Reus aprova definitivament el pressupost i l’increment dels impostos per al 2024 tot i les al·legacions presentades

El govern crea taules de treball amb diversos sectors per estudiar com els ingressos de les taxes poden repercutir-los

El ple d'aprovació del pressupost i les ordenances fiscals per al 2024 de l'Ajuntament de Reus.
El ple d'aprovació del pressupost i les ordenances fiscals per al 2024 de l'Ajuntament de Reus. | Neus Bertola/ACN
Nació
22 de desembre de 2023
L’Ajuntament de Reus ha aprovat definitivament aquest divendres el pressupost i les ordenances fiscals per al 2024, tot i les 57 al·legacions presentades. Entre elles, es troben les dels sectors de la restauració i el comerç que a finals d’octubre ja van manifestar-se a les portes de l’ajuntament en contra de la pujada d’impostos, sobretot, pel que fa a l’increment del 40% de les terrasses. Tot i que el consistori els ha desestimat les al·legacions, sí que s’ha compromès a crear taules de treball per estudiar com els ingressos provinents d’aquestes taxes poden repercutir, directament, en la seva activitat econòmica. De fet, des de l’AEH Reus ja han traslladat la voluntat de crear un bus que porti els turistes de la costa fins a la ciutat.

L’Ajuntament de Reus ha aprovat el pressupost de 217.816.511 euros -un 11,50% més que el 2023- i l’increment de les ordenances fiscals amb els únics vots a favor dels partits que configuren el govern municipal, és a dir, els quinze regidors del PSC, ERC i Ara Reus. Per contra, l’oposició en bloc -Junts, PP, CUP, Vox i el regidor no adscrit Jose Ruiz- han votat en contra, després de retreure’ls-hi que pugin els impostos i no tinguin en compte les al·legacions i les mobilitzacions de la ciutadania.

En concret, s’ha aprovat l’increment de l’IBI en un 12,5% per cobrir els 9,96 milions d’euros d’increment de despesa corrent que preveu el consistori per a l’any que ve. També l’augment de les taxes com la de residus (14%), l’ICIO (4%), la de les terrasses i guals (40%) i la del servei de la grua i del dipòsit municipal (64%).

“És un augment d’impostos injust i injustificat que afectarà, enormement, les butxaques dels reusencs”, ha denunciat la portaveu de l’oposició Teresa Pallarès (Junts), qui ha afegit que enguany hi ha hagut “un registre històric d’al·legacions”. Unes paraules que han estat compartides per la resta de partits de l’oposició, com és el cas de la CUP, qui ha subratllat que les ordenances aprovades “no tenen en compte la difícil situació econòmica de molts ciutadans”.
 

Restauració i comerciants, en contra

Per la seva banda, el portaveu de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria (AEH) a Reus, Víctor Perales, que també ha assistit al plenari com a oient, ha afirmat que els ànims del sector “no són bons”, ja que no s’ha aconseguit reduir la pujada del 40% de l’impost de les terrasses, tal com es demanava a les al·legacions presentades, així com a través de la mobilització ciutadana del passat 27 d’octubre. “La gent està enfadada”, ha afegit Perales, qui ha criticat que una pujada tan elevada “no és normal i no agrada a ningú”.

A banda de l’impost de les terrasses, Perales ha subratllat que la restauració són un sector que es veurà afectat per l’increment de totes les ordenances. “Ens afecten totes: l’aigua, la brossa, l’IBI...”, ha afegit. Paral·lelament, el president de l’associació comercial El Tomb de Reus, Jacint Pallejà, ha destacat que el “lideratge és una barreja d’autoritat i empatia”, assegurant que, actualment, “hi ha necessitats a moltes cases, tant dels clients com dels mateixos establiments” i que no era el millor moment per fer una pujada tan elevada dels impostos.

Tot i això, ambdós representants han celebrat que l’Ajuntament s’hagi compromès a crear una taula de treball per estudiar la millor manera perquè els ingressos de les taxes acabin repercutint positivament el sector.
 

Nova estructura directiva

Durant el plenari celebrat aquest divendres, l’Ajuntament de Reus també ha aprovat la nova estructura organitzativa del personal directiu municipal. L’objectiu és assolir una major eficiència amb una reducció dels llocs de treball directius i la configuració d’una Direcció General Municipal que gaudiria d’un suport en les seves tasques per part d’una Gerència de Serveis Generals, i es mantindran les dues Gerències-coordinació en l’àmbit de Serveis a la Persona i en l’àmbit dels Serveis Territorials.