D'alguna manera, en aquests comicis hi han coincidit tres caps de llista de Valls: tant Ibarra, com Raquel Sans (ERC), com Albert Batet (Junts), provenen de la capital de l'Alt Camp. L'enfrontament "polític" fa que es retrobin a Barcelona. Ibarra es mostra convençuda que és possible un govern encapçalat per Salvador Illa. A més de mostrar-se crítica amb els últims governs independentistes, creu que és "lamentable" que es produissin les imatges de protestes contra l'extrema dreta a Valls, Vic o Salt.
- En aquestes eleccions s'enfronta a un rival habitual. Com és això de trobar-se sempre davant d'albert batet, tant a Valls com a Barcelona? Han acabat teixint amistat?
- Crec que en política venim a fer política, no a fer amistat. És cert que de vegades tens més feeling amb unes persones que amb unes altres. Cadascú té el seu projecte polític, que són totalment diferents i estan a anys llum, jo crec. No es tracta d'enfrontar-nos entre persones sinó de projectes polítics. Junts per Catalunya té un projecte polític que ja hem vist on ens ha portat, que és enlloc, ja que en 10 anys no hem avançat més ni socialment ni econòmicament i ens hem dividit. Nosaltres defensem una altra cosa, que és que a això li hem de donar el tomb, necessitem gestionar bé els reptes que tenim, les oportunitats que ens venen, i tornar a generar ponts de diàleg entre catalans i catalanes i no generar confrontació.
- Què li sembla la situació de ciutadans? Avui s'ha conegut també la marxa de 2 regidors més.
- El cas de Ciutadans és un cas evident d'un projecte que quan va néixer semblava que hagués de servir per canviar les coses que estaven passant a Catalunya i que no ha estat així. Mai una victòria electoral ha servit per tan poc. Si aquestes persones veuen que el seu projecte polític va en una direcció que no és la seva és normal que diguin fins aquí. En el cas de Rubén Viñuales s'acosta al partit dels socialistes perquè ell sempre s'havia declarat socialdemòcrata i en els últims temps ja no estava a gust en aquest àmbit.
[noticia]40252[/noticia]
- Diuen que o guanya el psc o continua el govern anterior, però no queda clar ni que el psc sol pugui governar ni que tampoc vulguin governar junts els anteriors socis de govern.
- Les enquestes són enquestes, la realitat la tindrem el 14 a la nit i l'haurem de gestionar a partir del dia 15. Jo crec que en aquests moments hi ha dos models molt clars de projectes polítics: aquells que s'enfoquen a seguir en la mateixa, aquella nòria que va rodant i que sempre és el mateix, que no ens ha portat enlloc; i un altre projecte que diu que passem pàgina de tot això sense retrets i anem a buscar ponts de diàleg i gestionar bé el que ens ve per davant, que és molt. Els ciutadans i ciutadanes hauran de triar entre aquestes dues possibilitats i hauran de tenir clar que res no està escrit i que hi podem donar el tomb. Fins al dia 14 tenim l'oportunitat de fer-ho.
- Sembla que l'opció d'un nou tripartit d'esquerres és l'opció més desitjada segons les enquestes.
- Si el tripartit vol dir amb Esquerra Republicana, nosaltres ja hem dit que no. ERC representa avui per avui la fractura social, un camí cap a una independència que no ha arribat i que nosaltres no volem transitar de cap de les maneres.
- És recomanable anar a les eleccions en plena tercera onada?
- Fa ja un any que sortia el senyor Torra i deia que el govern estava trencat i la legislatura acabada. No em tingut gairebé ni govern, hem vist dos socis barallant-se dia sí dia també. Això no podia anar a més. A més a més, els dos partits que podien proposar un altre candidat per esgotar la legislatura no ho han volgut fer. La legislatura ha acabat legalment, s'han convocat unes eleccions no perquè ho hagi fet un president sortint sinó perquè ho ha fet la llei perquè no hi havia altra opció. Les eleccions s'havien de fer per acabar sí o sí amb aquesta situació de provisionalitat.
