Reus aprova el pas definitiu per engegar el soterrament de la línia d'alta tensió del Pinar

Després del vistiplau de l'Ajuntament de Castellvell, el govern reusenc ha signat els dos últims convenis per impulsar les obres, que haurien d'estar enllestides abans del 2030

Imatge d'arxiu de les torres d'alta tensió en el límit entre Reus i Castellvell
Imatge d'arxiu de les torres d'alta tensió en el límit entre Reus i Castellvell | Sandra Pérez
16 de desembre de 2024, 17:30
Actualitzat: 17:30h

El soterrament de les torres de la urbanització del Pinar, és a dir, de la línia d'alta tensió de 110 kV amb un traçat d'1,43 quilòmetres que travessa els municipis de Reus i Castellvell del Camp, és una reclamació històrica del veïnat i, cada vegada, és més a prop de ser una realitat. El govern de Reus ha fet el pas definitiu per donar resposta a la problemàtica, amb la signatura, el passat divendres 13 de desembre, en Junta de Govern Local, els dos últims convenis que calien -amb l'Ajuntament de Castellvell i Endesa- per impulsar les obres.

Per tant, es manté la previsió que aquestes es duran a terme en els pròxims cinc anys i haurien d'estar enllestides abans del 2030. Com recorda la regidora Noemí Llauradó, a través de les xarxes d'ERC Reus, el passat mes de maig ja es va anunciar la concessió d'una subvenció per part de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) per un import de 2,4 milions d'euros. Es tracta d'una part del pressupost inicial, de 4.319.645,55 euros, per al soterrament de la línia Reus-Valls i Reus-Seròs, que hauran de cofinançar ambdós ajuntaments de forma proporcional al territori afectat de cada terme.

"Amb les torres soterrades, recuperarem l’espai per a la ciutadania", celebra Llauradó, portaveu del grup republicà, qui assegura que es van "proposar liderar el procés i ho estan fent, perseverant i vetllant pel projecte", de la mà de l'associació de veïns del Pinar i amb la complicitat del consistori veí i l'anterior govern d'ERC a la Generalitat de Catalunya. El plenari de l'ajuntament de Castellvell ja va donar el seu vistiplau el passat 26 de novembre, conjuntament amb l'aprovació inicial del pressupost municipal per a l'any vinent.

D'aquesta manera, ambdós municipis han signat els convenis amb l'empresa E-distribución Redes Digitales, SLU, per a l'execució de les obres, que encara no tenen concretat el cost dels materials i està pendent del càlcul definitiu, com va informar el Diari de Tarragona. Això sí, el finançament es divideix d'acord amb un 79,5% a assumir per l'Ajuntament de Reus (inclosa la subvenció atorgada) i un 20,5% de les despeses per a l'Ajuntament de Castellvell.

400 famílies afectades

El mateix mitjà apunta que l’Ajuntament de Reus té previst iniciar les obres d’urbanització de l’avinguda de les Torres, afectant també els sectors Calderons Nord i Calderons Sud, sense desenvolupar; i que, al seu torn, Castellvell farà les obres d’urbanització de l’avinguda President Companys. Per tal d’alliberar el vial central de l’àrea de la línia d’alta tensió abans de posar en marxa aquestes intervencions, Endesa haurà de fer prèviament la conversió soterrània de la línia i, posteriorment, els consistoris indemnitzaran a l’empresa com a compensació per aquesta execució.

Més endavant, el projecte d'obres "comportarà fer dues torres de soterrament, situades als extrems, per canviar de línia aèria a línia soterrada -una a Castellvell i una al sud de la urbanització-, amb una profunditat determinada per protegir la mateixa línia i que no causi efectes al veïnat", com va explicar la regidora d'Urbanisme reusenca, Marina Berasategui, en el seu moment. El circuit continuarà sent el mateix, però deixarà de ser aeri en el traçat que queda dins El Pinar i en el tram fins a la subestació elèctrica a tocar del passeig Nord; serà el traçat que ja estava previst en el Planejament d'Ordenació Urbanística Municipal del 1999.

Així, les 400 famílies que actualment resideixen a la urbanització posaran fi a les molèsties per sorolls i els problemes de salut que fa dècades que atribueixen a la proximitat de les torres elèctriques. Posteriorment, els governs de Reus i Castellvell hauran de decidir quina inversió destinen als respectius projectes de reurbanització de la zona on quedin soterrades les línies.

Arxivat a