Reus rebrà 4 milions d'euros per crear i millorar espais verds i refugis climàtics

El ministeri ha aprovat la sol·licitud de l'Ajuntament per finançar, amb fons europeus, el 95% del pressupost del projecte

Publicat el 26 de juliol de 2023 a les 11:39
Actualitzat el 26 de juliol de 2023 a les 11:49
Els fons europeus Next Generation finançaran pràcticament tot el projecte RenatuReus. Es tracta d'un conjunt d'actuacions que han de servir per incrementar els espais verds de la ciutat, la biodiversitat i l'aprofitament de l'aigua. El pressupost total previst és de 4.210.526,32 euros, i el ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha atorgat a l'Ajuntament una subvenció de quatre milions d'euros, el 95% del total.

El consistori farà front als 200.000 euros restants. La part del ministeri sortirà, directament, dels fons europeus, a través d'una convocatòria del 2022 on Reus ha obtingut l'ajut més elevat. Es tracta d'un projecte que, el mes de febrer d'aquest 2023, l'anterior govern va incorporar al plenari per aprovar-lo de manera sobtada, sense haver-ho comunicat abans ni haver-ne informat l'oposició.

[noticiadiari]99/7530[/noticiadiari]

L'alcaldessa, Sandra Guaita, ha explicat que el projecte "busca lluitar contra el canvi climàtic des de la mateixa ciutat". Està previst que s'executi durant els pròxims dos anys i mig i, per tant, hagi culminat el desembre del 2025. El regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, ha subratllat que el RenatuReus es va treballar durant el mandat anterior conjuntament amb la regidora d'Urbanisme, Marina Berasategui.

De fet, des del govern s'ha agraït repetidament la feina del personal tècnic de l'Ajuntament. Consideren que és aquest equip el que ha fet que ara s'hagi pogut rebre la resolució definitiva de la subvenció.
 

Tres àmbits d'actuació mediambiental

Rubio ha destacat que les accions previstes serviran per millorar la qualitat de l'aire i reduir la contaminació acústica a la ciutat. Es desconeix quantes actuacions s'inclouran i el seu calendari, i definir-ho és la primera passa que farà el projecte. El que sí que s'ha establert són els àmbits d'actuació.

El primer és l'impuls de la infraestructura verda i la connexió entre els espais verds i els espais blaus, que és com s'anomenen les infraestructures de gestió de l'aigua. El segon àmbit és l'increment de la biodiversitat, i el tercer serà un paquet d'actuacions en resposta al canvi climàtic i per millorar l'habitabilitat dels entorns urbans.

En aquests tres àmbits s'actuarà també en tres fases, la de planificació, la d'execució i la de difusió i participació ciutadana. El que es busca, segons ha explicat Berasategui, és "un model de desenvolupament de ciutat més adaptat a les necessitats urbanes que tenim".
 

Naturalització, refugis climàtics i drenatge sostenible

Entre les actuacions que es definiran en el marc de RenatuReus n'hi haurà de naturalització de la ciutat. S'han presentat com un conjunt de mesures i accions que augmentin la superfície de verd de la ciutat i la seva qualitat. No només al nucli urbà, sinó també al seu voltant.

Segons s'ha presentat aquest dimecres, es farà en quatre eixos, començant pel de la recuperació de sòl verd. També es vol millorar la connectivitat entre diferents estrats vegetals, és a dir, entre arbres, arbustos i altres plantes que compleixen funcions diferents. El tercer eix és el de la recuperació del patrimoni vegetal, amb els arbres monumentals i protegits com a prioritat. Finalment, també es vol millorar la connectivitat del nucli urbà amb els espais agraris del terme municipal.
 

El govern de Reus ha presentat la subvenció dels fons europeus atorgada pel ministeri Foto: Ajuntament de Reus


Un segon capítol d'actuacions consistirà a habilitar refugis climàtics. Es tracta d'espais naturals o urbanitzats on persones, animals i plantes queden protegits de les adversitats climatològiques. Es dissenyaran pensant, específicament, en la calor actual i la que es preveu que vingui els pròxims anys.

Tot i que ha de ser la fase de planificació qui concreti on i com es plantejaran, des del govern es té clar que es vol començar per les zones escolars de la ciutat. Pel que fa a la gestió i l'aprofitament de l'aigua, s'han ideat dues línies d'actuació. La primera és la construcció d'una bassa d'aigua depurada, de la qual no s'ha concretat la ubicació.

La seva funció serà la millora de l'hàbitat de diferents espècies de fauna, tot i que s'ha pensat, també, com "un espai de relació de la ciutadania amb el medi natural". Encara en aquest capítol s'ha de dissenyar un Sistema Urbà de Drenatge Sostenible a la llera de la riera de l'Escorial. L'objectiu és que capti l'aigua de la pluja, evitant inundacions, i la dirigeixi cap a sòl fèrtil per aprofitar-la per al reg.

Planificació i participació ciutadana per concretar RenatuReus

El primer pas perquè RenatuReus sigui una realitat serà concretar-ne les mesures i les actuacions. Amb el pressupost que atorga l'Estat es podrà establir de quina manera s'aconsegueixen els objectius que es persegueixen amb el projecte. Per fer-ho hi haurà una primera fase de planificació que ha de servir per redactar diversos documents, que seran els marcs d'actuació de RenatuReus.

S'ha previst un pla de la infraestructura verda i blava de biodiversitat, que ha de marcar de quina manera s'augmenta la biodiversitat i la superfície d'espais verds a la ciutat. També s'ha de fer un pla de refugis climàtics, per tal d'avaluar la informació climàtica, social, econòmica i urbanística necessària per identificar on s'han d'habilitar aquests espais. Tot i això, la intenció del govern és desplegar-los al voltant de les escoles de la ciutat en primera instància.

El darrer pla que inclourà RenatuReus serà el de sistemes urbans de drenatge sostenible. Ha de servir per concretar les actuacions pel que fa a la gestió de l'aigua de pluja, no només per aprofitar-la millor, sinó per reduir el risc i els efectes de les inundacions. Finalment, tot plegat es vol desenvolupar i executar amb la ciència i la tecnologia com a protagonistes, segons ha afirmat el regidor de Via Pública, Daniel Marcos.

Una filosofia que inclourà la participació ciutadana. És per això que es vol crear l'Observatori Ciutadà de la Biodiversitat. Ha de ser un organisme on puguin participar entitats i persones a títol individual per generar coneixement i resoldre dubtes. En aquest sentit, també es preveu constituir un Banc de Bones Pràctiques per a la Biodiversitat i la Resiliència.