Entre els anys 1939 i 1941, el convent de les Oblates, ubicat al carrer del Portal del Carro, a Tarragona, va convertir-se en una presó de dones. Cada any el Fòrum de Tarragona per la Memòria organitza un acte pels volts del 8 de març per tal d'homenatjar-les, especialment a les 11 que van morir per malaltia a causa de les condicions del centre.
Mig centenar de persones han assistit a la convocatòra aquest diumenge. L'acte, simplificat a causa de la Covid-19 "per evitar ser-hi molta estona", segons apunta Montse Sans, coordinadora de l'entitat, ha consistit en la lectura dels expedients d'aquestes 11 víctimes de la repressió franquista i també d'Elisa Cardona Ollé, l'única dona afusellada a la demarcació.
Cardona va ser assassinada amb 21 anys. Provenia de Duesaigües, al Baix Camp, i va ser acusada de lligams amb la FAI. El 22 d'abril de 1939, poc després de declarar-se el final de la guerra, a la muntanya de l'Oliva de Tarragona, va ser afusellada.
Una presó improvisada
La Torre de Pilats, a la plaça del Rei, va funcionar fins al 1953 com a presó. En ple inici de postguerra, la massificació va portar a les autoritats feixistes a replantejar-se ocupar altres espais. En el cas de les dones, es va optar per reconvertir el convent de les Oblates en una presó exclusivament per a elles. S'hi van traslladar 150 inicialment, però més endavant aquesta xifra es va multiplicar per deu, a causa d'altres trasllats provinents d'arreu de l'estat espanyol.
"El convent queda superpoblat i acaben tenint els mateixos problemes que a Pilats", explica Montse Sans. A les Oblates, "el menjar és molt escàs, mengen patates i pa, i les que tenen criatures llet". Això fa que les dones en situació més dèbil acabin emmalaltint i, a l'hora de les cures, les condicions tampoc no siguin les adequades. A més a més, estan sotmeses "a molta pressió". "Si cal, se'ls apliquen càstigs físics, els fan cantar el Cara al sol, les obliguen a formar al pati, a anar a missa...". Tot plegat, perquè "retrobin el camí perdut", indica Sans, que les autoritats de l'època consideraven que s'adequava més a la seva condició de dones.
Al 1941, les Oblates van deixar d'actuar com a presó, encara que el Fòrum per la memòria assegura que de preses n'hi va haver fins al 1943. Allà hi van morir onze dones d'entre 20 i 60 anys, totes amb múltiples orígens, que s'anomenaven Teodora Prieto Gutiérrez, Francisca del Pilar Polo, Dolores Díaz Vale, Mercedes Velasco Cabezas, Ernestina Sobredo Archel, Carmen Lucas Rangel, Ana Gómez Pérez, Aurora Recas Crespo, Amparo Alegra Garza, Emiliana Gonzalez Sánchez, i Maria Grau Mondet.
En acabar la lectura de tots els seus expedients a l'hora d'entrar a la presó, els assistents han cantat l'Himne dels Segadors. Les monges que actualment resideixen al centre no han sortit, un any més, a sumar-se a l'acte. De fet, els organitzadors lamenten que en aquests darrers anys no hi ha hagut cap oportunitat per entrar a l'edifici.
Mig centenar de persones han assistit a l'acte de record a les dones que van ser empresonades al convent de les Oblates. Foto: Josep M. Llauradó
