​Roc Muñoz, alcalde de La Canonja, és el nou primer secretari de la Federació del PSC del Camp de Tarragona. El socialista encara aquesta nova etapa amb les necessitats del seu "ego" estan totalment cobertes. Considera que el partit necessitava una sacsejada i una entrada de sàvia nova a la direcció.

- Què és el que va motivar Roc Muñoz a presentar candidatura per aconseguir ser el primer secretari de la Federació del PSC del Camp de Tarragona?

- El que em va motivar a presentar-me és que m'ho van demanar insistentment des del partit. De la mateixa manera que em van demanar que em presentés per ser alcalde. La mateixa gent ara em demana que dediqui una part del meu temps a la primera secretaria de la federació socialista del camp. Jo el que faig és compensar el meu partit per tot el que m'ha donat.

- Com afronta aquesta nova etapa?

- Doncs amb una certa incertesa i esperant a veure com funciona tot això perquè jo no havia ocupat cap càrrec orgànic dins del PSC i tampoc m'havia interessat mai, d'ençà que milito -des del 1990-. Jo estava centrat en l'alcaldia de La Canonja.

- Què pot aportar vostè?

- La gent del partit ha optat per una persona que té una trajectòria llarga, que guanya eleccions i que genera consens i és una de les meves virtuts. A La Canonja tenim una posició molt còmoda, una majoria molt àmplia i el que procurem sempre és arribar a un consens amb els veïns i complint el programa amb el que proposem. Aquesta manera de fer que tenim, els veïns ho veuen i això ens dona confiança. Aquesta manera de tenir en compte a totes les parts és el que deuen haver vist.

- Diuen que Muñoz és un alcalde impecable i que no té cap problema en renyar a algú si tira un paper a terra. Aquesta actitud la traslladarà al partit i els posarà a tots ben rectes?

- Bé doncs, tractaré que pensin que el partit és el principal i està clar que la política es fa en conjunt però també s'han d'aportar coses a escala individual. Per altra banda, un també pot ser una persona de consens però evidentment s'ha de ser molt executiu perquè les coses no es fan soles, cal decisió.

- En quin moment agafa el partit?

- Hem passat unes èpoques molt dures i molt dolentes però ara hem arribat a un punt amb el qual hem clarificat la nostra posició i el que hem de fer és dir-ho a la societat. Estic segur que ja no hi hauran més baixades del PSC i espero que hi hagi un rebot cap amunt.

- El conflicte Pedro Sánchez – Susana Díaz pot afectar el PSC o els queda "molt lluny"?

- Doncs això ens afectarà perquè la gent del PSC es posicionarà i arribarà un moment en què tots els moviments que estan fent Sánchez, Díaz i López, s'hauran de votar. En aquesta circumstància, com a primer secretari, hauré de ser el màxim correcte possible.
 
- Quan Xavier Sabaté va presentar la seva candidatura, vostè va patir en algun moment per la seva victòria?

- Sincerament no. Tota la gent que donava suport a Muñoz era molt majoritària. Pel que fa a Sabaté, encara no sé quins moviments ha fet. Segons ell, era per moure una mica l'arbre i que les idees fluïssin. Encara no he entès el motiu.

- No va tenir massa sentit. Va presentar la candidatura i al cap de pocs dies va dir que la retirava. Considera que un dels motius que el va empènyer a fer el pas era per cridar l'atenció?

- Són d'aquelles coses que no s'entén i més venint d'una primera figura com ha estat Xavier Sabaté. Sincerament no ho sé, no ho entenc.

- Feia falta una renovació dins la direcció del partit?

- Amb una federació que ha estat tan potent com la nostra i que sempre els primers secretaris i la gent d'organització han estat de les principals ciutats, Tarragona i Reus, feia que vinguessin d'altres llocs. Sempre van bé els canvis.

- Es pot dir que la renovació ve de Roc de la mà de Muñoz, que té 60 anys?

- Jo crec que sí perquè no he estat mai amb la maquinària del partit i per tant, tinc una altra manera de fer i de ser. Un canvi significatiu, entre altres, és que el secretari d'organització, en Kenneth Martínez del Vendrell, és una persona jove, amb moltes ganes. Aquests canvis provocaran una sacsejada en el partit i aportarà unes noves maneres de fer.

- L'ombra del cas Inipro encara sobrevola la ciutat. Com pot afectar això al partit?

- Jo crec que aquestes coses s'allarguen innecessàriament. El cas l'hem d'anar seguint i, encara que no el conec amb profunditat, pel que ens diuen tot això acabarà amb res. Ara bé, de moment tot el soroll que genera Inipro és molt important.

