Començàvem el 2022 anunciant per on anirien els trets de l'any a la regió, on destacàvem l'inici d'una crisi energètica i inflacionària i els fets, per desgràcia no han fet més que confirmar els pronòstics. Amb l'agreujant que la invasió russa d'Ucraïna i la posterior guerra oberta que ningú creia tan persistent han reforçat la tendència sense que se'n vegi encara el final.
El 2023 serà l'any en què la crisi climàtica i les seves derivades logístiques i energètiques posaran en tensió màxima el sistema. L'economia tarragonina, dependent en gran manera de la fluïdesa dels circuits internacionals d'entrada i sortida de mercaderies amb la petroquímica, el turisme i el Port com a estendards, estaran molt pendent de la resolució o continuïtat de conflicte.
Mentrestant, però, amb el flux de diners europeus Next Generation encara actiu, l'any hauria de consolidar els projectes energètics arrencats després de la pandèmia, amb l'hidrogen verd com a panacea per a la Catalunya Sud.
És any d'eleccions municipals, i amb això estarem entretinguts tot el primer semestre de 2023. Fins al maig, com és habitual el degoteig de petites inauguracions i nous equipaments locals serà constant, sense que s'esperi cap gran projecte de dimensió regional.
Un any més, no s'esperen grans inversions territorials en l'àmbit de les infraestructures, tot i que 2023 podria ser el període on es desbloquegi la tan esperada estació de tren intermodal de Vila-seca. Potser enguany hi ha més sort. És probablement el repte de futur més important que té la regió, sense oblidar que la configuració ferroviària de la costa encara no ha pres una forma definitiva, a l'espera de la licitació del Tramvia del Camp.
Collita electoral
Doncs sí, enguany toca. Unes eleccions municipals que com sempre fan més aviat mandra tant als ciutadans com als polítics, però que inauguren un nou cicle polític i poden tenir gran transcendència com a preàmbul nacional i estatal. La davallada d'expectatives de Junts i l'estancament d'ERC pot propiciar un rearmament dels quadres locals del PSC, que tenen dipositades grans esperances en la cita del maig. Una altra incògnita serà veure el nivell d'implantació en vots i regidors de VOX.
A Reus seran uns comicis especials, ja que Carles Pellicer no optarà a la reelecció al càrrec que ostenta des de 2011 i, per tant, hi haurà nou alcalde. Més ben dit, alcaldessa, perquè les garrofes se les jugaran la juntaire Teresa Pallarès, la republicana Noemí Llauradó i la socialista Sandra Guaita, amb un lleuger favoritisme per aquesta última. Naturalment, no s'esperen grans majories i els pactes posteriors decidiran qui succeeix Pellicer.
La ciutat de Tarragona no estarà menys disputada, amb un PSC que té moltes ganes de revalidar victòria però, aquest cop, ostentar l'alcaldia que el republicà Pau Ricomà els va prendre a la taula de pactes. Per a aquest propòsit compta com a cap de llista amb Rubén Viñuales, ex Ciutadans, que intentarà recolzar-se en la tendència general a l'alça dels socialistes. Ricomà esgrimirà la seva obra intensa de govern per defensar el fortí, tot i que no es preveu una empresa fàcil. Per la seva banda l'espai de l'antiga Convergència continua en disgregació i Junts presenta a Jordi Sendra per mirar de salvar els mobles i mantenir la capacitat decisòria que aquesta legislatura ha compartit amb En Comú Podem, que ha de tancar la crisi provocada per la sortida polèmica del conseller Pinedo.
No s'esperen grans sotracs a la resta de grans ciutats del Camp de Tarragona. Kenneth Martínez hauria de revalidar amb solvència l'alcaldia del Vendrell, així com Pere Segura a Vila-seca. Oliver Klein haurà de consolidar amb el vot popular la moció de censura que el va portar a l'alcaldia, amb l'única oposició real de l'exalcaldessa republicana Camí Mendoza i un panorama polític molt atomitzat. Els moviments del PSC, un cop descartada l'aliança amb el NMC de Klein seran aquí determinants.
On sí que hi ha hagut entesa de coalicióamb els socialistes és a Salou, cosa que afavoreix les opcions de l'actual alcalde, l'independent Pere Granados. L'últim punt d'incertesa dels nuclis més grans de la regió serà Valls, amb la incògnita que deixa Dolors Farré de Junts i amb la nova candidata d'ERC Teresa Rull, mentre que la veterana socialista Maria Rosa Ibarra espera el seu torn, que podria estar a punt d'arribar.
Un altre any complicat per a la indústria
No es veu encara el final de la crisi energètica, cosa que ja ha causat el crit d'alarma del sector químic. Mentre les reserves de combustible encara aguanten, el preu de l'energia ja està fent perdre competitivitat a la principal exportació tarragonina.
