Tarragona instal·la set noves plaques informatives en espais de Memòria Democràtica

La Muntanya de l’Oliva, la Presó de Pilats i l’Antiga Audiència han estat els primers espais senyalitzats

Publicat el 31 d’agost de 2023 a les 10:58
L'Ajuntament de Tarragona, a través de la conselleria de Memòria Democràtica, ha iniciat la instal·lació de set noves plaques informatives a diferents espais de la Guerra Civil i de la repressió franquista de la ciutat. La consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos, ha estat l'encarregada de fer la presentació aquest dijous al matí.

Ramos ha visitat un dels espais, la Muntanya de l'Oliva, i ha expressat que "avui continuem amb una tasca que no comença ni acaba aquí. Tenim el deure moral com a societat i com a administració de recordar els fets i dignificar la memòria de les víctimes. Si no ho féssim, estaríem condemnats a repetir la nostra història". 

Cal recordar que a la Muntanya de l'Oliva van començar els primers afusellaments que es van allargar fins al 1945, amb un total de 691 execucions. A banda d'aquest espai, aquesta setmana s'han senyalitzat la Presó de Pilats, per on van passar més de 9.000 persones, i l'Antiga Audiència, edifici on se celebraven els consells de guerra.
 

Abans de final d'any es col·locaran quatre plaques més

Les altres quatre plaques estaran col·locades abans de final d'any al Convent de les Oblates, al Convent Pares Carmelites, a l'Edifici de la Punxa —seu de la Cambra de Comerç— i a la Presó Provincial. Aquest projecte s'ha dut a terme en col·laboració entre la conselleria de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Tarragona i la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP). 

El Convent de les Oblates era l'edifici destinat a les dones recloses i en el qual van morir 11 dones. Pel que fa al Convent Pares Carmelites, es va fer servir com a lloc de classificació dels presoners que arribaven a Tarragona. Pel que fa a l'Edifici de la Punxa de la Rambla Nova, va ser seu de la policia franquista, mentre que a la Presó Provincial es va executar Heinz Chez, un dels dos darrers condemnats a mort a Espanya per garrot vil.