- Iceta sempre demana els altres partits que donin la cara quan hi ha algun cas de corrupció. Quan l'esquitxat és el seu partit s'amaga sota l'ala. Creu que hauria d'haver sortit i mostra confiança amb els polítics implicats?

- Sempre he pensat que tot això queda molt artificial i ridícul. Els partits i les organitzacions el que hem de fer és respectar el que diu el jutge, encara que a vegades ho allarguen massa.

- No m'ha respost, Iceta hauria d'haver donat suport a Ballesteros?

- Si ho hagués dit o fet,  hauria sigut perfecte. S'hauria d'haver dit que respectarem la decisió del jutge però jo crec que queda una mica artificial, tant si ho fem nosaltres com un altre partit.
  - Què li sembla el pacte PP-PSC-UDC?

- Jo el trobo correcte.

- Vostè l'hauria fet?

- Doncs sempre dic que quan governes en minoria has de pactar amb qui pots, no amb qui vols. I si els altres partits que et poden donar la majora t'ho posen difícil, has de prendre una decisió. Si ha pactat amb aquests partits em sembla correcte. Les coses en política són més difícils del que sembla.

- El PSC de Tarragona ha patit un desgast força important. Creu que li passarà factura en les pròximes eleccions municipals?

- Jo crec que és un força potent. No crec que les coses hagin canviat però el que està clar és que d'aquí al final de la legislatura s'han de fer coses i ben fetes. Si es fa un bon tàndem i es van concretant les coses que aquesta ciutat hi ha posat moltes esperances, es farà una bona feina.

- Ballesteros es tornarà a presentar? Quina és la seva aposta?

- Jo li demanaré a Ballesteros que es torni a presentar. És un valor de primera magnitud pel PSC de Tarragona. Sé que va dir que no es presentaria però ara m'arriba que ja no és tan categòric amb el que va dir i diuen que està disposat a deixar una porta oberta. Si depèn del primer secretari de la federació, doncs li demanaré que faci un esforç per presentar-se a les eleccions.

- Aspira a algun altre càrrec?

- Si no m'ha agradat mai la vida orgànica del partit i hi estic des del 1990 és perquè segurament tampoc he volgut anar a Madrid ni al Parlament ni a cap altre lloc. L'ego personal de Roc Muñoz aconseguint la independència de La Canonja respecte a Tarragona està més que coberta. Quan vaig prendre possessió com a regidor la primera vegada i vaig dir que lluitaria per aconseguir la independència de La Canonja i ja ho hem fet. Per tant, les meves expectatives estan més que cobertes. Està clar que t'hauria de dir que deixo la porta oberta per si m'ho demana el partit però no t'ho diré perquè no està en la meva ment.

- Una de les assignatures pendents d'aquesta nova etapa és Reus. A la capital del Baix Camp hi falta un líder que li pugui disputar la cadira a Carles Pellicer (PDECat). És així?

- Després d'estar gairebé 30 anys tenint l'alcaldia de Reus la perdem. Per fer un símil, que no és ben bé així, però és com quan tens un equip que gairebé està a primera i si es descuida baixa a tercera. Això és el que ens ha passat aquí, però també ha passat en altres llocs.

- Com es pot revertir això?

- Primer hem de fer que l'associació de Reus sigui molt forta i estigui cohesionada, que és el més important dins del partit i quan siguem capaços de tenir una única veu després vindrà tot rodat. La gent que votava socialista a Reus en cara hi són i els hem de recuperar. S'haurà de presentar una candidatura atractiva perquè la gent torni.

- Com veu el tema de la independència?

- Jo ho veig molt malament, sobretot aquest espectacle que s'està donant amb els judicis, que diuen que són polítics. Jo sempre poso d'exemple La Canonja per parlar d'independència. Un fet que semblava impossible però ho vam aconseguir perquè vam fer tot el contrari del que està passant ara. Fent que tot fos per consens, que tot es votés majoritàriament, amb un ampli consens entre tots els partits i una plataforma ciutadana per preparar la independència. Si no era aprovat tot per unanimitat, no s'avançava. Vam aconseguir que tots els partits votessin a favor, tant els del municipi com els de Tarragona i els del Parlament. Això no s'aconsegueix simplement fent declaracions, s'aconsegueix tractant de parlar amb les altres. Un país que ha emprès el camí amb el suport de 50% de la població... estem abocats al fracàs. El consens brilla per la seva absència. Així no anirem enlloc. Cal recordar que al davant de tot això hi ha un estat i evidentment no ho posarà fàcil. Gens fàcil.