L'antítesi del moment polític dins l'actor més atès mediàticament dels darrers dos mesos segurament sigui el diputat de la CUP per la demarcació de Tarragona Sergi Saladié. En una entrevista a TarragonaDiari.cat, confessa que al Parlament els periodistes no l'aturen perquè no el reconeixen. Sempre en segon pla, ahir va participar del Debat Nacional de l'organització sobre què fer aquest mes de desembre al voltant de les negociacions amb Junts pel Sí i la investidura d'Artur Mas. Va ser la primera assemblea a què va anar i tot just encara s'està adaptant als processos interns de la formació anticapitalista.

En les seves respostes ja es comença a aplicar la decisió que van prendre aquest diumenge: començar a esbombar els detalls de les converses. Titlla de «frau» el fet que Junts pel Sí no vulgui parlar de res més que del president i destaca que, pel que fa al Camp de Tarragona, BCN World podria ser història. Va entrar com a independent de cap de llista de la CUP-Crida Constituent el 27-S. A Vandellòs, el seu poble, no li fan 'pressing CUP' i, diu, «a mi no m'atabala ningú, tothom sap de quin peu calço».

Durant l'entrevista, l'atura Jordi Garcia, gerent del Consell Comarcal de l'Alt Camp i «de Convergència-Convergència, masista, d'aquests religiosos que dic jo», somriu Saladié. Van estudiar junts i amb confiança li retreu amb to de resignació que no hi hagi encara acord entre les dues forces independentistes del Parlament. El to correcte de l'interlocutor és, segons diu el mateix Saladié, la tònica general al seu altre lloc de treball, la Universitat.

—Abans del 27-S, sabia la complexitat del funcionament intern de la CUP?
—No gaire o gens. Jo amb la CUP hi havia col·laborat a nivell d'alguna xerrada concreta, però no havia participat en cap assemblea interna, aleshores era un món desconegut per mi en funcionament intern. Sabia el que tothom sap, que es funciona a través d'assemblees, de molt de debat, de molta deliberació, i el que sí que coneixia era la complexitat d'anar o no a les eleccions al Parlament, on hi va haver una assemblea on es va dir que no i després al 2012 ja es va dir que sí, havia anat molt just de vots i per tant entenia que a dins hi havia doncs una complexitat, diguéssim més tàctica que estratègica i ara doncs estic fent un procés d'immersió cupaire.

—Han passat ja dos mesos. Està acostumat ja a la dinàmica parlamentària?
—No hi ha dinàmica parlamentària, encara. En no haver-hi govern la major part de la dinàmica parlamentària està aturada.

—Però sí a nivell de mitjans.
—Exacte. Sí que hi ha hagut aquests tres o quatre plens i surts dels despatxos i te'n vas a la zona noble que es diu del Parlament i tens tota la premsa allà... que quan hi vaig sol doncs no tinc cap problema perquè no em coneix ningú però quan vas amb tot el pack, i acostumem a anar bastant en pack nosaltres, és sorprenent la quantitat i sobretot la densitat de mitjans i de preguntes i d'assetjament que hi ha, però bé, jo ho entenc, entenc que és puntual i que el moment està molt focalitzat a veure què fa la CUP. Però bàsicament és un funcionament normal, són tot reunions internes, o bé nostres de veure com ens organitzem o bé amb Junts pel Sí per veure si arribem a algun acord. Però com a activitat parlamentària podem dir que encara no hem fet res, no està activat el Parlament com a tal.

—Els mitjans segurament no saben ni qui és Sergi Saladié.
—Els Mossos sempre em paren perquè no saben ni qui sóc.
 
—Hi ha alguna explicació perquè no hagi intervingut públicament encara?
—En tota organització, i amb la CUP també és així però més divers, sempre hi ha algunes persones, que són les més mediàtiques, que són les que van a les rodes de premsa, que són les que intervenen més. I tot i que la CUP sempre intenti diversificar, els mitjans sempre intenten focalitzar cap a un o m'atreviria a dir màxim dos, si n'hi ha tres ja es perden una mica. Ahir, per exemple, a l'acte final, el Baños no va parlar però en canvi veies tots els mitjans que anaven seguint la figura del Baños. És veritat que internament jo no he tingut una vinculació excessivament gran perquè per a mi requereix un procés d'adaptació tant a la maquinària parlamentària, tot i que no està activada, però també la pròpia dinàmica interna de la CUP com també de conèixer les altres persones. Llavors també qüestions més de caràcter personal fins ara no he començat a entrar, en cap roda de premsa, i a mi de moment ja em va bé. El que faig jo és una qüestió de treball intern que potser de cara enfora no surt tant.

