El Catllar ha protagonitzat l’únic relleu a l’alcaldia dels dos previstos que hi havia aquest any al Tarragonès. Tal com van acordar després de les eleccions de 2011, Antonio López (PSC) és el nou batlle del municipi en substitució del convergent Josep Maria Gavaldà, que feia més de trenta anys que estava en el càrrec. Amb un marge de poc menys d’un any fins a les pròximes eleccions municipals, Antonio López, que fa 22 anys que viu al Catllar, estrena un despatx que ha conegut molt pocs inquilins. Per davant, la responsabilitat de governar un municipi molt acostumat a tenir sempre al mateix alcalde, amb una dispersió molt gran i que ha d’acollir la nova presó del territori des de fa anys. La primera bona notícia ha estat que el canvi de Govern pactat s’ha dut a terme sense cap sorpresa a diferència del municipi veí de Salou.

A diferència de Salou, sembla que no hi ha hagut problemes amb el relleu a l’alcaldia del Catllar, no?

No, no hi ha hagut cap problema. Catllar no és Salou, sense desmerèixer cap municipi, ja
que cadascun té les seves dinàmiques. Nosaltres vam parlar a principis d’any i vam decidir que el canvi el faríem al juny, quan va ser la presa de possessió. El que sí que hi havia era molta rumorologia per part de la premsa i de gent del poble que mostraven dubtes sobre si l’alcalde, després de 35 anys a l’Ajuntament, deixaria el càrrec. Hem de pensar que amb tants anys al Govern ha estat l’home que ha transformat el poble.

I com s’afronta el repte de rellevar la persona que «ha transformat el poble»?

Doncs complicat. Ha estat un alcalde una mica paternalista, tot passava per ell. El meu tarannà és molt diferent. M’agrada més compartir, parlar amb la gent i amb els mateixos regidors, que l’equip de Govern faci la seva feina i, en definitiva donar una mica més de màniga ampla als regidors. A més a més, serà només un any. No tinc gaire temps per demostrar moltes coses i més quan el pressupost d’enguany ja ha estat aprovat, per
tant no hi ha gaire marge per fer coses que no estaven previstes, i l’any vinent, quan s’aprovi el pressupost, ja estarem entrant en període electoral.

Tenint en compte aquestes limitacions, quins són els objectius a complir?

Per una banda, començaré a partir d’aquesta setmana a reunir-me amb entitats que ja m’ho han demanat per saber quines són les seves inquietuds. L’altre objectiu, que realitzarem a través d’unes ajudes que la Diputació de Tarragona dóna als municipis, és la reforma de l’ermita de Sant Ramon per convertirla en el centre d’interpretació del riu Gaià. Aquesta és la gran aposta per aquest any. Es tracta de complementar el centre d’interpretació dels castells del Gaià que ja tenim amb aquest nou espai que parlaria tant del vessant industrial relacionat amb el riu com de la flora i la fauna de l’hàbitat amb peixeres amb espècies autòctones. Tot això està emmarcat dins de la recuperació que estem fent del riu Gaià al seu pas pel municipi. Amb aquest nou atractiu sumat al castell i a l’església parroquial volem arrossegar una part del turisme de costa perquè ens visiti i es quedi a dinar als restaurants del municipi.

I la presó?

Ara sembla que la presó es posarà en funcionament a finals de l’any 2015. Tenim la intenció d’aprofitar l’arribada de l’aigua per nodrir les tres urbanitzacions que tenim a la zona. A banda, quedarà pendent el tema de la depuradora, que no només donarà
servei a la presó sinó també a diverses urbanitzacions. Com que els veïns de la Móra no la volien a prop, nosaltres hem plantejat un projecte en el qual s’abarateixin costos posant la depuradora dins del terme municipal del Catllar. L’ACA ja ho ha posat en marxa i creiem que a finals d’any les obres ja estaran licitades. Encara que es trigarà un temps a construir la depuradora, si veiem que les obres estan en marxa i si la presó té un sistema alternatiu i provisional per emmagatzemar les aigües brutes donarem el permís perquè s’obri.

Com es gestiona la dispersió dels nuclis de població?

És molt complicat. Tenim un grau de dispersió elevat. Pensi que sumem fins a 26 nuclis de població. Sí que és veritat que tenim algunes urbanitzacions que són de primera residència i això és positiu, però això no evita que gastem més en brossa que altres municipis a causa de la distància que separa els nostres nuclis urbans. A més, per vetllar per la seguretat nosaltres tenim vigilants tot l’any, però voldríem disposar de més recursos, tot i que tenim la col·laboració dels Mossos d’Esquadra.

En quina situació deixaria l’aplicació de la Llei de municipis a un poble com el Catllar?

Si ens treuen totes les competències i les passen a altres administracions, ja no sé per què servirem. Som l’administració més propera als ciutadans, els quals expliquen a l’alcalde o als regidors els seus problemes, no només coses del poble que estan malament sinó també problemes com que no tenen feina
o no tenen menjar. I l’Ajuntament busca donar solucions a aquestes persones. Si l’ARSAL s’aplica, on aniran aquestes persones: a la Diputació? Esperem que el recurs presentat pels ajuntaments i alguns partits polítics tiri endavant i aturi aquesta llei.