Aquest pròxim 1 d'octubre es commemora, com cada any des del 1990, el Dia Internacional de la Gent Gran, establert amb l'objectiu de reivindicar i fer visibles els drets de les persones grans i difondre una imatge més positiva de l'envelliment. En lloc d'envelliment, però, alguns sectors de la població prefereixen parlar de longevitat, tenint en compte l'elevat percentatge que ocupen en la piràmide demogràfica i que els apel·len qüestions que afecten tota la societat.
En aquest sentit, el maig del 2023, va néixer a Reus una iniciativa de laboratori ciutadà, SeniorLab, com un espai on intercanviar coneixements i compartir recursos per enfrontar els múltiples interrogants que sorgeixen davant l'augment de l'esperança de vida i els reptes -en diferents àmbits- que se'n deriven.
El president de l'entitat, Josep Abelló, explica que "els laboratoris d’innovació social tenen cinc potes: l’administració, la ciutadania, l’acadèmia, el món empresarial i l’economia" i, precisament, són aquestes les branques que aspiren a cobrir ara que han impulsat la creació de la Societat Longeva de la Catalunya Sud.
El passat 25 de juliol ja es va constituir el grup promotor, conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili, la Diputació de Tarragona; les Cambres de Comerç de Reus, Tarragona, Tortosa i Valls; i la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia. Així, els diferents agents del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre han començat a treballar -amb un horitzó a llarg termini- tenint en compte que el 2050 una de cada tres persones tindrà més de 65 anys.
L'augment de l'esperança de vida: un nou horitzó
Aquesta realitat fa necessari transformar gradualment el model de viure i relacionar-se entre generacions i s'ha d'adreçar des de diferents perspectives: salut i benestar, treball i finances, habitatge i mobilitat, comerç i oci… Davant aquest ampli ventall es van trobar a SeniorLab i, tot i anar una mica a cegues, es van trobar amb una rebuda engrescadora perquè la proposta "donava solució a una sèrie de problemes existents".
Segons descriu Abelló, mai havien tractat amb les empreses i van decidir adreçar-se a les patronals, amb les Cambres de Comerç; després van poder sumar el paraigua supramunicipal de la Diputació i ja comptaven amb les altres col·laboracions i contactes. A partir d'aquí, posen la mirada llarga i esperen, algun dia, "ser referents com a territori a l'hora de tractar la longevitat, de manera activa i dinàmica" i, especialment, el seu president valora el fet d'anar de la mà territorialment com a Catalunya Sud.
Ara que ja han començat a moure els engranatges -es van reunir els tècnics per primera vegada el passat 20 de setembre i ja han calendaritzat més trobades-, el coordinador del grup de treball, Jordi Cartanyà, assenyala que "el primer objectiu és definir un projecte amb què mobilitzar estratègicament la regió per fer front als reptes i oportunitats d'una societat longeva". I que aquesta entri en l'agenda social i política com una problemàtica de primer ordre.
«És una oportunitat de transformació social per fer una repensada conjunta sobre l'envelliment»
"La societat ha de fer determinades coses, individualment i col·lectivament, perquè quan siguem grans gaudim d'una certa plenitud econòmica, participativa i vital", afirma Cartanyà, qui considera aquest "moment" com una "oportunitat de transformació social per fer una repensada conjunta" i motivar un canvi de mentalitat al voltant de l'envelliment i la vida a partir dels 65 anys.
Primera pluja d'idees
Per aquest motiu, el punt de partida del projecte és conscienciar la societat que aquesta realitat -la longevitat- ja existeix i interpel·lar cada ciutadà perquè participi d'aquest nou model en construcció. De fet, Josep Abelló aposta per l'ajuda comunitària com a eix vertebrador de tot aquest procés, "encara que només sigui pel fet que tots anirem cap allà, és un tema molt important per millorar-nos el futur", assegura.
En aquesta fase inicial de la Societat Longeva CatSud ja han posat sobre la taula alguns dels canvis necessaris i obren nombrosos fronts: el sistema sanitari o de salut pública, el model de cures, l'assistència i l'acompanyament, l'economia i emprenedoria sènior, l'urbanisme, l'habitatge, el transport i la mobilitat, la formació i el coneixement, l'àmbit jurídic i la legislació, el món educatiu i acadèmic, l'esport i la cultura, el paper dels mitjans de comunicació, el poder polític...
En aquesta línia, plantegen serveis comunitaris i adaptats a les noves necessitats d'una societat que canvia -i canviarà-, fórmules intergeneracionals i una actuació transversal, en lloc d'una reduïda al vessant d'atenció social. Les primeres converses, també, focalitzen en un tema clau, l'edatisme -estereotips i prejudicis vinculats a l'edat de la persona pels quals pateix discriminació-, a més de la flexibilització de l'edat de jubilació, que malgrat tot, acostuma a ser l'únic tema que es tracta socialment.
La diversitat, clau per avançar
La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, destaca que "cal potenciar una longevitat activa, creativa, participativa i intergeneracional, i que el protagonisme social d’aquest segment d’edat vagi més enllà del simple punt de vista numèric”. Precisament, la implicació d'aquest ens i els altres agents serà cabdal perquè la iniciativa ofereix respostes amb garanties a la diversitat.
La multiplicitat d'agents participants, alhora, és garantia d'efecte crida a altres actors del territori i possibles sinergies, per exemple, amb instituts, equipaments culturals o entitats comercials per replantejar els rols i com s'adrecen en cada cas a la gent gran. Des de la visió de la URV, el quid de la qüestió és que mai una societat ha tingut tantes persones grans i amb una formació superior com l'actual. Això no passava en generacions anteriors.
"Una societat formada té capacitat per iniciar nous projectes vitals a partir dels 65 anys, quan encara té una esperança de vida de 20 o 30 anys", evidencia Jordi Cartanyà. Certament, la implicació de la universitat es tradueix en formació, coneixement i innovació i es justifica per dos motius, segons exposa el coordinador del grup de treball:
- La universitat ha de liderar els reptes de la societat. Cartanyà descriu que la direcció de la URV té molt clar que aquesta és una de les seves funcions, especialment, quan les transformacions impacten directament en la regió. El seu paper va més enllà de la docència i la recerca.
- Oportunitat de connectar experteses. Molts d'aquests reptes, com el canvi climàtic o la longevitat, necessiten una aproximació transversal, des de diferents departaments acadèmics (ciències socials, ciències experimentals, enginyeries, economia, salut...) i coordinar les múltiples recerques suposa un canvi de paradigma vers el que s'havia fet fins ara.