—Aquests dies s'ha especulat molt sobre els corrents interns dins la CUP. On hem d'ubicar Sergi Saladié? Endavant, Poble Lliure...?
—A cap lloc, jo sóc bastant àcrata, no he militat mai a cap lloc i difícilment em posaré ara a militar a cap lloc. Tinc aquest esperit digues-li més llibertari o més lliure i sobretot treballar en projectes en els quals jo m'hi senti a gust, perquè comparteixes uns objectius a llarg termini. Entenc que tots aquests detalls són qüestions tàctiques i, llavors, jo entenc que aquí hi he de jugar un paper que no és formar part de cap dels corrents sinó que se m'ha atorgat una representació i jo he d'actuar en conseqüència d'aquesta representació. Si la CUP com a organització decideix 'A', jo he de fer 'A', per molt que jo pensi 'A' però una miqueta tirant cap a 'B'. Dins d'uns marcs generals, és clar, si s'adoptessin posicionaments diferents jo em plantejaria el lloc de representació, però fins ara em sento súper-còmode amb tot el que està passant.

—Hi ha possibilitat de transfuguisme dins del grup parlamentari i que dos diputats votin diferent del que marca l'organització?
—Jo crec que no. El que conec fins ara de la CUP és que de cara endins hi ha molt debat per avançar cap als consensos, però sempre la decisió que s'ha pres ha estat com a conjunt. Independentment que cada persona o cada grup o cada corrent opini una cosa o una altra. Es va respectar quan es va decidir no anar a eleccions i viceversa, s'ha actuat com un bloc bastant monolític, amb totes les modulacions que li vulguis donar, ho veig bastant difícil això. En tot cas, sí que es va parlar d'una hipotètica investidura de donar dos vots o buscar fórmules més mixtes per expressar diferents posicionaments. Però crec que si això passa serà una qüestió acordada i tancada.

—Aquest diumenge a les set del vespre saltava la sorpresa: la CUP no investirà Artur Mas.
—Una cosa que no se sabia...

—Com va anar l'assemblea?
—Doncs molt bé. Jo no havia anat mai a cap assemblea, m'ho vaig passar molt bé i a més em va tocar estar a la mesa de l'organització. El que es va decidir no deixa de ser l'aposta que s'ha fet fins ara, que és negociar el màxim programa de ruptura, de pla de xoc, de procés constituent, i si en tot això ens posem d'acord treballar perquè la figura de president no recaigui exclusivament en Mas, que podria acabar ocupant un altre càrrec dins d'aquest govern. Ens reforça a la gent que estem en les converses a seguir actuant així. Aquest debat es va produir també perquè la gent l'equip de converses arriba un moment en què frustra molt fer aquesta estratègia que estàvem fent ara i veure que de l'altra banda no hi ha respostes concretes, més enllà de l'acord sobre la declaració de ruptura i l'annex. Però aquests mateixos en fan paper mullat recorrent al Tribunal Constitucional. Ells ja demostren que per molt que l'han aprovat no li han donat recorregut. En les altres taules no hi ha avenços significatius, en el pla de xoc no hi ha res tancat a dia d'avui i, és clar, és molt frustrant estar així fins al 9 de gener. Considerem que això ho hem d'explicar a la gent, de forma molt transparent i que ens diguin si el que estem fent és el que hem de fer, si hem de canviar d'estratègia, si ho hem de traginar tot amunt i avall... Per tant, ahir vam ratificar tot el que estem fent, però amb un afegit de ser molt més contundents, molt més exigents, i traslladar d'una manera contínua tan interna com externament de l'organització tot el que estigui passant a la taula. Fins ara sí que és cert que ho portàvem amb una certa discreció perquè enteníem que esbombar segons què pot anar en contra d'aquest possible acord, però ara hem vist que no. Fent-ho així no ha funcionat, per tant ara cada setmana o cada quan toqui fer diferents assemblees internes territorials i amb les altres organitzacions que donen suport a la candidatura i de cara enfora explicar contínuament què és el que està passant. Fins ara hem donat una certa imatge que anàvem conversant i que anàvem progressant. I és cert fins a la declaració de ruptura, però ara ens hem trobat que d'una banda ara això ells ho tiren enrere i de l'altra a les altres meses no hi ha acords i això ho hem de saber dir. Nosaltres creiem que el qui no és tan imortant com el què, i si en el què no arribem a cap acord ja no et pots plantejar ja no el Mas sinó qualsevol investidura.

