Mapa de platges amb Bandera Blava de la província de Tarragona. Foto: Ana Gómez. La demarcació de Tarragona és la que té més platges guardonades amb la Bandera Blava de Catalunya. Oneja en 38 platges pertanyents a 16 municipis. Girona ocupa el segon lloc a una distància considerable: 28 platges de 13 municipis. I 23 platges barcelonines que corresponen a onze ciutats tanquen el total català de Banderes Blaves. En l’àmbit estatal, Tarragona està en cinquena posició superada només per Alacant, Mallorca, la Corunya i Pontevedra.
Si bé és cert que el distintiu de Bandera Blava no té a veure amb la bellesa de la platja en l’àmbit estètic sinó que està relacionada amb la informació que s’ofereix de l’espai natural, la qualitat de l’aigua, la seguretat i els serveis que ofereix i la gestió ambiental que se’n fa, és una dada que posa de manifest el bon estat de les platges de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Precisament, l’Ametlla de Mar és el municipi de la província amb més banderes blaves (cinc platges, un Centre Blau i un Sender Blau) seguida de Tarragona que té bandera a l’Arrabassada, la Savinosa, Tamarit i la Móra.
Els conceptes Centre Blau (espais per rebre als visitants, aula de mar o de natura…) i Sender Blau (itineraris i elements paisatgístics que uneixen platges amb Bandera Blava) aporten més motius per situar les platges del litoral tarragoní com les millors de Catalunya. Tarragona té quatre Centres Blaus (l’Hort de la Sínia de Tamarit, l’Aula Aquàtica del Vendrell, Can Bofill a la Torre i el Centre d’Interpretació de la Pesca de l’Ametlla de Mar) mentre que Barcelona en té tres i Girona, un. Pel que fa als Senders Blaus, Tarragona també és líder amb tres itineraris (el camí de ronda de l’Ametlla, la ruta de Cal Bofill als Muntanyans de Torredembarra i la que va de les Cases d’Alcanar a Sol de Riu), Girona en té dos i Barcelona, cap. Aquesta darrera distinció es pot associar a un dels atractius que els amants de les platges naturals més valoren: l’entorn no urbanitzat dels espais de bany.
Si fem cas, doncs, a aquesta darrera distinció, la Foundation for Environmental Education (Fee) i l’Asociación de Educación Ambiental y del Consumidor (ADEAC) considera que les comarques de Tarragona tenen més platges i cales incloses en itineraris naturals i, per tant, no urbanitzats. Amb tot, és evident que si ens posem a parlar de cales, la costa tarragonina difícilment superarà la del nord de Catalunya, almenys en nombre.
En aquest sentit, podem donar un cop d’ull a un quart indicador objectiu: el nombre de cales i platges de tradició naturista de cada demarcació. Aquests espais acostumen a ser llocs recollits, salvatges i ben valorats pels banyistes. Aquí, la Costa Daurada (amb sis platges nudistes i dues cales) queda relegada pel litoral gironí (amb vuit platges i quinze cales) i per Barcelona, que suma dotze platges naturistes i sis cales.
Un darrer aspecte que cal tenir en compte a l’hora de valorar la qualitat de les platges és la meteorologia. La Costa Brava i les Terres de l’Ebre es caracteritzen per l’elevat índex de vent, un factor molest per als banyistes però indispensable per alguns esports aquàtics, com el windsurf. Les temperatures són més altes a les comarques de Tarragona on els dies de sol acostumen a ser més nombrosos que a la part nord del país.
Tarragona, l’equilibri perfecte
La ciutat de Tarragona té quatre platges amb el distintiu de Bandera Blava. En l’àmbit provincial només està superada pel municipi de l’Ametlla de Mar que en té cinc. L’Arrabassada, la Savinosa, la Móra i Tamarit gaudeixen d’aquests guardons gràcies als seus serveis i a la qualitat d’una aigua que comparteixen amb el Miracle, la dels Capellans, la Llarga, la Cala Fonda i la Roca Plana. Carme Crespo, tinent d’alcalde de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, recorda que alguns d’aquests emplaçaments «mai tindran la Bandera Blava perquè cal preservar-les com les tenim, verges, perquè són un atractiu important».
