Segons El visor de la sequerade la Generalitat de Catalunya, gran part del Camp de Tarragona es troba actualment en fase de prealerta. Part de l'Alt Camp i la Conca de Barberà, tot el Priorat i alguns municipis limítrofes entre el Baix Penedès i el Tarragonès viuen, alhora, condicions d'excepcionalitat.
Les restriccions d'aigua són canviants d'un indret a un altre poble o ciutat dins el territori i, tenint en compte que el Consorci d'Aigües de Tarragona abasteix el consum de boca de nombrosos municipis, la situació dels pantans al Baix Camp i la manca de precipitacions repercuteix sobretot en l'agricultura.
A més d'aquesta producció amb «finalitats alimentàries i de consum», molts altres productors enfronten el context de sequera. Els vivers i centres de plantació de flors, plantes ornamentals o aromàtiques, entre altres, constaten altres conseqüències, potser menys evidents, que van més enllà de poder o no regar.
Emergència climàtica sense precedents
A Valls, Jardineria Freixa és un referent en el planter i l’arbre fruiter a l’Alt Camp i la Conca de Barberà. Fa més de 30 anys que es dediquen a la venda i producció de planta i arbre ornamental i asseguren que una sequera d’aquesta magnitud i tan prolongada «no s’havia vist mai».
Segons Lluís Musté, el propietari, el context actual d’emergència climàtica ha afectat de diferents maneres, i de tendència desigual, el sector. Per sort, la zona de Valls és rica en aigües i l’aqüífer de la Comunitat de Regants es manté estable de fa mesos i, per això, el negoci no s’ha ressentit, del tot, de la situació.
A més, Freixa utilitza el sistema de reg gota a gota per a la seva producció i, per aquest motiu, l’estalvi d’aigua «és molt més important que no pas amb el reg a doll», explica Musté. De fet, ell planta directament a terra i no pas en test, i «això ajuda a optimitzar la humitat de la planta», afegeix. Encara més, des de Floriplant, petits productors de Vinyols i els Arcs que es dediquen a la flor tallada i a la planta ornamental, Isabel Granell assegura que al Baix Camp «la gestió de l’aigua en el sector està molt ben optimitzada», ja que gairebé tots els centres disposen del seu propi pou per abastir-se, «salvant» així la situació a la comarca.
Conjuntament amb un sistema de regadiu més localitzat, un altre aspecte cabdal és el reaprofitament de l'aigua ja utilitzada i la recollida de les aigües pluvials, en basses o dipòsits, en funció de la superfície disponible de cada viver. El reciclatge de l'aigua és essencial i és una forma de prevenir, també, l’esgotament dels pous, ja que “quan baixa el nivell freàtic, la qualitat de l’aigua és cada vegada pitjor”, assenyala Joan, propietari d’Horticultura Bellmunt, productors i distribuïdors majoristes amb seu a Cambrils.
Moderació en les comandes
Pel que fa a la producció, el vallenc assegura que pràcticament és la mateixa, però el que sí que puntualitza és que a nivell del sector hi ha hagut una davallada important de la demanda, «ja que la incertesa que plana en les restriccions d’aigua fa que hi hagi una moderació generalitzada dels consumidors», exposa. «La gent es tira enrere a l’hora de comprar», apunta Granell i, principalment, els ajuntaments han anul·lat moltes partides que abans es destinaven a jardineria i espais públics.
Les previsions que estaven marcades no s’han complert i, tot i que la majoria de vivers han mantingut el mateix volum de producció, la sequera està repercutint principalment en les seves vendes. A Floriplant estarien venent actualment un 80% del que era habitual l’any passat i, des de Bellmunt, detallen que les pèrdues generals arribarien a un 35% de pèrdues en el cas d’obra pública.
En paral·lel, els vivers intenten mantenir els preus, malgrat tenir costos molt més elevats, en un intent “de fer un màxim de producció, en el mínim espai i amb els mínims recursos humans; de trobar l’equilibri”, resumeix Joan. La distribució, així mateix, es prioritza segons criteris de proximitat territorial per estalviar en transport i combustible.
