el percentatge d’alumnes d’aquests estudis i, sobretot, per donar-los a conèixer en l’àmbit internacional, ja que ofereixen moltes possibilitats de mobilitat per als que els cursen. Ara mateix, aquests estudis tenen poc reconeixement en el mercat i cal promoure que els doctors, que són professionals amb una altíssima especialització, s’incorporin també al món de l’empresa, per fomentar la innovació amb l’objectiu de fer avançar la societat.
Precisament, la recerca és una de les branques bàsiques de la innovació. Una part important dels suports que ha rebut per assolir el càrrec de rector prové del món de la investigació. Quins són els projectes de futur de l’equip que lidera en aquest aspecte?
És vital donar a conèixer tot allò que es fa en investigació i cal treballar per acollir-nos al programa Horitzó 2020 de la Unió Europea. També hem de començar a actuar conjuntament amb els ajuntaments del territori dins del programa RIS3 (Research and Innovation Smart Specialisation Strategy), la nova estratègia de la Comissió Europea, per tal de contribuir que les ajudes que fins ara es concedien a través del FEDER tinguin l’assessorament de la universitat, la qual cosa significa també que s’obren més possibilitats de fer recerca aplicada.
I tots aquests objectius s’han de dur a terme en un marc de rebaixa dels pressupostos públics. Com ho farà la URV per fer més amb menys?
El panorama econòmic és complicat, això és innegable. L’any 2010, la URV va rebre 78,9 milions d’euros de subvencions públiques i el 2014, un total de 59,1, el que significa prop de 20 milions d’euros menys en quatre anys, sense comptar els ingressos de recerca i matrícules que configuren el total del pressupost. Què vol dir això? Que hem hagut de reduir certs tipus d’activitats i despeses.
Com el nombre de docents, per exemple?
La partida de professorat és l’única que no s’ha reduït. Comptant els docents i la plantilla d’administració i serveis, aquesta és l’única partida de tot el conjunt que no s’ha aprimat. Excepte pel que poden ser alguns casos de professors associats, la URV, malgrat la reducció de xifres, no ha prescindit de cap treballador amb dedicació exclusiva. Hem fet un esforç perquè tenim molt clar el nostre actiu més important són les persones, podríem tenir menys laboratoris, menys aules, però no podem tenir menys personal.
Aquesta situació econòmica es pot sostenir molt de temps més?
Les universitats ja hem tocat fons amb el tema de les retallades, perquè reduir més seria començar a prescindir de les persones i deixaríem de fer algunes tasques que estem fent. Tot i que s’ha reduït l’aportació pública, la URV sempre ha mantingut la despesa de professorat per sota de la subvenció pública que obté per no entrar en una espiral de desequilibris. Per aquest motiu, a vegades dol veure que, en anys anteriors, s’han fet moltes inversions públiques que no generen valor. Com pot ser que tinguem línies de l’AVE que no van enlloc però que no hàgim pogut plantejar una obra essencial com és el corredor mediterrani?
El nou equip directiu de la URV es posicionarà en projectes que afecten tot el territori, com BCN World?
La URV considera que ha de ser crítica amb els temes que afectin l’esfera pública, però pel que fa a temes que depenen de la iniciativa privada, com BCN World, és evident que dins del nostre col·lectiu, com dins de qualsevol altre àmbit, hi ha diferents opinions. Com a URV no ens posicionem en inversions privades, perquè creiem que no és la nostra àrea i respectem totes les opinions.
