L'empresa comarcal encarregada del subministrament d'aigua al Baix Camp, Comaigua, ha emès un nou avís ciutadà relatiu a l'estat de l'aigua de boca. Després de mesos de restriccions a Riudecanyes per la presència de trihalometans i manganès, els controls de qualitat realitzats per l'Agència de Salut Pública de Catalunya han detectat concentracions elevades de sulfats en altres municipis.
En concret, les xifres indiquen 412 mg/L en l'aigua subministrada a Pratdip i 559 mg/L en l'aigua de consum que abasteix la població de Masriudoms, nucli de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. L'Ajuntament de Vandellòs ja ha assegurat que es farà un seguiment d'aquests nivells de sulfats i s'instal·larà una planta d'osmosi.
El Reial decret 3/2023, de 10 de gener, pel qual s’estableixen els criteris tècnics sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum, el seu control i subministrament, inclou els sulfats en la relació de paràmetres indicadors de la qualitat de l’aigua (part C de l’annex I), i estableix un valor paramètric per a aquest compost de 250 mg/L. No obstant això, l’aigua és apta per al consum, ja que en cap moment s’ha superat el valor de no aptitud de l’aigua, fixat en 750 mg/L.
Malgrat tot, les recomanacions sanitàries per a la ciutadania, en aquest cas de superació del valor paramètric, és que no s'utilitzi per a la preparació d’aliments infantils per a lactants. Per a consultes sobre aquest o qualsevol altre tema vinculat amb la qualitat de l’aigua, es troba disponible el telèfon gratuït d’avaries i incidències de Comaigua, 900 100 342.
Causes i població més vulnerable
Així mateix, l’OMS exposa que hi ha grups de població que poden ser més sensibles als efectes laxants derivats de l’exposició a altes concentracions de sulfats, com poden ser els infants, les persones que estan de pas (persones no acostumades a beure aigua amb nivells elevats de sulfats) i la gent gran.
En diversos estudis s’ha observat que la majoria de les persones experimenten un efecte laxant a concentracions de 1.000-1.200 mg/L, però sense augment de diarrea, deshidratació o pèrdua de pes.
Els nivells més elevats de sulfats en l’aigua de consum, en general, provenen de fonts naturals i són atribuïbles a les característiques hidrogeològiques naturals dels aqüífers i de les captacions d'aigua, per dissolució de salts de sulfat de les roques i minerals, com el guix.