Ara bé, el Govern, que ja contemplava que se celebressin aquestes eleccions, ja havia engegat una sèrie de protocols de seguretat perquè les eleccions fossin segures, per tant, entenem que si se segueixen aquests protocols de seguretat no hi ha d'haver problema. Si som capaços d'anar a comprar al supermercat i fer cues al súper, si som capaços d'agafar el transport públic, si portem els nanos a l'escola, també hem de poder anar a votar i a més a més amb totes les garanties.
Rosa Maria Ibarra, candidata del PSC a les eleccions del 14 de febrer per Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó
- Què passa amb els independentistes si es forma un govern no independentista? esperen que la gent s'oblidi de tot el que ha passat aquests últims anys?
- Nosaltres ja hem dit que això no se solucionarà arrossegant una part a l'altra part. Catalunya està dividida, és cert, i els governs independentistes l'han volgut dividir. Nosaltres no apostem per aquesta divisió, sinó pel diàleg, per tendir ponts i per solucionar aquesta situació que vivim i no passa per la confrontació.
- Sense referèndum?
- No, per a nosaltres un referèndum és ara com ara una eina de confrontació, de separació i de trencament. No el volem.
- Què li van semblar les imatges d'aquest cap de setmana a Valls? Com creu que s'hauria d'aturar l'extrema dreta?
- Em van semblar lamentables, per una cosa molt clara. S'està fent la campanya a l'extrema dreta. És que no cal ni que facin actes, ni que tinguin programa, simplement amb les imatges que es van veure ja en tenen prou. Jo crec que tots plegats ens ho hauríem de pensar, quin paper els hi donem a l'extrema dreta i quin recorregut els estem donant.
- Per tant, tot el suport a l'actuació policial?
- Bé, jo entenc que la policia al final fa el que ha de fer, fa la seva feina. Em sembla un flac favor posar en qüestió l'actuació de la policia. Alguns l'han volgut posar en qüestió sempre, no hem de posar el focus en la policia. Aquests senyors, que es passegin per on vulguin, no els hem de donar importància, no els hem de fer la campanya.
- Què s'ha de fer amb el despoblament de les comarques tarragonines?
- El repte demogràfic i de la Catalunya buida és un repte que hem d'afrontar des de molts punts de vista. Des del punt de vista dels serveis que tenen aquestes poblacions, de les connexions físiques però també telemàtiques. Perquè tot això farà que en aquests entorns hi hagi oportunitats, que no hagin de marxar per poder-se guanyar la vida fora. Per nosaltres aquesta és una de les prioritats. Tant la Conca de Barberà, com el Priorat, com la Terra Alta, hem de buscar els mecanismes perquè tinguin els serveis de qualitat que han de tenir. A la Terra Alta hi tenim molts cellers, per exemple, i tenim uns índexs d'atur baixíssim, del 3%, això vol dir que han aconseguit donar-hi el tomb i han aconseguit generar un pol de treball. Però també afronten altres reptes, com el tema de l'habitatge. S'ha de treballar per revertir aquesta tendència que la població vagi més a la costa.
- La demarcació de Tarragona espera des de fa molts anys més inversions. Sembla que tant l'Estat com la Generalitat no la tenen prou en compte.
- Les infraestructures crítiques per a aquest despoblament són en bona mesura competència de la Generalitat. Tenim per exemple l'eix de l'Ebre, durant 10 anys no s'ha fet ni un quilòmetre i ara es plantegen fer alguns pegats que creiem que no és de rebut. La carretera que va de Montblanc a Santa Coloma de Queralt, la carretera que va des de Reus fins a la Riba i cap a Tàrrega, que allò és un cau d'accients. Moltes carreteres que s'han de dotar de recursos.
[plantillaeleccions]
