"A Reus hi ha desnonaments cada dia, contínuament; n'hi ha molts que són visibles, tot i no haver estat organitzats, però molts altres passen en silenci, quan les famílies, per por o intimidació entreguen les claus abans que arribi la data en què els volen desnonar". Així ho refermen des del Sindicat d'Habitatge del municipi, on precisament, al barri Muralla es va donar fa unes setmanes un exemple d'aquest últim cas. Al mateix temps, des del col·lectiu lamenten que el "sistema funcioni d'una forma tan absurda i perversa" que, fins i tot, els deriven famílies davant la impotència de tècnics locals que no saben què fer davant la manca de recursos de les administracions públiques.
Per això, des del sindicat reivindiquen la defensa de les llars i les famílies que hi viuen i l'organització per donar resposta a la problemàtica de l'habitatge. Generalment, la majoria dels desnonaments -aturats o executats- són per via judicial, és a dir, mitjançant intervenció d'advocats per ambdues parts, casos en què la comitiva judicial resol a favor del propietari, i es produeix el desallotjament, o a favor dels inquilins, quan s'arriba a un acord amb la propietat per renegociar qüestions econòmiques o esperar resolució de determinats tràmits administratius, per exemple, d'un informe de vulnerabilitat de l'àrea de Serveis Socials.
L'arrel del problema es troba en tots aquells propietaris que aprofiten per especular amb els habitatges. Molts dels pisos buits que hi ha a Reus pertanyen a fons voltors d'entitats bancàries i grans empreses que els acumulen d'acord amb un interès econòmic, esperen el moment oportú per explotar aquests béns i treure el màxim benefici possible. I, sobretot, molts petits propietaris i particulars, en cas d'un conflicte amb els inquilins, opten per contractar empreses de 'desokupació' per executar els desnonaments de manera il·legal.
Alhora, l'emergència va més enllà d'aquests casos, ja que hi ha gent que es troba amb una situació de "vulnerabilitat" pel fet de no tenir l'habitatge garantit, sense tenir unes condicions socioeconòmiques determinades o estar en risc d'exclusió residencial. "Tot i tenir uns ingressos considerables, algú pot enfrontar-se a un desnonament i, en un període de dues setmanes, haver de buscar un nou lloc on viure", reflexionen des del sindicat; tenint en compte la complexitat que això suposa en ciutats tensades i amb molt poca oferta de lloguer disponible. Tanmateix, es poden derivar desallotjaments de casos de gent que no està disposada a acceptar una pujada del 30% en el seu lloguer o un contracte fraudulent de temporada.
La desarticulació d'Antiokupa Tarraco
El cas més sonat entre els desnonaments irregulars és el de l'empresa Antiokupa Tarraco, que va néixer a Mont-roig del Camp, l'agost del 2020, i que va ser desmantellada el passat mes de maig. Els Mossos d'Esquadra van desarticular aquest grup criminal que actuava sota l'aparença d'una empresa legal per realitzar desocupacions extrajudicials i van detenir 16 persones, dues de les quals van entrar a presó provisional comunicada i sense fiança. L'organització havia actuat en més de 60 punts de Catalunya amb mitjans coactius i violents per expulsar els inquilins dels domicilis a canvi de diferents quantitats de diners de part dels propietaris, mentre utilitzaven la cobertura d'un despatx d'advocats.
Més endavant, el mes de juliol, el TSJC va confirmar la sentència dels detinguts amb un total de dotze delictes: lesions, violació de domicili, danys, coaccions, assetjament, robatori amb força, amenaces, contra la integritat moral en l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques, descobriment i revelació de secret, falsificació de document públic, robatori amb violència i pertinença a una organització criminal.
El Jutjat d'instrucció número 3 de Reus va decretar l'ingrés a presó de l'administrador de l'empresa, Andrei-Gabriel Samoca, i la seva mà dreta, "motivat pel risc de fuga i reiteració delictiva", però l'Audiència Provincial de Tarragona ho va desestimar, perquè l'organització ja constava com a desarticulada, i va revocar la presó preventiva dels responsables, segons detalla Crónica Global.
El mateix mitjà publicava el passat mes d'octubre que, malgrat tot, altres membres de l'organització criminal l'haurien refundat com a Antiocupa's Tarraco 2020 S.L., amb seu a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, i hauria iniciat la seva activitat el mes de setembre. De fet, el passat 10 d'octubre, el Jutjat de Reus va decretar una nova mesura de presó provisional comunicada i sense fiança per a un dels investigats d'Antiokupa Tarraco arran de l'atestat del cas, en què constaven diverses denúncies per la participació de la mateixa persona en nous fets delictius des que va sortir en llibertat, fet pel qual es va tornar a acordar la mesura de privació de llibertat.
Violència per sobre de vies judicials
Per tot plegat, el Sindicat d'Habitatge de Reus va començar a recopilar informació per donar suport a les víctimes i, a través de les seves xarxes, va denunciar el fet que "quan el capital veu perillar els seus interessos, recorre al feixisme i la violència contra la classe treballadora per mantenir l'statu quo". "S'ha criminalitzat l'okupació i deshumanitzat les persones que viuen de forma irregular per justificar aquest tipus de violència patronal, s'han normalitzat els atacs contra migrants", van afegir en un comunicat del passat mes de maig.
