Valls compta, des d'aquesta setmana, amb senyals a les principals entrades de la ciutat amb el lema Valls lliure de violències masclistes i lgbtifòbiques. Segons l'Ajuntament de Valls, "la instal·lació d’aquestes senyals a les entrades de Valls pretén ser una declaració de principis del conjunt de la ciutat en contra de qualsevol tipus de violència que pateixen les dones i les persones del col·lectiu LGTBI+".
En aquest sentit, les violències masclistes són un fenomen quotidià i sistemàtic a la societat i la llei catalana en reconeix les formes i els àmbits de la vida on la podem trobar. Algunes són explícites i visibles i d'altres, la majoria, més subtils, implícites i invisibilitzades, però totes elles són conseqüència de la discriminació i de la situació de desigualtat d'un sistema de relacions que es sustenta sobre els fonaments d’una societat patriarcal i masclista en què les dones no tenen les mateixes oportunitats que els homes i que pateixen situacions de violència pel fet de ser dones. Una societat cisheteronormativa en què les persones que no són cis (el contrari de trans) o que no són heterosexuals pateixen discriminacions pel fet de divergir de la identitat de gènere i de l’orientació afectivosexual hegemònica.
La Llei 5/2008, de 24 d'abril, ja va regular les violències masclistes incloent àmbits i formes determinats. Més tard, la Llei 17/2020, del 22 de desembre, va ampliar, reforçar, actualitzar i protegir els drets de les dones transgènere i cisgènere, així com de les persones no binàries, amb la finalitat de respectar la diversitat de gènere. Per la seva part, la llei 11/2014, del 10 d’octubre, pretén garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
Més enllà de la normativa és necessari, però, que la ciutadania en prengui consciència ja que a vegades no s´és conscient d’actes o paraules que generen discriminacions i violències. Així, sovint es tenen molt identificades les agressions físiques i altres violències explícites, però també n’hi ha de subtils, implícites i invisibilitzades (per exemple, entre d’altres, a la publicitat o també en acudits o bromes sobre el cos, sobre l’expressió de gènere o sobre l’orientació afectivosexual, etc) que fan de crossa perquè el sistema masclista i lgbtifòbic es mantingui permanent.