Amb dos mesos de nova junta a l'associació de veïns del barri tarragoní de Sant Salvador i Sant Ramon n'hi ha hagut prou perquè un ultimàtum a l'Ajuntament sobre la situació de la zona Interblocs sorgís efecte. La mateixa presidenta, Cristina Guzmán, es va reunir amb l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros la setmana passada i li va traslladar la necessitat d'abordar d'una vegada per totes l'arranjament dels vials, els baixants d'aigua i la degradació de l'espai que provoca l'existència de pisos buits o ocupats, vehicles abandonats, etc. 

Des de ja abans de la crisi, el barri afronta una situació complicada en les comunitats dels blocs, algunes d'elles ja desaparegudes, sobretot arran de la fugida dels seus veïns originals a zones més benestants i a l'arribada de noves fornades d'immigrants d'altres cultures, la majoria d'elles, segons explica Guzmán, que no paguen comunitat. Si bé les noves generacions s'integren sobretot gràcies a les activitats esportives, costa que passi el mateix amb els adults, «no hi ha cap entitat que ajudi a integrar les persones grans, que són les més tancades», diu la presidenta, i afirma que tenen seriosos problemes perquè participin de les iniciatives veïnals, un fet que no és absolut en tots els nouvinguts «hi ha excepcions, com a tot arreu».

Aquest dimarts 4 de febrer un dispositiu policial conjunt entre Policia Nacional espanyola, Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra va acabar en 21 identificacions però cap detingut en set comerços del carrer principal, tots ells regentats per immigrants, segons va informar aquest darrer cos policial. Coincideix amb un moment sensible, tot i que asseguren que es tractava d'una operació «rutinària», en què cada cos treballa en les seves competències. Guzmán justifica aquest operatiu: «n'hi ha dos que venen droga davant la canalla, o material robat». Ella és Mosso d'Esquadra i coneix molt bé els delictes contra la salut pública que es produeixen al barri. «Hi ha molt d'atur, això comporta que la gent es busqui la vida» i això, diu, «s'ajunta amb què n'hi ha que no coneixen cap altra forma de vida», com és el cas d'algunes persones provinents del vell barri de l'Esperança.

Però «en aquest barri s'hi viu molt bé», i més que s'hi viurà si les promeses preelectorals per part de tots els partits es compleixen. L'Ajuntament, tot i que s'excusa en què els terrenys de la zona Interblocs no són públics si no privats, s'ha compromès a fer intervencions als vials i baixants d'aigua i tot seguit mantindrà una reunió amb els propietaris perquè els cedeixin els terrenys. Pel que fa als pisos buits, uns els tapiarà i els dels bancs provarà d'aconseguir-ne el lloguer social. Fora d'aquesta zona concreta, també ha respost a les reivindicacions veïnals assegurant que abans del mes de juny s'instal·larà un gimnàs a l'aire lliure, asfaltarà uns terrenys de la Telefónica perquè els cotxes hi puguin aparcar i també habilitarà un espai de barbacoa. Totes aquestes intervencions seran possibles gràcies als plans d'ocupació, gràcies als fons europeus. Una demanda no resposta, argüint que part del bosc és dels Pallaresos, és fer un tallafocs al voltant de la residència d'avis que es troba rodejada de matolls «qualsevol dia tenim una desgràcia, aquesta gent no es pot moure». Malgrat tot, pocs dies després d'aquesta trobada entre alcalde i presidenta, tant Interblocs com la residència presentaven una cara molt diferent, ja fos amb una capa de pintura o havent-hi passat la desbrossadora.

Per la seva banda, partits com Ciutadans o el PP han enviat les darreres setmanes diversos comunicats denunciant l'abandonament que pateixen barris com el de Sant Salvador. El número 2 de C's, de fet, és el president de l'altra associació de veïns, Pedro Sánchez. Per la seva banda, Alejandro Fernández ja va fer servir el barri com a plataforma electoral durant les eleccions municipals passades amb el discurs anti-immigració. Això darrer li va servir per avançar posicions i convertir-se en segona força.