Els joves als quals va destinat el programa van arribar aquest estiu a les instal·lacions del Complex Educatiu (Antiga Laboral) on viuen i també es formen a través d'aquesta iniciativa del Govern. Es tracta d'adolescents de 16 i 17 anys, procedents de diferents països del nord i centre d'Àfrica, que volen tenir un futur millor. Bakay Douty, de Guinea, i Mamadou Mohamed Sudibe, de Costa de Marfil, són dos dels joves que van arribar al juliol, afirmen que és una gran oportunitat per a ells i que no pensen desaprofitar-la.
Reben formació per aconseguir la titulació d'auxiliars de pintura, de jardineria i de cuina, a través d'un PFI, que són els programes de formació per a la inserció laboral o bé que els permetrà seguir estudiant. Aquesta proposta -la dels PFI- es fa als joves del país però els que viuen a la Laboral també reben classes d'idiomes com català, castellà i àrab.
Trencar estigmatitzacions i aprofitar el potencial dels joves
El conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, ha reiterat la necessitat de "treure del damunt d'aquests nois qualsevol estigmatització que es pugui fer servir, ja que són persones que tenen tots els drets" i ha recordat que "són menors que fugen de situacions mot dures i a les quals hem d'atendre i situar-los a la societat amb unes condicions d'equitat i amb garanties per desenvolupar-se". L'objectiu del Govern, segons Bargalló, "és que quan tingui 18 anys siguin capaços de triar endavant un projecte de futur propi".
Chakir el Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, ha destacat que enfoquen el pla pilot per "assegurar l'empoderament i la capacitat d'inserció d'aquests nois". En aquest sentit, ha expressat que els joves "arriben amb una capacitat d'iniciativa i amb una energia molt gran, han fet processos complexes amb una edat molt primerenca i han tingut la capacitat de tirar endavant" i ha afegit que "hem de saber aprofitar aquest potencial".
El Homrani també ha assegurat que des de la Generalitat es treballa perquè "mai ningú es quedi sol a partir dels 18 anys i que puguem fer un procés d'acompanyament". Una de les opcions és fer-ho a través dels programes que hi ha per a extutelats. El conseller ha explicat que s'està acabant de modificar un decret que permetrà adaptar aquest tipus de programes "a la nova realitat i als nous perfils i perquè són joves que estan poc temps en els programes de protecció".
Els consellers El Homrani i Bargalló en la visita als menors migrants no acompanyats a Tarragona Foto: Jonathan Oca
Previsió d'arribada l'any 2019
El conseller de Treball ha recordat que un informe del Síndic de Greuges reflecteix que si la tendència es manté, l'any que ve arribarien a Catalunya uns 6.000 joves. "No estem en xifres molt més elevades que en altres processos migratoris anteriors però hi ha la diferència de la xifra de menors", ha matisat.
Regularitzar la situació dels menors i dels joves
El Homrani ha carregat contra l'estat espanyol pel retard en resoldre la situació administrativa dels menors no acompanyats. El conseller ha destacat que es triga uns nou mesos de mitjana per a regularitzar la situació i que per aquest motiu han treballat per trobar una via pròpia de la Generalitat. Aquesta solució es basa a poder regularitzar-ho a través de la targeta sanitària, que és potestat del govern català i no de l'espanyol. "No podem esperar nou mesos per començar a treballar en la seva formació", ha reblat.
Centres de noves oportunitats
Bargalló ha apuntat que els centres de noves oportunitats es troben en instituts, centres del SOC, en ofertes municipals i en organitzacions no governamentals que fan programes d'aquest tipus. El conseller ha lloat l'èxit d'aquests programes dient que l'any passat, uns 7.000 joves del país se'n van beneficiar. D'aquests alumnes, un 80% va aconseguir acabar el programa i va trobar feina. A més, d'aquest 80% un 20% va aprofitar per tornar al sistema educatiu. "El resultat és molt bo i els menors s'hi poden integrar molt bé", ha assegurat.
