El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha inaugurat la restauració del claustre del Reial Monestir de Santes Creus a Aiguamúrcia. Dos anys de treballs per garantir la conservació del conjunt amb la impermeabilització de les cobertes, la millora dels sistemes de drenatge de l’aigua i el nou enjardinament. "El primer claustre d'estil gòtic de la Corona d'Aragó, que avui torna a gaudir de tota la seva magnificència, és també un símbol de l'empenta del país", ha expressat Illa. Les obres han descobert les restes òssies de nobles catalans dels segles XIII i XIV. Els resultats de l'estudi de les mostres es presentaran en els pròxims mesos i permetran reconstruir les històries de vida d’aquests personatges.
Les obres de restauració s'han acabat aquest mes de juny i han resolt les patologies del claustre gòtic i, d'aquesta manera, s'ha garantit la seva conservació. Aquestes han consistit a impermeabilitzar les cobertes per tal d'eliminar les humitats i en la instal·lació de canals d’evacuació. A més, els treballs han millorat el sistema de drenatge, gràcies a la reutilització d’un antic pou de drenatge que hi ha al pati del claustre.
L'actuació també ha inclòs la restauració de paraments petris i del templet del lavatori, el qual ha tornat a la seva fisonomia original amb el tancament de tots els costats, excepte el d’accés al claustre. Alhora, s’ha incorporat una nova il·luminació a les galeries del claustre i s'ha enjardinat el pati. Pel que fa a la il·luminació, destaca la instal·lació d’unes lluminàries que volen reproduir l’atmosfera sòbria i serena pròpia del Cister.
En concret, les intervencions s’han fet al claustre, contemplant les quatre galeries, els sepulcres, les creueries, les voltes, els paraments i el lavatori. Les obres es van iniciar l'abril de 2023 i s'han executat durant 26 mesos, deu menys dels previstos inicialment. El cost del projecte de la restauració integral ha estat de 3.665.546 euros, dels quals 2.165.543 els ha finançat el Departament de Cultura i els 1.500.000 restants la Fundació “la Caixa” en el marc del programa Temps de Gòtic.
La cap de l'Àrea de Monuments i Jaciments de l’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, Carme Bergés, ha assenyalat que després de la intervenció és "fàcil resseguir i reconèixer els temes iconogràfics esculpits en els capitells i que marcaren el ritme vital de la comunitat cistercenca". També ha indicat que un dels elements més rellevants que s'han recuperat i millorat és el lavatori i el vas de la font. "Havien desaparegut per problemes de concrecions calcàries i ja torna a brollar l'aigua amb força", ha dit.
La responsable de patrimoni ha afegit que aquesta restauració no suposa només la recuperació d'un element arquitectònic "fonamental" per entendre la vida monàstica, sinó que amb el retorn de la seva fisonomia original, és recuperar un soroll de l'aigua, que "acompanyava i donava sentit a aquest espai". En l'acte d'inauguració, l'alcalde d'Aiguamúrcia, Óscar Sendra, ha celebrat la restauració del claustre gòtic i de la recuperació del patrimoni i llegat. "Creiem en el poder de patrimoni com a motor de cohesió i futur, restaurar un claustre no és mirar enrere amb nostàlgia sinó mirar endavant amb un orgull i compromís", ha afirmat. Per la seva banda, la directora de CaixaForum Tarragona, Glòria Olivé, ha asseverat que el projecte de restauració ha permès engegar una "ambiciosa recerca arran de la troballa excepcional" de restes humanes de la mitja-alta noblesa catalana medieval en sarcòfags que fins ara es pensava que havien estat profanats”.
Resultats de la recerca del conjunt funerari, aviat
Durant les obres del claustre i dels treballs d'impermeabilització dels murs que degradaven els sepulcres, es van desmuntar sis sarcòfags de la galeria nord i tres de la galeria sud - també per restaurar-los. "Amb la seva obertura s'iniciava un nou projecte de recerca que ha posat al descobert una important i inèdita necròpolis corresponent a la noblesa catalana de la baixa Edat Mitjana", ha detallat Bergés. De fet, en ells, reposen membres de la noblesa catalana dels segle XIII i XIV, enterrada a Santes Creus arran de la decisió dels reis Jaume el Just i Blanca d’Anjou de convertir el monestir en panteó de la reialesa catalana.
Els treballs iniciats a la galeria nord amb l’obertura dels primers sarcòfags van posar al descobert unes restes, la majoria d’elles intactes, que documenten diferents tipus d’enterraments, tant individuals com col·lectius, en molt bon estat de conservació. Es tracta dels enterraments de diferents membres d’algunes de les nissagues més importants de la noblesa catalana, com els Montcada, els Queralt o el Cervera. En el cas dels enterraments col·lectius, destaca la troballa de dos taüts amb les restes de dos nounats que ens permeten establir relacions de parentiu i analitzar condicions de vida i l’aixovar funerari.
Després es va seguir per tres dels sarcòfags de la galeria sud, els quals van aportar noves troballes amb uns enterraments però, que ja havien estat reoberts segurament, al segle XIX, en què el monestir es converteix en presó provincial i el claustre es afectat per aquests moviments, i remoguts novament a principis del segle XX quan es documenten obres de restauració al claustre.
"Es tracta d'un conjunt excepcional per la uniformitat cronològica i de classe social dels personatges, per la diversitat de casuístiques funeràries, per la bona conservació tant de les restes òssies com dels teixits humans, les mortalles que embolcallaven els cossos i per la conservació d'objectes singulars com ara els taüts de fusta de dos nounats, l'escapulari trobat entre les mans d'un d'ells, i els tèxtils recuperats", ha assegurat Bergés.
Segons la cap de l'Àrea de Monuments i Jaciments de l’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, els estudis i les analítiques relacionades amb aquestes restes antropològiques estan actualment en procés i les conclusions finals sobre paleogenètica es faran públiques aviat. Aquestes permetran conèixer les relacions de parentiu, sexe i possible presència de patògens o sobre marques i condicions de vida, com la seva dieta a partir de l’anàlisi d’isòtops, origen i mobilitat, marcadors de pol·lució ambiental, entre altres. "Tot plegat, un seguit d'indicadors que, juntament amb l'estudi heràldic i de la documentació històrica, també en procés, ens faran avançar en la identificació d'aquests personatges i el que considerem de major interès ens permetrà reconstruir les seves històries de vida", ha subratllat.