—La CUP té una relació complicada amb la premsa. Ahir es va veure en la xiulada quan els professionals van entrar al pavelló del Nou Congost. Un dels mandats de l'assemblea és ser més transparents en les negociacions. Com s'afrontarà el tema de la transparència per fer calmar el pressing CUP?
—Ho hem de començar a parlar a partir d'avui amb els diputats, el secretariat, per definir com aquesta estratègia la portem a nivell pràctic. Si hem de fer un comunicat diari de l'estat de les converses, un comunicat setmanal, o una roda de premsa setmanal... Una de les coses que crec que sí que va quedar prou clara ahir és la necessitat de fer assemblees territorials per acabar de polir aquestes setmanes que vénen.
 
—Sobre el pla de xoc social, hi ha bona sintonia?
—No. Sintonia més enllà de l'amabilitat i de la correcció formal a les taules i una certa predisposició a voler arribar a acords, el cert és que a dia d'avui no tenim cap acord tancat amb Junts pel Sí. I el més fort és que fins a l'última reunió del pla de xoc, que és l'espai on s'han fet més reunions amb Junts pel Sí, de Junts pel Sí encara no ha vingut cap proposta. És a dir, tot eren plantejaments que fèiem la CUP, que ni tan sols és el nostre programa polític, però que sí que són uns mínims-mínims amb els quals nosaltres estaríem disposats a poder plantejar-nos donar suport a un govern. El nivell de rebaix que hem fet la CUP és enorme per començar a parlar. El més surrealista per mi és assistir a una reunió en la qual nosaltres els vam portar un llistat de punts de possibles acords que són del seu programa i ni tan sols vam ser capaços de sortir d'aquella reunió amb un compromís en aquells punts. Ens van dir «ja us direm alguna cosa» i dius, a veure, què m'has de dir d'una cosa que ja tens al teu programa? Això no t'ho has de pensar, perquè ja ho portes al programa, no? «No, és que ho hem de consultar, ja us direm alguna cosa». I els vam dir que nosaltres estem passant comptes amb les bases i hem de dir com està tot. «Ostres, d'acord, doncs aviam si abans de diumenge us podem dir alguna cosa». Doncs encara nosaltres perseguint-los a més perquè ens ho diguessin. Demostra no sé si dir una falta de respecte, s'hi acostaria bastant, però sí una falta de compromís absolut amb voler arribar a acords. Jo ho entenc com una estratègia seva clara de «si no parlem del qui, no parlem del demés». Quan jo penso que si en aquestes eleccions se li van donar un caràcter plebiscitari, la major part de la societat van donar suport a aquestes dues candidatures, van fer-ho precisament pel què, no pel qui. No votàvem un president o un govern, votàvem uns continguts. Jo crec que d'alguna manera Junts pel Sí el que estan fent és un frau als seus propis votants.

—Al Camp de Tarragona, hi ha projectes que estan pendents de les negociacions entre JxSí i la CUP: BCN World, plans funcionals de la sanitat al Tarragonès... Com està tot això? S'ha parlat?
—Hi ha una sèrie de mesures concretes que no requereixen dotació pressupostària, que són de caràcter ideològic o polític, amb les quals hi ha algunes en les que sembla que hi podria haver bastant acord, que són aquestes que inclús porten al seu programa, però que són incapaços de tancar. I, després, n'hi ha unes altres que sí que notes una actitud més refractària, que són algunes privatitzacions que nosaltres considerem que són imprescindibles. Sobretot des de la banda de Convergència són més refractaris. En l'última reunió jo vaig exposar el tema de BCN World i no semblava que hi hagués un distanciament tan gran, en el sentit que BCN World és una idea que està en retrocés, s'està morint per moments, i els costos que suposaria per a Junts pel Sí aprovar un pla director que preveu edificis de fins a 120 metres d'alçada i que preveu quatre grans complexos quan inicialment en volien fer sis, però que d'aquests quatre ja n'hi ha un que ja ha renunciat a la llicència, doncs se'ls va fer un plantejament de si al final es tracta de posar un casinet com el que hi ha aquí a Tarragona doncs s'habilita un espai dins del planejament urbanístic vigent. I ja està, i ens oblidem de BCN World i ens oblidem de la mandanga aquesta. Ells també veuen que és una cosa que s'està diluïnt. Esquerra estava en contra, els independents... el Llach també va dir que no li agradava aquesta idea del BCN World, Convergència és l'únic que s'està quedant amb això. Però sí que és veritat que en temes de privatitzacions, Aigües Ter-Llobregat, per exemple, veus que hi ha una actitud més refractària. Però ni tan sols hem arribat en aquests punts de tractar-ho perquè ja prèviament no som capaços de pactar uns mínims-mínims.

