La ciutat de Tarragona està "estancada" poblacionalment, segons un informe encarregat per l'Ajuntament de Tarragona en el marc de la redacció del nou POUM. En un escenari "optimista", el màxim al que podria aspirar la capital és a arribar als 172.641 habitants, mentre que en un escenari "pessimista" decreixeria fins als 111.849. Es tracta, però, de contextos "improbables" ja que la tendència assenyalada és que es mantindrà si fa no fa la mateixa població en perspectiva al 2050.

En la tercera reunió de la comissió del POUM, en què pertocava caracteritzar sociodemogràficament la ciutat i veure projeccions futures, s'ha descrit una realitat molt diferent a la que es preveia quan es va començar a elaborar l'anterior pla general, ara suspès judicialment. En aquella època, abans de l'esclat de la bombolla immobiliària, es calculava una projecció d'arribar als 250.000 habitants, tal com ha assenyalat el regidor Xavier Puig.

Un cop el POUM de 2013 ja estava en marxa, l'anterior govern va encarregar un informe més actualitzat, als anys 2016, que calmava les perspectives. "Era el més actualitzat que teníem, però no llegia els darrers anys, en què hi ha hagut un període expansiu en comparació amb els anys anteriors", ha explicat en roda de premsa.

La conclusió final és que la ciutat pot presentar "increments i decrements de població més o menys atenuats" en les tres properes dècades, cap a una mitjana de 142.267 habitants -actualment en són una mica més de 135.000-. Un dels factors que més hi influeix és l'absència de creixement vegetatiu dels seus veïns. "Des del final de la bombolla, el creixement el determina la immigració, no el creixement de la població", ha detallat. Amb una mitjana catalana de 0,9 fills per parella, es fa difícil imaginar que la ciutat pugui assolir en algun moment els dos centenars de milers de veïns.

La immigració no tan sols es calcula pels països de procedència, sinó que també l'informe assenyala una arribada significativa de persones d'altres localitats catalanes, com és el cas de Reus o Barcelona, així com pobles de l'entorn. Alhora, aquest fenomen també es produeix a l'inrevés.

Tot plegat provoca, segons l'informe, l'envelliment de la població especialment al centre d'alguns barris i sobretot al centre de la ciutat. "Necessitem estímuls perquè la població no quedi excessivament envellida", ha dit Xavier Puig, que ha recordat que la setmana vinent els grups debatran algunes propostes en matèria d'urbanisme per provar de redreçar la situació.

L'envelliment, però, no és constant a tota la ciutat, sinó que hi ha una gran presència de famílies joves a les zones de nova construcció (Hospital Joan XXIII i Parc francolí, Vall de l'Arrabassada, Sant Ramon, i l'avinguda Països Catalans). Aquesta mateixa desigualtat es produeix respecte a la immigració, repartida tal com ja s'assenyalava en informes anteriors especialment a la perifèria.

Les novetats respecte a l'anterior informe no són gaires, si bé Puig ha assenyalat que l'actualització "entra més al detall". Puig ha demanat partir d'"una mirada més realista" respecte al futur POUM i provar d'"omplir de vida" el centre de la ciutat i el centre dels barris ja existents.

[h3]Es reengeguen les noves construccions[/h3]
A més de la urbanització ja finalitzada de la zona del Pla Parcial 10, entre el polígon comercial de les Gavarres i el barri de Campclar, a tocar de la carretera T-11, a la ciutat tornarà aviat a sentir-s'hi el soroll de les obres i el moviment de terres. És el cas del sector PMU-34, entre el Nou Estadi i la Vall de l'Arrabassada, que tot just ara ha reiniciat la tramitació un cop aprovades les normes urbanístiques provisionals. Tant aquest com el sector PA-102 -a l'entorn de l'ermita de la Salut- i el PMU-13b també estan en marxa, a l'espera de noves passes endavant.