Tampoc hi ajuda el tancament en fals de la crisi d'IQOXE iniciada amb l'explosió de 2020. Les noves revelacions sorgides de la investigació judicial que posen en dubte les bones pràctiques ambientals de les empreses del sector implicades poden crear durant aquest 2023 més malfiances complicades de redreçar. El pla estratègic de seguretat s'ha limitat aquest 2022 passat en un nou sistema d'emergències que no ha tranquil·litzat a ningú.
Un altre canvi, en aquest cas al Port de Tarragona, també pot tenir incidència en l'esdevenir industrial de la regió. Les intencions del nou president de l'Autoritat Portuària, Saül Garreta, encara estan per definir. Però tot apunta a què mirarà més cap a la ciutat, en comparació amb el seu antecessor Josep M. Cruset. Un canvi de prioritats que podria tenir alguna afectació en l'entramat industrial, com a porta natural d'entrada i sortida de mercaderies que representa la infraestructura.
El gran projecte de la ZAL a Vila-seca ha de continuar desenvolupant-se, amb incidència també en el desbloqueig o enterrament definitiu del projecte de Hard Rock. 2023 serà l'any en què sortirem de dubtes.
Obres i equipaments que veuran la llum
L'any 2023 hauria de permetre acabar (o si més no avançar) en les grans obres, infraestructures i projectes que l'àrea metropolitana té pendents. Un d'ells és l'acabament de l'última gran equipament viari promès. Sembla que ara sí. Ha costat, però per fi l'autovia A-23 travessarà el Coll de Lilla i permetrà connectar Tarragona i Valls amb Montblanc després de moltes complicacions de l'obra civil del túnel principal. Caldrà veure com es materialitzarà la connexió amb l'AP2, que permetrà obrir una comunicació ràpida històrica entre Tarragona i Lleida.
L'altre gran esdeveniment a les comarques septentrionals tarragonines, la Conca de Barberà i l'Alt Camp, és l'obertura del Museu Casteller de Valls, un equipament llargament esperat que ha de ser un pol d'atracció turística a la ciutat.
Al Baix Penedès, la novetat d'any nou protagonista també és viària: s'espera amb candeletes la gratuïtat de la C-32 entre el Vendrell i Cubelles, una concessió de la Generalitat, que ha de facilitar la descongestió del trànsit dramàtic al territori, amb especial conflictivitat a la N-340 i a la ja recuperada AP-7. D'altra banda, també ha de ser l'any en què comencin les obres d'ampliació de l'hospital del Vendrell, anunciades pel president Aragonès però encara pendents de l'aprovació dels pressupostos de 2023.
Reus i Tarragona, sota el radar
Pel que fa a Reus, s'haurien de seguir executant projectes de mobilitat sostenible i pacificació del trànsit, amb l'horitzó del juny per posar en marxa el bicing local, encara sense nom comercial.
El vaixell insígnia del govern municipal pel 2023 és la redacció del projecte de reforma de la zona del Carrilet, que ha d'afectar des del capdamunt de l'avinguda fins a Mas Iglesias amb reforma urbanística i construcció de nous equipaments (espai cultural, mercat o alberg).
També es preveu licitar i en algun cas iniciar les obres a l'antiga Hispània, on s'ha de fer un pàrquing soterrat municipal i uns 60 pisos protegits entre privats i públics. O la signatura del conveni per recuperar el barri del Carme.
S'espera, igualment, que Adif comenci les obres de construcció de l'estació de Bellissens, que no estarà operativa fins al 2025. Adif va adjudicar la redacció del projecte a principis del 2022 amb 15 mesos de termini. Es preveu presentar-lo en un acte institucional amb l'Ajuntament a principis del 2023 i licitar les obres durant l'any.
Poca cosa de gruix també a la ciutat de Tarragona, on els projectes importants com el Fòrum Judicial, la Residencial, l'Hospital Joan XXIII, el Museu de la Necròpolis, el Banc d'Espanya o la Savinosa, tot just s'han desencallat i no tenen data fixada d'execució.
Amb tot, l'activació del nou POUM i la continuïtat dels fons europeus Next Generation han de permetre enguany desmuntar la plataforma del Miracle coneguda popularment com 'el Mamotreto', acabar de connectar la xarxa de carril bici o les actuacions de renaturalització de les lleres del Francolí i del Gaià.
Es parla també de dos trasllats d'institucions emblemàtiques de Tarragona com són la Universitat Laboral, que amb l'aprovació del Pla Urbanístic s'instal·laria entre Campclar i Bonavista o la Biblioteca Municipal que s'intentarà arribar a un acord amb l'Estat per posar-la a la Tabacalera. No sembla probable, tanmateix, que aquests canvis substancials en el paisatge urbà puguin ser acomplerts el 2023