La ciutat de Reus rebrà 4,7 milions d'euros a través dels fons europeus Next Generation. És el total de subvencions que rebran diferents projectes presentats per aplicar les zones de baixes emissions i altres mesures de mobilitat sostenible. Sumant-hi l'aportació municipal, el paquet total puja als 7,3 milions d'euros.
La inversió europea la va anunciar ahir dimecres el govern estatal, i el grup socialista reusenc va aplaudir i treure pit d'aquesta aportació. El govern local ha detallat, aquest dijous, quins projectes s'impulsaran els pròxims dos anys. Un dels requisits de la Unió Europea és, precisament, que les actuacions subvencionades estiguin acabades el 31 de desembre del 2024.
Carles Pellicer, alcalde de Reus, afirma que els ajuts seran «una injecció important a l'activitat econòmica de la ciutat i un pas de gegant en les polítiques de mobilitat sostenible». La vicealcaldessa, Noemí Llauradó, ha destacat «el rigor de la feina feta» per aconseguir les subvencions europees. S'ha referit a la puntuació que s'ha atorgat a Reus en la resolució dels ajuts; ha estat la dotzena ciutat (de l'Estat) millor puntuada», ha subratllat.
Reus tindrà una zona de baixes emissions abans del 2025
Una de les mesures que pot tenir més impacte és la implantació de la zona de baixes emissions, amb lectors que revisaran els adhesius ambientals dels vehicles. Es tracta dels distintius que, en períodes de contaminació, ja són necessaris per exemple a Barcelona. Pel que fa a Reus, el perímetre d'aquesta zona de baixes emissions encara no s'ha concretat.
Comptarà amb una partida pressupostària de 532.431 euros destinada, entre altres, a instal·lar aquests punts de control als accessos a la zona de baixes emissions. També hi haurà panells informatius i càmeres per monitorar el trànsit en alguns punts. Els detalls de l'àrea que es convertirà en zona de baixes emissions, com l'impacte que tindrà en la mobilitat s'estudiaran en el marc del Pla de Mobilitat Urbana.
La regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, ha recordat que suposa aplicar la normativa de la Direcció General de Trànsit i de la directiva europea. Ha calculat que cap a l'estiu es podria poder explicar les conclusions de la reforma del Pla, zona de baixes emissions inclosa. Una segona partida de 289.190 euros es destinarà a implantar mesures complementàries com sensors de la qualitat de l'aire i de soroll.
Quatre milions d'euros per la mobilitat en bicicleta
Les partides principals d'inversió es destinaran, específicament, a la mobilitat en bicicleta, amb un total de 4.014.260 euros. Vora la meitat d'aquest pressupost —2.064.260 euros— servirà per implantar el sistema públic de bicicletes compartides. La segona meitat, amb 1.950.000 euros, es destinarà a l'habilitació de quatre nous carrils bici, i s'hi sumaran 558.000 euros de la Diputació de Tarragona.
Durant els pròxims dos anys s'habilitaran carrils bici a l'avinguda de Bellissens i al carrer d'Astorga amb 910.000 euros. També es connectarà l'estació de trens i la plaça de les Oques amb l'estació d'autobusos i la zona del Campus Bellissens de la URV amb 560.000 euros i dos eixos diferents. Per una banda, a través dels passejos, l'avinguda de la Salle, la plaça d'Europa, l'avinguda de Sant Bernat Calbó i la del President Macià i Mas Iglesias.
El segon eix serà el que passarà pel carrer Ample, el tomb de ravals, l'avinguda del Carrilet i el carrer de Rocamora. En el cas de les vies compartides per cotxes i bicicletes, es revisaran, i on no sigui recomanable habilitar-les, s'instal·laran carrils bici segregats. Els fons europeus també serviran per implantar carrils bici a les avingudes de Falset i de Salou amb 230.000 i a la de Tarragona amb un pressupost de 210.000 euros.
Berasategui ha subratllat que «apostem per la segregació dels carrils bicicleta allà on és més difícil que hi hagi una convivència segura», com les vies d'entrada i sortida de la ciutat. Un exemple és l'avinguda de Tarragona, on els fons europeus preveuen destinar una segona partida. S'invertiran 791.780 euros a la construcció de la rotonda de Mas Carpa.
La primera fase del raval de Santa Anna, «a punt d'acabar»
Una actuació que s'inclou dins de la línia de treball de pacificar el trànsit, en aquest cas, als accessos de la ciutat. Un altre projecte beneficiat pels Next Generation és la vianalització del raval de Santa Anna. S'havia previst enllestir la primera fase, entre el carrer de Santa Anna i la plaça del Prim, el passat mes de gener.
Aquestes setmanes es volia tenir enllestit el projecte de la segona fase, de la plaça de Catalunya al carrer de Santa Anna i també el carrer de Salvador Espriu. Berasategui ha explicat que «estem fent uns arranjaments als acabats finals» pel que fa al tram on ja s'ha actuat. Pel que fa a la fase dos, «estem a punt de tancar el projecte executiu i pretenem engegar la licitació per iniciar les obres el segon semestre».
Totes dues fases comptaran amb un pressupost total d'1.034.645 euros. Encara en el capítol de vianalitzacions s'hi ha inclòs la reforma del pont del barri Gaudí, que també rebrà 295.928 euros de la Diputació de Tarragona.
L'Ajuntament manté en previsió els projectes no subvencionats
El global d'aquests projectes suposa un pressupost de 7.380.645 euros, la majoria dels quals amb finançament europeu. Als 4.777.560 euros que arriben dels fons Next Generation s'hi sumen 1.603.085 euros aportats per l'Ajuntament. El consistori, però, destinarà un altre milió d'euros a projectes que no han rebut subvenció.
Segons s'ha detallat aquest matí, els ajuts europeus permetran un estalvi de mig milió d'euros en projectes ja previstos al pla d'inversions. Amb la suma de mig milió d'euros més de recursos propis es vol donar sortida a quatre trams de nous carrils bici. Són els de les avingudes de Sant Bernat Calbó i dels Països Catalans, el camí de Riudoms i el carrer de Recasens i Mercader, davant de l'estadi municipal de futbol.
El primer d'aquests quatre compta amb un pressupost de 234.482,92 euros, mentre que el del camí de Riudoms, de 335.517,08 euros. Els dos darrers es repartiran una partida de 420.000 euros. Actualment no tenen calendari d'execució, i la prioritat la prenen la resta de mesures i actuacions, que han d'estar acabades a finals del 2024.
Tot i que ara no han rebut subvenció europea, el govern local els tornarà a presentar a les pròximes convocatòries. Si en rebessin, podria accelerar-se la seva execució, novament a causa dels requisits establerts per la Unió Europea.
