La regidoria de Seguretat ciutadana i Convivència i el seu vincle bidireccional amb la Guàrdia Urbana de Reus comporta una tasca diària i intensa de 365 dies l'any. La lluita contra l'incivisme, reduir els fets delictius i, especialment, les campanyes de mobilitat i circulació són algunes de les seves principals 'responsabilitats anuals.

El cap del cos policial, Pedro Muñoz, recalca que "Reus es troba sempre entre els cinc primers municipis de Catalunya amb més controls de seguretat", fet que denota una gran implicació. Sobretot, es tracta de campanyes coordinades amb el Servei Català de Trànsit.

[noticiadiari]99/12764[/noticiadiari]

Per aquest 2024, el calendari ja preveu fins a 22 campanyes programades: des de controls preventius per ciclistes i patinets elèctrics, velocitat i distraccions al volant o de transport escolar; a controls d'alcoholèmia o de seguretat passiva.

Reclamar una llei més específica

Encara més, Reus és una de les ciutats catalanes que més es comprometen per garantir una correcta mobilitat amb VMP o els patinets elèctrics. Els controls de velocitat, la instal·lació de radars pedagògics o les zones 30 busquen reforçar les prioritats en la via, segons vulnerabilitat: vianants i bicicletes, patinets, motocicletes i cotxes.

[noticiadiari]99/14305[/noticiadiari]

La regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez, reclama a la Direcció General de Trànsit (DGT) que "cal una regulació més complerta, per la qual els municipis no tenim competències, perquè puguin tenir els corresponents drets i obligacions com a vehicle".

De fet, el primer dispositiu de control a ciclistes i conductors de VMP d'enguany -del 8 al 14 de gener de 2024- ha resultat en setze denúncies per infraccions. Amb tot, Vázquez recorda que "no volen criminalitzar el patinet, sinó revertir el mal ús perquè la tasca no sigui sancionadora".

La Guàrdia Urbana de Reus continuarà apostant per les patrulles mixtes i la unitat de proximitat Foto: Laia Solanellas

En aquesta línia, la Guàrdia Urbana treballa en formació i fent pedagogia ciutadana al voltant d'una bona conducció. A més, "aquests sistemes alternatius de mobilitat personal propicien també que es redueixin els desplaçaments amb vehicles i, per tant, les congestions de trànsit", celebra Muñoz.

Aposta per les noves tecnologies

La tasca dels agents urbans s'ha anat complementant en els últims anys amb noves eines i tecnologies. Una de les propostes, en què la regidora assegura que l'Ajuntament està treballant, és la futura creació d'una aplicació mòbil perquè els reusencs i reusenques puguin contactar directament, a més de la via telefònica, amb la Urbana.

D'altra banda, al llarg del 2023, el cos de seguretat va completar els diferents tràmits per posar en marxa la unitat de drons. "Com a municipi en el perímetre de l'aeroport, tenim unes limitacions i necessitem l'autorització d'Aena per volar", explica Pedro Muñoz.

Apunta, també, que "hi ha diversos pilots que s'estan acabant de formar i han començat a fer primeres actuacions amb drons", les quals s'han de comunicar sempre per tenir el permís de l'Aeroport de Reus.

Les càmeres de videovigilància són un recurs molt útil, tant per la Guàrdia Urbana com per investigacions dels Mossos d'Esquadra. "Tenen una funció preventiva i dissuasòria", evidencia l'agent. L'Ajuntament pretén incrementar el nombre de càmeres -que haurien de col·locar-se aquest mateix 2024-, però depenen de l'aval del Departament d'Interior.

La regidora Dolors Vázquez, a la sala de control de videovigilància, a la comissaria central de la Guàrdia Urbana de Reus Foto: Laia Solanellas

Un model mixt i de proximitat

La voluntat del consistori reusenc, com es contempla al PAM 2023-2027, és reforçar el model de proximitat. La unitat de proximitat va néixer per garantir una atenció a tots els barris de la ciutat, mentre el cos prioritzava els incidents d'urgència.

"Cada setmana, els agents marquen els barris on han d'anar, es comuniquen amb els presidents de les associacions de veïns i fan ruta a peu de carrer: parlen amb el veïnat, entren en botigues i aconsegueixen un feedback directe, un retorn de les incidències", explica la regidora Dolors Vázquez.

Aquesta, com les altres unitats de la Guàrdia Urbana, també s'anirà nodrint de la incorporació progressiva de nous efectius, amb especial èmfasi per feminitzar el cos policial. Alhora, Vázquez i Muñoz destaquen les patrulles mixtes i la important tasca conjunta que es fa amb Mossos d'Esquadra al llarg de l'any.

La base, precisament, és "concebre la seguretat de forma integral i conjunta", assenyala Vázquez. N'és un exemple el recent Pla de Seguretat de Nadal, que es va desplegar per controlar principalment petits robatoris en establiments comercials i que va tancar amb un balanç positiu per part d'aquests.

[noticiadiari]99/13648[/noticiadiari]

Lluita contra l'incivisme

En paral·lel, les patrulles mixtes treballen per resoldre diferents actes d'incivisme i organitzen dispositius especials -amb la col·laboració de voluntariat de Protecció Civil- per reduir la sensació d'inseguretat a Reus.

El cap de la Guàrdia Urbana exposa que la inseguretat és "subjectiva" i pot anar vinculada a "sorolls, poca il·luminació, degradació dels carrers o manca de neteja" i que no necessàriament "s'associa a fets delictius".

Els que més han augmentat, però, són les estafes informàtiques i per Internet i, amb dades del 2022, conclouen que "Reus no és un dels municipis amb furts molt recurrents" i que "han disminuït molt les denúncies per consum d'alcohol al carrer", mentre augmenten per motius de sorolls.

Continuen, també, les campanyes per la recollida de les defecacions dels gossos i el control a la sortida de l'oci nocturn perquè "el tancament dels locals sigui pacífic i tranquil i no pertorbi el descans de la gent", descriu Vázquez.

Des de la comissaria central de la Guàrdia Urbana, els agents duen a terme una tasca de seguretat diària a Reus Foto: Laia Solanellas

Valoracions del PLASEQTA

Una qüestió de territori en què s'han implicat significativament des de la regidoria de Seguretat Ciutadana i Convivència i des de la Guàrdia Urbana és l'activació del PLASEQTA i el funcionament de les sirenes.

"Era una reivindicació que teníem des de fa temps; no som zona d'intervenció, només d'alerta", recorda la regidora, apuntant a més que hi intervenen factors, com la direcció del vent, que determinen quin sector de població es veu afectada.

[noticiadiari]99/13968[/noticiadiari]

Arran de l'accident d'IQOXE, l'Ajuntament de Reus ha treballat en els simulacres, sobretot per la zona del Mercat del Camp, on hi va haver un incendi la matinada del passat Sant Esteve. El cap policial afegeix, alhora, que "s'ha notat una evolució important i molt positiva en la millora dels mitjans", conjuntament amb el treball d'informació i difusió.