El pròxim 13 de novembre de 2024 es commemoren els 120 anys de la constitució de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, creada formalment com a Sindicat de Regs del Pantà de Riudecanyes el 13 de novembre de 1904 mitjançant una sessió celebrada al Teatre Circ de Reus. El pantà, que es va inaugurar el 1918, va ser una solució per a les greus sequeres que afectaven la zona.
La infraestructura, que va ser impulsada i finançada en gran part per la comunitat local, ha estat fonamental per al desenvolupament agrari i la gestió dels recursos hídrics de la regió. Més de cent anys després, ara pateix els estralls d'una sequera sense precedents i tan sols lespluges intenses ocasionades per la DANA han augmentat el volum d'aigua fins al 14%, segons dades del 3 de novembre del 2024.
La idea de construir el pantà va sorgir fruit de la Comisión de Pantanos, creada el 5 de març de 1900, presidida pel llavors alcalde de Reus, Pau Font de Rubinat. L’objectiu era incloure el Pantà de Riudecanyes en el Plan General de Canales y Pantanos del Estado, aconseguint aquest objectiu el novembre de 1900. Així, es va fer un pas important per garantir el subministrament d’aigua a un territori vulnerable a la sequera. L’1 d’abril de 1901 es va constituir a l’Ajuntament de Reus el Comitè Executiu dels Pantans, que jugar un paper fonamental en la gestió i direcció del projecte.
Entrada en funcionament i millores del servei
El mes de juliol de 1901 els enginyers Cayetano Úbeda i Jaime Lahuerta van començar els estudis tècnics definitius pels pantans de Riudecanyes i de la Riba per encàrrec del govern, que va destinar 1.320.000 pessetes a les obres d’ambdós pantans. Fins al 12 de juliol de 1904, no es va obtenir la primera concessió d’aigua per a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. La primera pedra va ser col·locada pel ministre de Foment, Manuel Allendesalazar, el 4 d’octubre de 1904, i les obres no van començar fins al març de 1905.
L’octubre de 1907, per raons tècniques, es va decidir canviar l’emplaçament de la presa, i el maig de 1908 es van reprendre els treballs a l’actual ubicació, 800 metres més avall del primer emplaçament. Les obres no es van completar fins al 1918 i el canal no va portar aigua a la ciutat de Reus fins al 3 d’agost de 1919. L’any 1929, les obres del canal van ser finalment recepcionades per la Junta d'Obres del Pantà.
El 7 de juliol de 1922, la Junta d’Obres va proposar ampliar la capacitat de l’embassament de Riudecanyes, una ampliació que es va aprovar el 4 de juny de 1924 i es va ratificar el 30 de juliol del mateix any. El 1926, també es va aprovar el projecte per aprofitar les aigües dels torrents de Prades, la Febró i Arbolí, que va rebre la concessió el 24 de febrer de 1930. Aquest projecte consistia en la construcció d’un assut de derivació i un canal de més de 21.000 metres de llargada, amb túnels i canals per millorar l’eficiència en el transport d’aigua.
Al llarg dels anys, s’han realitzat diversos projectes d’expansió i millora, i actualment la infraestructura continua jugant un paper central en la gestió dels recursos hídrics de la regió. El 1927 es va engegar un projecte per augmentar-ne la capacitat, afegint canals i assuts per optimitzar l’ús del cabal del riu Siurana, un pla finalitzat el 1950. Més endavant, entre 1965 i 1974, es va construir l’embassament de Siurana, una infraestructura complementària per a la xarxa hídrica de la zona.