Record i homenatge a les persones LGBTI de Tarragona aquest dimecres al vespre a l'Antiga Audiència. La sala es va gairebé omplir per veure l'avançament del documental que entrevista 11 tarragonins que van viure l'època de joves i ara han volgut explicar la seva experiència. "Ens hauria encantat haver pogut sortir amb vosaltres, però encara hi som a temps", deia cap al final de l'acte Xavier Salsench, un dels impulsors del projecte.

Les opinions sobre si "Tarragona no era una festa" -títol del documental- difereixen en funció dels entrevistats. Hi ha qui es mostra més optimista perquè "la festa si no hi era te la feies tu" i malgrat l'absència de locals d'ambient a la ciutat els protagonistes enumeren un seguit de bars en què la clientela tenia més llibertat per expressar-se i s'establia com un punt de trobada.

Tot i així, "Tarragona era una ciutat de mussols, la gent no fa res excepte controlar el que fa la resta": aquesta és una de les conclusions que s'extreu d'una ciutat que en determinats aspectes continua ancorada en aquells anys.

Oriol Grau, un dels impulsors, deia en resposta a una petició del públic per fer un segon documental sobre la situació actual que "tampoc és que sigui una gran festa". Sobre la manca de negocis enfocats al públic LGBTI, Grau considera que "hi ha hagut intents, però res ha quallat".

[h3]Com us ho muntàveu?[/h3]

Alguns dels entrevistats eren i són referents en qüestió LGBTI a la ciutat, però d'altres -tal com va quedar clar en la presentació del documental- asseguren que el seu paper va ser simplement "viure la nostra època". Per això les preguntes van més encaminades a la "qüestió carnal". "Com era? Com us ho muntàveu?", preguntava Salsench en referència als anys del tardo-franquisme i el principi de la incipient democràcia.

El projecte és una iniciativa "popular" però que ahir ja va reclamar ajuda a l'Ajuntament perquè "no mori". La regidora Cinta Pastó, acabada de nomenar responsable de l'àrea, va prometre finançament per a un documental que hauria de veure la llum a la tardor, possiblement en el marc del festival REC, i que podria tenir recorregut a través de TAC12, festivals de cinema, entre d'altres canals.

[noticia]42014[/noticia]

La pregunta feta per Salsench, però, anava més enllà, ja que en diverses ocasions els organitzadors van fer una crida a estendre la veu per aconseguir fotografies, documents i testimonis de l'època per tal d'acabar de construir el llargmetratge. El correu del projecte és tarragonanoeraunafesta@gmail.com.

La projecció del documental no va estar exempta de somriures i aplaudiments, així com felicitacions pels 10 minuts que de moment s'han pogut veure. L'acte va finalitzar amb l'homenatge als entrevistats amb un ram de flors i la pujada a l'escenari per fer una fotografia conjunta.