No, no calia tenir un màster en politòloga local per preveure l’aclaparadora victòria del PSC del Vendrell. Al cap d’anys sense ni un duro per invertir, aquest mandat les inversions han estat evidents i, a més a més, el partit ha treballat els quatre anys per atendre els seus votants de sempre i tenir-ne de nous. Durant el mandat el PSC no ha patit cap situació tan escandalosament greu com per pagar-la a les urnes. I al final, es veia a venir, nou regidors. Els detractors del PSC tenen diversos problemes.

Criticar és un esport nacional vendrellenc, però si el principal problema dels darrers quatre anys ha estat l’aigua de les dutxes de la platja, o no tenir bandera blava, és que no hi ha hagut problemes, per més que reiteresin les acusacions. Aquestes irrellevants, i algunes altres també. És evident que la gestió municipal no ha estat perfecta, que hi ha qüestions pendents, la seguretat ciutadana, les ocupacions, l’atur, l’atenció sanitària -l’hospital que de moment és una promesa de la Generalitat- , l’incivisme... Però quin municipi dels de l’entorn no pateix situacions similars? A més a més, altres administracions també tenen coses a fer en aquestes matèries realment sensibles. La victòria amplia del PSC estava cantada.

Ara és temps de recordar que les formacions polítiques independentistes del Vendrell van enviar al contenidor, fa quatre anys, la possibilitat de bastir un govern local d’aquest signe. Massa personalismes. I el resultat és que a les municipals del 2023 aquells fracàs ha estat corregit i augmentat. Aquest cop, Som Poble Esquerra presentava, finalment, un candidat sobradament preparat per ser alcalde, el Sito, però amb això no n’hi ha prou. Mai n’hi ha prou amb uns mesos de treball ni creient que un trobarà nous votants dins d’un espectre ideològic determinat, sense saltar-se barreres o prejudicis.

Era evident que el PP, recuperada l’anomalia política de ls municipals del 2019 marcades per procés, tornaria al seu lloc, dos regidors. Sobre els dos regidors de VOX, una reflexió, n’haurien Pogut ser tres o quatre si no fons per la candidatura de SOMI. Joan Carrasco, cervell del grup tot i no ser candidat, ho tenia tant clar com fa quatre anys. I els demòcrates li hem d’agraïr aquest esforç. Sé que no és senzill d’entendre, però és així. 

Ja veurem com s’ho munta Josep Maria Llasat, regidor ara de Junts, perdent suports en relació a la llista del 19 de Primàries, un dels artifexos-potser el principal- de la desfeta independentista del 2019. Què passarà amb Mar Vázquez, regidora in pectore de la més unipersonal de les candidatures, Fem Vendrell? Quin paper jugarà Yolanda López, la regidora de Podem que tan felices se les prometia.

EL PSC del Vendrell té més possibilitats per governar amb total comoditat de les que molts es pensen. Pot triar encara que ho sembli. Ja en parlarem. I dels desapareguts, el reconeixement de la feina de Joan Maria Diu i Lidia Rodríguez, dialogants, educats,amables. Bárbara Peris ha dedixar la política local, però no se li pot negar el seu esforç constant a favor de la comunitat. Les coses com siguin.