El pròxim 25 de maig, els ciutadans podrem triar els nostres representants al Parlament Europeu. La campanya encara no ha començat però els candidats s’afanyen a explicar el seu programa electoral i recorden a la ciutadania la importància d’aquesta cita electoral que el 2009 es va saldar amb una participació del 37,5% dins de l’àmbit català.
Veient els darrers índexs de participació, la sap ciutadania què ens juguem en les eleccions europees?
Ens juguem el 80% de les decisions que es prenen al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya, per tant ens hi juguem molt. A més aquestes eleccions posen caducitat a allò que sempre s’ha dit que les institucions de la Unió Europea tenen poca legitimitat democràtica. Per primera vegada, la UE tindrà un president escollit pel Parlament Europeu. Tindrem un president que es podrà posar davant dels estats i dir-los això va per aquí i això va per allà, amb tota la força que li dóna tenir un Parlament al darrere que l’ha votat.
A banda, les eleccions són importants perquè Catalunya està vivint un procés de transició nacional molt vinculat a la idea de pertinença a la Unió Europea, de ser-ne constructors. Volem votar el 9 de novembre, però Europa ens està observant ara i seria bo que es trobés amb una grandíssima participació que no deixaria de ser una resposta del poble català als discursos buits que vam sentir el 8 d’abril al Congrés dels Diputats. Una gran participació el 25 de maig donarà el missatge que el poble català vol tenir un altre futur i el vol tenir dins de la Unió Europea.
Veurem una cara de la moneda diferent de la de fa quatre anys pel que fa a la participació, doncs?
Si el 2014 han canviat coses respecte al 2009, serà per aquesta mobilització ciutadana i, per tant, confio que el poble català sabrà percebre la importància d’aquestes eleccions en aquest sentit. Si som capaços d’ajuntar gent des de la Jonquera fins a Alcanar, com no hem de ser capaços d’anar al col·legi electoral del costat de casa i posar una papereta a l’urna?
S’havia parlat d’una candidatura única de caràcter catalanista. Ara el vot pel dret a decidir està dividit?
No crec que estiguem dividits, simplement ens repartim. Haver fet una candidatura conjunta –Unió Democràtica no s’hi va posar expressament– hauria estat com posar el carro davant dels bous i fer unes eleccions plebiscitàries abans de la consulta mateixa. Com que les eleccions europees són per un mandat de cinc anys i no són exclusivament per parlar del procés català, és bo que hi hagi diferents alternatives i que la gent que està a favor del dret a decidir tingui ofertes diferents.
Quins eixos destacaria del seu programa electoral?
Amb el benentès que el tema català s’ha de portar a Brussel·les, hem de consolidar el procés de sessió de sobirania que s’ha produït en el context de la crisi econòmica. Hi ha hagut un procés de sessió de sobirania en temes de supervisió bancària molt debilitat encara, d’unió fiscal, mecanismes de supervisió financera… Tot això no està previst als tractats i, en canvi, la força de la crisi ha obligat a fer unes sessions als estats. El Parlament ha de ser capaç de fer aterrar aquestes sessions amb una normativa concreta i que, per tant, els estats no tinguin la temptació de recuperar aquesta sessió de sobirania. Si haguéssim tingut aquests mecanismes abans, no ens hauríem estalviat la crisi, però l’hauríem enfocat i ens hauria afectat d’una manera diferent.
També volem generar polítiques de creixement per generar riquesa i per poder-la repartir millor. I el que segurament és més important, tornar a mirar enrere i recuperar polítiques de benestar per quan sortim de la crisi.