Crespo admet que la platja del Miracle i fins i tot la Llarga podrien obtenir aquest distintiu. El cas de la platja Llarga és el més complex perquè es vol mantenir la seva catalogació de «verge». Per aquest motiu, des del consistori s’hi duran a terme un parell d’actuacions durant aquest 2014. Abans de l’estiu es construirà una zona de pícnic a la zona de ponent al costat del Iot i es preservarà la duna que separarà el nou espai de la platja. Després de l’estiu es procedirà a la regeneració de la zona d’aparcament per tal d’impedir que cotxes i caravanes arribin tan a prop de la costa.
| La fama és de la Costa Brava |
|---|
|
Quan sentim a parlar de les millors platges de Catalunya, dues paraules destaquen per sobre de les altres: Costa Brava. El litoral gironí s’imposa en aquest camp de la mateixa manera que ho fa en l’àmbit de l’interès informatiu dels mitjans nacionals que informen dels festivals de Peralada i de Cap Roig setmanes abans que comencin i s’obliden del Tarraco Viva o del Trapezi mentre se celebren. Aquesta atenció mediàtica dóna un alt índex de coneixement de les comarques gironines i les seves platges. Uns indrets que encapçalen el rànquing que trobem per la xarxa duts a terme l’any passat. Com a exemple, la revista 20minutos.es proposava els seus lectors votar les millors platges de Catalunya del 2013. Si consultem la llista, 14 de les 20 platges proposades pertanyen a la província de Girona i només tres a la de Tarragona.
Si tornem als mitjans nacionals, trobem que El Periódico de Catalunya publicava el juliol de l’any passat «deu platges de la costa catalana a on perdre’s»: cinc eren gironines, tres barcelonines i dues de tarragonines. El mateix mes, La Vanguardia ens mostrava «15 platges genials de la costa catalana» amb una proporció similar: vuit de Girona, tres de Barcelona i tres de Tarragona. Si seguim fent hemeroteca, però, trobem una sorpresa engrescadora en donar un cop d’ull al programa Divendres de TV3, emès el setembre passat en el qual Espartac Peran i Núria Coll recomanaven «Les millors platges del litoral català». De les deu escollides, cinc són gironines, una de barcelonina i quatre de Tarragona. A banda, si mirem el vídeo podem sentir com l’Espartac admet que «hi ha molta tendència de la gent de Barcelona a anar a la Costa Brava mentre el sud del país està per descobrir, amb autèntiques joies».
Tot i que els mitjans de comunicació han de buscar l’objectivitat a l’hora d’informar, resulta difícil fer-ho en qüestions de gust. Per aquest motiu, per veure si aquest desprestigi de la costa tarragonina que plasmen els rànquings dels mitjans coincideix amb la realitat, donarem un cop d’ull a un dels indicadors més fiables que tenim en matèria de platges: les Banderes Blaves.
En resum, i amb les dades objectives sobre la taula, veiem que la famosa Costa Brava supera en cales la resta de la costa catalana, però no en distintius que tenen a veure amb la qualitat de l’aigua de les platges o amb el seu entorn paisatgístic. Fins i tot, si donéssim un cop d’ull a la dimensió d’algunes d’aquestes cales veuríem com l’espai està limitat a no més de deu banyistes. El clima també acompanya a la Costa Daurada que, tret de la fama que s’han guanyat destinacions com Salou o la Pineda, no gaudeix del mateix estatus que la seva veïna gironina, tot i que té millor clima. Com a mínim, ens pot quedar el consol que «les joies» de què parlava l’Espartac romandran «per descobrir» un temps més. Dotant algunes platges i cales de les nostres comarques d’un atractiu preciós per a molts banyistes que no hem valorat: la tranquil·litat. |
Platja de la Savinosa al terme municipal de Tarragona. Foto: Oriol Montesó.