Així mateix, l'entitat reusenca va assenyalar el cas de Carles Borrull, propietari de la carnisseria Casa Borrull, qui havia reconegut al Diari Ara haver contractat l'empresa Antiokupa Tarraco, el setembre del 2023, per recuperar el seu immoble com a "única manera de fer fora els inquilins". Els fets es remunten a un conflicte que hi va haver a l'avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer de la capital del Baix Camp, quan els "treballadors" van anar a desallotjar dos nois que vivien en el pis -propietat de Borrull- de forma irregular. Tot havia començat perquè el propietari volia deixar de llogar el domicili i posar-lo a la venda, però uns inquilins anteriors no havien tornat les claus i van motivar noves okupacions; i l'amo del pis, en lloc de denunciar, va optar per l'organització criminal per accelerar el procés. "Ens sentim desamparats davant la llei", va afirmar llavors Carles Borrull al mateix diari i va acabar reconeixent que la "pressió havia sigut excessiva".
Com aquest exemple, el sindicat assegura que n'hi ha molts altres perquè les "amenaces, assetjament i agressions a famílies vulnerables" són "pràctiques molt comunes". Per això, al col·lectiu els preocupa que "no s'estigui investigant també els responsables, els clients d'aquestes empreses que han ordenat els atacs" i demanen que els procediments judicials "vagin fins al final".
A ells no els consta cap víctima o testimoni que es pogués personar com a acusació particular per abordar-ho. En paral·lel, també investiguen altres grupscriminals que "amenacen, agredeixen i, fins i tot, segresten infants" amb la 'màscara' d'empreses de desokupacions. Des del Sindicat d'Habitatge, van informar que es va donar un cas, el passat 19 de setembre, quan un veí del bloc número 23 del carrer dels Recs va patir assetjament.
Famílies desallotjades i cases modernistes, també al centre de Reus
Precisament, en aquest edifici, en quatre dels cinc habitatges hi viuen famílies que estan al sindicat i es tracta d'una "comunitat en lluita" perquè els han acompanyat, assessorat i aturat desnonaments tan judicialment com a porta. A més, aquest va ser el primer desnonament que es va mobilitzar al centre de Reus i va començar a posar la problemàtica sobre la taula i visibilitzar l'organització. Sovint, la ciutadania no és conscient de les coses si només passen als afores de la ciutat i diverses convocatòries de desnonament -que el sindicat va ser a temps d'advertir- al llarg de l'últim any, han tingut lloc en barris com Sant Josep Obrer, Fortuny o Juroca.
L'edifici de Recs o el número 15 del carrer de Santa Anna han acostat la realitat, amb històries com la del Khaled, company del sindicat que va explicar la seva situació a través de xarxes per fer crida de gent i el desnonament del qual s'ha aconseguit aturar dues vegades, després que ja s'efectués el desallotjament d'un altre veí del mateix bloc; un habitatge que ja té cartell de "en venda".
Aquests fets també han visibilitzat els contrastos que es donen al centre, on conviuen edificis en males condicions, que famílies van reparant durant anys amb molt d'esforç perquè, després, el fons d'inversió propietari els vulgui fer fora; amb cases modernistes i palaus heretats de la burgesia local, que es troben abandonats, però "s'activen" en detectar okupes.
És el cas de la Casa Grau Pla, on una família amb tres fills -dos d'ells menors- a càrrec va ser desnonada irregularment, quan feia temps que hi vivien perquè la casa estava buida. "Haurien d'haver anat a judici i llavors, el sindicat hauria intentat negociar un lloguer social per donar-li un ús, però els familiars del baró ho van executar sense cap garantia ni procediment legal", descriuen. De la mateixa manera, confirmen que van detectar "activitat policial sospitosa" al voltant de la Casa Tarrats, on també hi hauria hagut un desnonament fa uns mesos.
Desnonaments extrajudicials i sense garanties
D'altra banda, membres del sindicat critiquen que "hi ha més permissivitat social per atemptar contra una família migrant, és important que es remarqui la motivació i modus operandi especialment racista dels grups criminals" i alerten que, pel racisme integral de la societat i deshumanització del relat, "hi ha una part de la població que accepta i assumeix que qualsevol violència contra persones migrants està justificada".
Encara més, en casos de desnonaments extrajudicials en què la força i intimidació primen per sobre de tot, s'acostuma a sumar l'assetjament veïnal, conjuntament amb abusos policials. Segons l'entitat, hi ha desnonaments executats per la Guàrdia Urbana i patrulles de Mossos d'Esquadra, "sense cap mena de garantia ni que es presenti comitiva judicial per negociar" i, de fet, asseguren que "la policia col·laborava de forma sistemàtica i explícita amb Antiokupa Tarraco".
"Des del Sindicat defensem les cases on viu la gent i la reapropiació del parc buit d'habitatges, que hauria de tenir funció social i servir a tota la gent que no té garantit aquest dret; busquem renegociar i renovar contractes, regularitzar les situacions de tothom", conclouen sobre aquesta problemàtica que no s'atura. Tampoc confien que des de les institucions arribi cap iniciativa per canviar la situació i, per això, criden a l'organització ciutadana i conscienciació de totes aquelles persones que "pensen que el problema no va amb ells", especialment, de cara a la pròxima manifestació unitària del 23N per defensar el dret a l'habitatge que es farà a Barcelona, a les 17 hores (concentració també a Tarragona, a la plaça dels Carros, a les 11.30 hores).
Davant la crisi residencial, protesten que "destinar recursos públics a ajuts de lloguer és un pretext per seguir apujant els preus i que sigui una transferència directa a les butxaques dels propietaris".