—El dia abans del debat es va fer públic un manifest, Gir a l'esquerra, en què personalitats de fora de la CUP donaven suport a la línia adoptada pel grup en no investir Artur Mas. El suport de l'esquerra que reclamàveu es veu complert, així? O n'espereu més?
—Per una banda, era una interpel·lació directa a Catalunya Sí que es Pot. S'exigeix a la CUP de batallar molt en la qüestió de la presidència, doncs com més gent siguem millor, donar un cert suport, un cert coixí. Això va ser una qüestió que a nivell de Secretariat vam entendre que podia ser positiu, d'un suport extern a la CUP per tal de donar més força a aquesta estratègia. També és cert que en converses que s'ha tingut amb CSQEP no estan per la labor ara mateix perquè ho supediten tot al 20 de desembre i, per tant, ens van dir que fins llavors no comptem amb ells i a partir del 20 ja ho veurem. Moltes enquestes diuen que la majora no vol a Mas de president, visibilitzem-ho més.

—Però ahir es va descartar un dels quatre escenaris, d'esperar a què CSQEP es pronunciés.
—Sí, aquest va ser el que va treure menys suport. No vol dir que fos una qüestió absolutament vinculant, sinó que és marcar una estratègia, un ordre de prioritats. Tot això s'ha d'entendre en la mesura que siguem capaços d'entendre'ns amb Junts pel Sí, que és qui té capacitat de formar govern òbviament, a partir d'una base programàtica forta, que nosaltres considerem que val la pena fer alguna cosa més i que, en qualsevol cas, això ho ha ratificar una assemblea. Sigui l'acord que sigui. Però sí que és cert que aquesta línia de CSQEP va quedar menys prioritària. Si es dóna el cas que es pugui produir una certa correlació de forces que possibilités formar un govern amb una base social més forta, un govern que tingués els mínims vots negatius possibles, doncs jo crec que és una possibilitat que no s'hauria de descartar i que s'hauria de sotmetre a votació. 

—Quins terminis us poseu ara?
—Nosaltres volem l'acord el més aviat possible, no estem gens interessats en allargar el procés aquest, però en tot cas les converses són les que són i som on som. Llavors, a partir d'ara queden aquests possibles escenaris o dates a resoldre. També vam exposar que ja no depèn tant de nosaltres sinó de la voluntat dels altres per arribar a un acord. 

—Encara s'ha de fer aquesta planificació.
—Sí, avui ens reunirem per veure com encarem aquestes setmanes, també en la tasca informativa interna i externa. 
 
—Fa uns dies una dona escridassava a Tarragona alguns dels vostres companys pel tema de les negociacions. Com viu Sergi Saladié aquest pressing CUP més físic, no tan virtual o mediàtic?
—Cap problema, ni personal ni per les xarxes. Jo crec que pel fet de ser de poble i que al poble ja sap tothom de quin peu calces ningú m'ha marejat massa. A mi al poble ningú em diu res d'això, l'apreci va més enllà de si fem o no president al Mas. I aquí et poden fer comentaris però sempre amb un to molt correcte, molt propositiu, de «a veure si us poseu d'acord» i coses així. Però no allò d'insultar-te, de dir que tirarem enrere el procés, de cada deu una pot tindre una actitud més així de menyspreu. A nivell personal, cap problema. Ara, sí que quan llegeixes segons què o comenten altres companys d'altres pressions que poden rebre, doncs home, sap molt greu com a organització perquè hem de fer autocrítica que no hem sabut transmetre quin és l'estat de les negociacions.

—Ni alumnes, ni...
—No, a mi no m'atabala ningú. Al contrari, el conserge de la facultat em diu «aguanteu, i com voteu al Mas et retiro la paraula». Però això no és res, la majoria d'inputs que rebo és que ho estem fent bé, que continuem endavant. Tot i que aquesta setmana diuen que ens començaran a fotre canya.