Segons assegura a Nació, la voluntat dels socialistes és la d'ampliar l'equip actualment format pels 9 representants de la llista que encapçalava al passat mes de maig. Això sí, per ara, no sembla que sigui viable un executiu format pel PSC, Junts i En Comú Podem.
[youtubedestacat]https://www.youtube.com/watch?v=jKYRDz00Z9M[/youtubedestacat]
Vostè ha aconseguit un suport ampli al pressupost de Tarragona. Amb quin grup municipal se sent més còmode pactant?
El millor de l'univers polític és la política local. Em sento còmode amb tots els grups. Parlem amb tothom, menys amb Vox. Només puc tenir paraules d'agraïment per a la resta de grups, perquè hem aconseguit tenir un pressupost en vigor a 1 de gener amb 20 de 27 vots a favor. És un pressupost de consens i amb la major inversió per a la ciutat. En el municipalisme has d'estar amb còmode amb tothom.
En el darrer mandat, ERC constatava que era difícil governar només amb nou regidors, i van decidir ampliar el govern. El PSC se sent sobrepassat pel fet de govern en solitari? Es planteja ampliar l'executiu?
No ens sentim sobrepassats. Però soc realista, aguantar aquest ritme de treball de forma indefinida és impossible. Nosaltres volem ampliar el govern. En Comú Podem i Junts han fet un esforç important, també a nivell intern, en el cas de les ordenances fiscals i els pressupostos. I podrien aportar molt a la ciutat, fent-ho directament des del govern. I pel que fa ERC, que està fent una transició després de perdre l'alcaldia, també tinc paraules positives cap a ells pel que han fet amb els pressupostos. Volem ampliar el govern, però si no hi ha una suma que no ens aporti majoria absoluta, no val la pena.
Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, durant l'entrevista. Foto: Hugo Fernández
Només amb En Comú Podem o només amb Junts no ho faria?
Ja vam veure com va patir el govern municipal en el passat. Intento aprendre de les errades alienes i, en aquest cas, si són sumes excloents, no li interessa a la ciutat. Crec que la ciutadania ha valorat aquest pacte de pressupostos.
Enguany s'han apujat els impostos municipals. S'apujaran de nou l'any vinent o bé creuen que en tenen prou amb el que han fet com per no haver d'incrementar-los en uns anys?
És tal com expressa en la segona opció. Hem de recordar que ens trobem una situació econòmica en què la Intervenció ens diu que falten 14 milions d'euros de despesa corrent. Les ordenances fiscals no arribaven ni a la meitat del que necessitàvem per cobrir aquesta quantitat. I hem fet mesures de refinançament i estalvi, per no tocar serveis públics. La nostra idea és treballar en mesures d'eficiència per no apujar més impostos.
La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, deia la setmana passada que la futura àrea metropolitana hauria de tenir un ens jurídic, però encara no està decidit de quina manera. Quina és l'opinió de Tarragona sobre aquest tema i sobre el finançament d'aquest futur ens? D'on haurien de sortir els diners?
S'ha creat el grup impulsor i ara estem creant les comissions tècniques per començar a treballar. És innegable, com deia la presidenta de la Diputació, que en algun moment s'haurà de crear un ens jurídic. El que no volíem fer és crear, com ja havia passat, l'òrgan de governança abans que el contingut que ha d'atendre la futura àrea metropolitana. El consorci que es va crear en el passat ja es va dissoldre. Arribarà un moment, i tant, que caldrà un espai de governança, perquè l'àrea metropolitana de Tarragona ha de funcionar com una única ciutat. I, pel que fa el finançament, haurà d'estudiar si passa per l'IBI, la taxa de deixalles o la tarifa de l'aigua. El moment ens demana que treballem de manera conjunta.
Tarragona, doncs, no té una postura definida? Espera el treball en comissions?
Ni Tarragona, ni Valls, ni Vila-seca, ni Salou, ni Cambrils, ni Reus, ni la Canonja. Ningú té una opinió formada. La presidenta de la Diputació visualitzava un horitzó on ha d'acabar això. Però tot aquest camí, que és el més important, és el que estem fent.
La ciutat de Tarragona es prepara pel Carnaval, una de les principals apostes de l'actual govern. Foto: Hugo Fernández
Malgrat el canvi de govern, continuen els fets delictius a la ciutat. Vostè es va mostrar especialment preocupat per aquesta qüestió, però què faran per resoldre la sensació d'inseguretat?
El que estem fent és focalitzar esforços en punts calents. Tenim una clara vocació d'utilitzar la tecnologia al nostre favor, no només amb la instal·lació de càmeres sinó també amb un aplicatiu de seguretat que estem treballant de manera metropolitana. Estem utilitzant drons on zones de molta extensió, com a Llevant, per controlar robatoris en domicilis. Estem ampliant la plantilla policial i treballant per recuperar la policia de proximitat, amb patrulles a peu, que ja tindrem activa aquest any. Ja hem decidit crear una comissaria conjunta de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana a l'estació d'autobusos, compartint sistema informàtic. I estem treballant amb unitats canines dissuasòries a les zones conflictives.
