La campanya "Reus és Nadal", en què l'Ajuntament va invertir especialment durant 45 dies -del 24 de novembre al 7 de gener- va posicionar la ciutat com a referent cultural i d'oci a tot Catalunya. Segons l'estudi realitzat per CERES, a més dels 2,5 milions de persones que ja es van comptabilitzar com a visitants durant les festes, s'estima que l'impacte econòmic total hauria estat de 67,5 MEUR en establiments comercials locals.
És la primera vegada que, des de la regidoria de Projecció de Ciutat i l'Agència Reus Promoció, s'encarrega a una empresa externa la valoració quantitativa de l'impacte econòmic i l'atracció comercial de la campanya nadalenca. La regidora responsable de l'àrea, Noemí Llauradó, ha recalcat que "les inversions es fan per atraure gent que desenvolupi econòmicament i socialment la ciutat" i, per això, s'ha decidit recopilar la despesa global.
Les principals conclusions que s'han obtingut apunten que gairebé la totalitat de la població reusenca (94%) va fer com a mínim una de les seves compres de Nadal a Reus i també un 59% dels visitants; que els principals productes adquirits van ser de roba i complements, seguit d'alimentació fresca i altres productes alimentaris o begudes, joguines o articles infantils, i productes de salut i bellesa.
La campanya de Nadal va suposar un impacte estimat de 67,5 MEUR en els comerços locals Foto: Sandra Pérez
En aquest estudi només s'inclouen les compres exclusivament per als àpats de Nadal -no cistella habitual- o regals durant les festes realitzades en els establiments locals. Tampoc estan quantificades les xifres de despesa en el sector de la restauració, tot i la constància d'un elevat consum per part de la majoria dels enquestats i enquestades.
Dades objectives
La metodologia emprada reuneix la mostra de visitants per Nadal i una mostra representativa del territori per estimar, conjuntament, el coneixement i valoració vers la campanya comercial i conèixer tant l'impacte econòmic com el tipus de despesa i el client corresponent.
El director de CERES, Hildebrand Salvat, ha detallat que el període de captació de visitants es va fer entre el 28 de novembre i el 5 de gener, a qui se'ls van enviar les enquestes entre l'11 i el 31 de gener, i la informació es va analitzar de l'1 de febrer al 4 de març. Les enquestes exclouen qüestions com les compres de rebaixes o els consums i costums habituals.
El pes en l'impacte econòmic es distribueix territorialment de la següent manera: Tarragonès (51%), resta del Baix Camp i Priorat (28%), Conca de Barberà i Alt Camp (16%) i Terra Alta i Ribera d'Ebre (5%). La despesa mitjana dels reusencs va ser de 366 euros i la dels visitants d'aquestes comarques de 241 euros, mentre que la majoria del 'públic' va gastar menys de 200 €.
Per primera vegada, s'ha encarregat l'estudi a l'empresa CERES Foto: Sandra Pérez
L'estudi engloba persones de 16 a 65 anys i, a partir de les enquestes realitzades, extrapola els resultats al còmput total poblacional. Així, s'estima que l'impacte econòmic mitjà va ser de 67.566.394 euros, amb una aportació de gairebé 24 MEUR pels reusencs i una xifra superior als 43 MEUR per part dels visitants. Correspondrien a un total de 66 mil residents i 179 mil turistes de proximitat.
Oci, cultura i activitats per Nadal
En conjunt, la valoració de la ciutat per Nadal és d'un notable alt, amb una nota mitjana de 8,5 entre residents i visitants. A més, un 84% de les persones que van visitar Reus en aquelles setmanes ho recomanarien a coneguts, amics i familiars; així com els reusencs són prescriptors i ambaixadors de les campanyes locals, ja que recomanarien la ciutat en un 92% dels casos.
Noemí Llauradó atribueix a l'atracció i posicionament comercials de Reus factors com "els carrers vianalitzats on trobar diversitat de comerços, combinats amb altres serveis, una programació cultural estable i una sèrie d'accions que s'han dut a terme des de l'Ajuntament durant la campanya de Nadal i que ens fan una ciutat molt competitiva i atractiva per a la gent que ens vulgui visitar".
Entre les activitats del "Reus és Nadal", les més participades han sigut el Mercat de Nadal a la plaça del Mercadal, l'Esfera de Llum i l'Espai Un Nadal Rodó de la plaça de la Llibertat, el Carrusel de la plaça del Prim i el Mercat d'Artesania de la plaça d'Evarist Fàbregas; seguides alhora de la Cavalcada dels Reis d'Orient, l'encesa de llums i les iniciatives del Campaments Reials.
L'aposta innovadora per la campanya de Nadal d'enguany ha tingut un gran impacte socioeconòmic Foto: Ajuntament de Reus
El sector de la restauració representa un 67% global de les principals activitats d'oci, tot i no estar enclosa en l'objecte d'aquest estudi d'impacte econòmic. L'oci nocturn representa, al seu torn, un 17%. En aquest sentit, una altra de les conclusions és el paper rellevant de la xarxa d'aparcaments municipals, que "ha sigut la forma d'estacionament més utilitzada pel seu preu competitiu", apunta Llauradó.