La transformació urbanística de l'entorn del Mercat del Carrilet creix en àmbit i abast, respecte del que es tenia previst inicialment. Així, ocuparà una extensió més gran amb la incorporació de nous equipaments públics, dos nous edificis i l'actualització del mercat al segle XXI i amb la seva 'convivència' amb diferents usos socials, culturals i professionals.
A principis d'aquest mateix mes de juliol, l'Ajuntament de Reus i les paradistes van signar la pròrroga dels contractes d'arrendament per compatibilitzar la seva activitat fins a l'inici de les obres, que haurien d'iniciar-se el gener del 2026. Per a quan arribi el moment, encara no saben què passarà amb la seva activitat.
Com a portaveu, Maria Jesús Querol comenta que signar la pròrroga els va donar "tranquil·litat total" i agraeixen "haver descobert el misteri" de com serà la zona després de la seva transformació. "No ens quedem en l'oblit", celebra, però la paradista també exposa que "els han dit que els buscaran un lloc, però no saben a on ni qui hi anirà; està tot molt 'verd', no hi ha res definitiu".
Més enllà de l'activitat de Mercat, l'objecte del projecte urbanístic és que aquest tingui un impacte als barris de Mas Iglesias i el Carrilet, com en general a tota la zona sud de la ciutat, amb una de les principals entrades a Reus, on s'apostarà per un nus intermodal format per l'estació de Bellissens, l'arribada del TramCamp, el canvi d'ubicació de l'estació d'autobusos i altres formes de mobilitat personal i sostenible.
Quatre àmbits de treball
L'avantprojecte i les primeres imatges o dissenys de com serà l'entorn del Carrilet en un futur s'ha fet conjuntament amb l'estudi d'arquitectura Comas-Pont. L'Ajuntament de Reus planteja gairebé 1 MEUR com a pressupost previst pel 2025 per als projectes bàsic i executiu de la primera de les quatre fases o àmbit que configuren el projecte.
A partir d'ara, el primer pas per engegar la transformació serà aprovar la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana (POUM). En paral·lel, es licitarà la redacció del projecte bàsic de la primera de les quatre fases; tot i que, com ha assenyalat l'alcaldessa, Sandra Guaita, "són fases numerades, però no necessàriament consecutives o en aquest ordre", ja que les 'velocitats' d'execució dependran de les institucions implicades.
"Volem buscar noves centralitats i nous dinamismes sostenibles, així com permetre una nova activitat econòmica amb un pol d'atracció a la zona sud", ha afegit Guaita sobre la nova cara visible que tindrà Reus. La regidora d'Urbanisme, Marina Berasategui, ha recalcat per la seva banda que es marquen tres eixos clau: "un equipament d'influència per a tota la ciutat, un impacte directe per a la gent del barri i també un impacte territorial per la intermodalitat en el transport".
Fase 1. Edifici del Mercat i entorn
Es rehabilitarà i recuperarà l’edifici per reconvertir-lo en una estructura viva que aglutini els nous usos de mercat, culturals i cívics. L’edifici guanya espai amb la creació d’una nova planta, fins a arribar als 8.400 m² de superfície útil. La nova planta soterrada tindrà un aparcament de 66 places i càrrega i descàrrega per als serveis de les plantes superiors.
El Mercat s’emplaçarà a la planta baixa, semisoterrada, però amb llum natural i visible des del carrer. La resta de la planta baixa, primera i segona l’ocuparan serveis com un supermercat, coworking, Oficina Jove, Punt Lila, sales de presentacions i polivalent, aules, despatxos, àrea d'atenció ciutadana... El programa d’usos s’ajustarà durant la redacció dels projectes bàsic i executiu.
La proposta redueix les intervencions de nova edificació, reduint l’impacte ambiental. Així es planteja un edifici polivalent obert al barri i eficient energèticament, amb una voluntat de ciutat verda, que s’exemplifica també amb l’entrada del verd dins de l’edificació, com una extensió i prolongació del parc de Mas Iglesias cap al centre de Reus. Es plantarà vegetació autòctona amb baix consum hídric i es preveu la construcció de sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS).
En general, redefinició dels espais públics es planteja amb clau de ciutat verda, renaturalització i prioritat de les persones per sobre del trànsit rodat. Per això, el projecte inclou la pacificació de l'avinguda del president Macià, amb un pas elevat directe i accessible; millor connexió de l'eix nord-sud; vianalització del carrer de l'Escultor Rocamora, amb accés rodat només per a càrrega i descàrrega, serveis i aparcament veïnal; i pacificació de l'encreuament amb l'avinguda de Pere el Cerimoniós, reubicant la locomotora.
Fase 2. Nou edifici Belvedere: habitatge i equipaments
Serà un edifici singular i de referència; visible des de diferents punts; i amb vistes panoràmiques a la nova plaça, al parc de Mas Iglesias i a la ciutat. Les quatre primeres plantes es destinen a equipament, d’acord amb el programa cultural i juvenil. La planta soterrani es connecta amb l’Edifici del Mercat per facilitar la relació entre serveis. Les vuit plantes superiors donen lloc a un màxim de 40 allotjaments dotacionals.
L'alcaldessa reusenca afirma que només es detinarà a "habitatge dotacional per a emergències puntuals de Serveis Socials, gent jove o víctimes de violència de gènere" i ampliar la cobertura a aquelles persones en situació de vulnerabilitat que actualment l'Ajuntament ha d'allotjar en hotels i hostals de la ciutat.
Fase 3. Trasllat estació d'autobusos
La construcció i configuració de la nova estació està consensuada amb la Generalitat de Catalunya, que serà l’encarregada de gestionar-ne la planificació i l’execució. Es planteja com una estació amb la màxima intermodalitat possible, molt propera a l’estació de Bellissens.
Amb un sol edifici lineal tipus pont es resol l’accés a les andanes de l’estació d’autobusos, la parada del tramvia i la parada de bus urbà i taxis. La nova estació estarà enfonsada, amb l’espai de les andanes cobert per evitar la contaminació acústica. El trasllat tampoc modificarà el traçat del carrer de la vorera de Mas Iglesias, per on també està previst que entri el tramvia -en principi, el 2028-, per l'avinguda de Salou.
Serà un canvi molt substancial perquè es relacionarà directament amb el Parc Mas Iglesias, amb una integració paisatgística que canviarà l’estètica habitual d’aquests tipus d’equipaments. La construcció d’aquesta infraestructura permetrà mantenir el 100% de l’activitat del servei en el seu emplaçament actual fins a la finalització de les obres de la nova.
Fase 4. Nou edifici Pèrgola
Alliberar l’espai ocupat actualment per l’estació d’autobusos permetrà guanyar més superfície per a nous equipaments, a l'avinguda de Jaume I. El programa d’usos es definirà en un futur, donat que es tracta de la darrera fase segons la previsió actual. Berasategui apunta que seran "equipaments de benvinguda, ja que està pensat com un edifici per tancar l'espai amb una visió de zona única".
En tot cas, es plantegen usos culturals, una Oficina de Turisme i serveis de mobilitat (bicicletes, VMP...), vinculats a la intermodalitat de la futura estació. L’edifici admetria, també, la possibilitat d’ampliar l’aparcament existent amb 64 places més. Serà un edifici annex a la nova estació.