La gespa, la gran damnificada
Si hom és observador, resulta evident que la gespa està desapareixent de la via pública, dels parcs i dels jardins. És la gran damnificada de la situació actual de sequera i, pel que fa al consum, hi ha hagut un canvi de paradigma a l’hora de col·locar-la. Des de Freixa, expliquen a TarragonaDigital que molta de la gespa ornamental dels nostres espais no s’ha refet de l’últim episodi de sequera prolongat de fa uns anys i, en l’actualitat, està desapareixent la que encara hi havia en bon estat o s’havia replantat de nou.
En aquest sentit, a l’hora de plantejar nous espais verds i enjardinats, cada vegada s’opta més pel gram, una varietat de gespa molt més resistent a la sequera. Musté detalla que «el gram es pot tenir sense regar durant un temps i, quan torna a haver-hi aigua, brota de nou. En canvi, la gespa, si es deixa de regar, es mor i s’ha de replantar tota la superfície».
Pel que fa a les flors, «la campanya d’hivern ja va ser més justa i aquesta primavera també s’està notant que no hi ha la mateixa “alegria”», exemplifica Granell, qui agraeix que la predominança de floristeries en la cartera de clients els assegura una sortida constant de la producció. Davant la situació d’emergència que hi ha arreu, però, tampoc lamenten de moment una gran davallada.
Alternatives més sostenibles
En el cas dels particulars, molts estan optant per plantacions alternatives. El productor lleidatà, Joan, descriu que “la planta aromàtica està tenint un creixement perquè són plantes de secà i la gent comença a invertir en plantes més sostenibles, aquelles espècies que no necessiten tanta aigua per sobreviure".
Des de Floriplant exposen a TarragonaDigital que “a Espanya, no hi ha gaire cultura de la flor, perquè es poden tenir jardins molt bonics amb plantes crasses, plantes dedesert i similars de secà; però hi ha un gran desconeixement”. Podria ser una bona solució davant l’emergència climàtica actual, però pel fet de ser menys cridaneres que uns geranis o unes petúnies, no resulta rendible comercialment.
Al mateix temps, el més recomanable és canviar la tendència d’enjardinament que ha imperat en les darreres dècades al nostre país, que és el dels jardins nòrdics, on es buscava «massa verd i floració per la quantitat d’aigua que cau del cel», sentencia Musté. Per això, el que s’aconsella des dels centres especialitzats com Freixa, és tornar als jardins mediterranis, amb plantes autòctones, graves i terres molt més resistents a una situació de manca d’aigua i de regs que cada vegada anirà a més.
El mapa de Catalunya
Amb una clara situació d'emergència, les províncies de Barcelona i Girona s'han vist obligades en els últims mesos a majors restriccions en el consum d'aigua. Les comarques més afectades són l'Alt Empordà, el Gironès, la Selva, el Maresme, part del Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Garraf, l'Alt Penedès, part del Bages i el Solsonès. Tot plegat són zones que estaven acostumades a disposar de més aigua, en comparació a la zona sud de Catalunya, històricament amb més episodis de sequera.
El baix nivell de reserva del sistema Ter-Llobregat i l'aqüífer Fluvià-Muga han perjudicat molt especialment la zona pròxima a Mataró, concretament Vilassar de Mar, on es troba la major part dels centres de producció de tot Catalunya i el principal mercat majorista professional del país en el comerç en origen de flor i planta ornamental, un dels referents del sud d'Europa.
Al Maresme, a més, no poden optar per perforar la terra i construir pous perquè les aigües superficials són molt salines i estan altament contaminades. A la província de Lleida, depenent de la Confederació Hidrològica de l'Ebre, abans de les darreres pluges, la disminució del cabal del riu ha provocat una menor disponibilitat d'aigua per als vivers de la zona.
En el cas d'Horticultura Bellmunt, lamenten que el centre productor que tenien a Vilassar ha hagut de tancar, perquè era insostenible, i ara el mantenen com a punt logístic; i a Lleida, amb més complicacions per al creixement de la plantació, es distribueix molt més del que es produeix. La producció, per tant, es focalitza en la conca Mediterrània, principalment de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.