En aquest mandat s'han tirat enrere mesures relacionades amb la contaminació, com ara la recollida selectiva al Serrallo, Bonavista i Cala Romana, i s'ha fet progressiva l'entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions. Com creuen que s'hauria de combatre l'emergència climàtica?
Hem fet moltes actuacions. Aquest estiu ja vam tenir un estalvi de milions de litres d'aigua, amb les mesures que vam prendre. Però pel que fa a la Zona de Baixes Emissions, no hi ha hagut un canvi de plantejament, perquè no hi havia plantejament. Ho hem treballat nosaltres. Ara presentarem el reglament.
Altres municipis posaran en marxa a principis del 2025 aquesta Zona de Baixes Emissions. No es farà el 2027.
Nosaltres ho farem ja, però serà de manera progressiva. El primer any no se sancionarà, perquè hi hagi una paulatina aplicació. Ho hem fet de manera col·laborativa amb l'Ajuntament de Reus. A més a més, estem treballant el Pla de mobilitat urbana sostenible que ens ha de permetre buidar el centre de cotxes, amb pàrquings a l'entorn de la ciutat, ben connectats amb autobusos no funcionin amb combustibles fòssils. Respecte al tema dels contenidors amb clau que demanaven, a la nova contracta de brossa que vam presentar, en què estem estudiant les ofertes, ja es preveu la proposta dels contenidors tancats. De fet, segurament serà un imperatiu legal per a tots els municipis. El que passava és que hi havia una disparitat d'aplicació en aquests tres barris, que estava provocant situacions d'incivisme i insalubritat. I vam entendre que calien campanyes pedagògiques per tal que sigui un èxit.
Aquest serà un mandat marcat pel Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). El tindrem abans d'acabar el mandat?
Hem presentat l'avançament del POUM, que és un pas important. Intentarem tenir-ho aquest mandat, sí o sí. Però m'agradaria explicar quin pla volem per la ciutat. Potser és l'últim POUM de creixement de la història de Tarragona, els següents seran de transformació. Així que m'agradaria buscar el consens amb la resta de grups.
El pacte de pressupostos del 2023 entre el Govern de la Generalitat i el PSC incloïa avançar en el projecte del Hard Rock, però l'aval d'Acció Climàtica encara no ha arribat. Li sembla que la Generalitat està encallant el projecte?
És cert que falta l'aprovació de Pla Director Urbanístic (PDU), que és el pas necessari. Hi havia el compromís de fer-ho en sis mesos. Els pactes s'han de complir. El que demanaria o esperaria de la Generalitat és que, simplement, permeti agilitzar aquest procediment. I, òbviament, amb tots els compliments ambientals. Aquest projecte ja ha patit canvis i ara està dimensionat en la seva justa mesura. Només hi ha un casino i hotels. Serà més semblant a La Roca Village que no pas a la imatge del projecte inicial que hi havia del Hard Rock.
Però creu que el Govern està encallant el Hard Rock?
Haig de creure que no. Però crec, sincerament, que podria fer més.
En un context d'emergència per sequera, té sentit promoure projectes com el del Hard Rock, per molt que s'hagi dimensionat?
Si es nega un creixement a la província de Tarragona condicionat a la sequera, hauria de ser una norma que s'apliqués a tota Catalunya. Per què a nosaltres se'ns ha d'aplicar i altres llocs, no? Hem de recordar que nosaltres som en una conca diferent. Tenim el Consorci d'Aigües de Tarragona, amb el minitransvasament de l'Ebre. I ens regim per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i el nostre pantà de referència és el de Mequinensa. El pantà de Mequinensa està a més del 85% de la seva capacitat. Nosaltres no patim les situacions que pateixen d'altres. I ajudem en la mesura del possible els nostres conciutadans de l'àrea metropolitana de Barcelona. Però la nostra situació és diferent.
És evident que la realitat de Tarragona és diferent de la que viuen les comarques de Barcelona. Però aparquem la situació conjuntural de sequera, si vol, i referim-nos al context d'emergència climàtica. Tenen sentit aquests projectes?
Permetin-me una reflexió. A Tarragona, ara estem treballant el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). Això és com si diguéssim que, per l'emergència climàtica, no podem créixer. El que s'està plantejant amb el Hard Rock és un model turístic complementari del que ja tenim, ubicat en una zona on hi ha Port Aventura. És com si ara diguéssim que, com atesa la situació actual, hem d'eliminar Salou perquè no és sostenible. La nostra situació és molt diferent. Intentar competir en un context internacional molt agressiu, a nivell turístic, aquesta oferta que es planteja [al Camp de Tarragona] és molt complementària. De fet, va tenir un ampli consens polític i econòmic. La gent, quan m'atura al carrer, em diu que on hauran de deixar el currículum si el Hard Rock es fa. Perseguir que la gent es pugui guanyar la vida és una de les tasques que tenim.
El Hard Rock és un projecte sostenible? I de valor afegit?
Que és de valor afegit és indubtable. I sostenible, també. Ha patit modificacions urbanístiques. Algunes, per resolucions judicials, on es parla de compensacions ambientals, i tot es preveuen.
