Aquest dijous 10 d'octubre fa 30 anys del desbordament del riu Francolí en el seu tram final a la ciutat de Tarragona. Els xàfecs provocats per una gota freda van afectar les comarques de la Conca de Barberà, l'Alt Camp, el Baix Camp i el Priorat van carregar el riu, que en arribar a la capital tarragonina ho va fer desfermat i ocupant la seva llera de banda a banda. Es van acumular uns registres històrics, amb prop de 500 litres per metre quadrat a les Muntanyes de Prades i a la Serra del Montsant. Segons les dades, Alforja i Porrera van superar els 400 mm, mentre que a Cornudella de Montsant es van fregar i a l'Espluga de Francolí es va arribar als 350 mm.
Amb tots aquests ingredients, el Francolí ja baixava ben carregat des de la Conca de Barberà, però a la Riba s'hi va sumar el cabal del riu Brugent, un dels seus afluents. Així, el riu va baixar desbocat fins a Tarragona escombrant tot allò que va trobar en el seu camí. En la seva arribada a la capital tarragonina, el Francolí tenia un cabal d'entre 1.500 i 1.600 metres cúbics per segon —quan en condicions normals se situa en 1,2—, fregant els ponts que el travessaven i saltant el mur de contenció al seu pas per la Part Baixa, a causa del tap que es va formar al pont del ferrocarril.
A la resta del Camp de Tarragona, els aiguats van deixar moltes destrosses materials i un mort a Cambrils. A la ciutat de Tarragona, sortosament, no es van produir danys personals, tot i que sí que hi va haver molts danys materials. Des de TarragonaDigital, hem recordat aquell 10 d'octubre de fa 30 anys amb Gervasio Mogío, aleshores president de l'AV Residencial Palau; Carme Pedrol, aleshores presidenta de l'AV El Serrallo; i dos veïns i membres de l'Associació de Veïns de Residencial Palau, Francisco Villares i Manuel Antonio Pérez.
"Els pàrquings estaven inundats i a la meva botiga m'hi vaig trobar un metre d'aigua"
El desbordament del riu a Tarragona va afectar especialment el polígon industrial Francolí, el barri del Serrallo i el barri de Residencial Palau, provocant greus afectacions. El president de l'AV Residencial Palau el dia dels fets era Gervasio Mogío, que recorda com "aquell dia va ser molt complicat. Estava tot inundat. Els pàrquings, les escales, els baixos, les botigues i els comerços". En aquest sentit, assenyala que "jo vaig baixar de la Rambla i vaig deixar el cotxe a la benzinera, perquè no es podia passar i des d'allà vaig venir caminant". Mogío, que tenia i té una botiga a la zona, explica que "m'hi vaig trobar un metre d'aigua".
L'aigua que va inundar al barri anava plena de fang i la normalitat no es va recuperar fins passades més de dues setmanes. Els comerços de la zona van patir les conseqüències de la riuada i tota la zona es va quedar sense llum. Gervasio Mogío recordar que "els pernils de la botiga van acabar al Serrallo". Una de les pors era que el mur de contenció del riu es trenqués, un fet que finalment no va succeir i es va evitar una catàstrofe. En aquest sentit, cal destacar que molt a prop del riu hi ha l'Escola El Serrallo, on en aquell moment hi havia nens i nenes fent classe, ja que els fets van tenir lloc entre dos quarts de deu i les deu del matí.
Veïns i personal del centre van evacuar els nens i nenes de l'Escola El Serrallo
Els alumnes del centre van ser evacuats pel perill que suposava el possible trencament del mur de contenció. "Nens i nenes van ser rescatats gràcies als veïns i veïnes, als conserges i als mestres", comenta Francisco Villares, tot recordant que aleshores l'escola només tenia una sortida que donava al carrer Josep Maria Malato Músic. Mentre parlem amb els veïns, un dels nens que va ser evacuat aquell dia, el Tino, passa per davant nostre i assegura que "jo tenia 8 anys i vam passar una mica de por, perquè hi havia moltíssima aigua".
Sortosament, tots els alumnes van poder ser evacuats i no es va haver de lamentar cap dany personal. "Podem donar gràcies que no hi va haver cap víctima, perquè va ser terrible", diu Villares. Els danys materials, però, van ser una altra història. En aquest sentit, aquest veí explica que "els cotxes estaven un sobre de l'altre al pàrquing". La gran majoria van ser declarats sinistre i un centenar de vehicles al barri es van donar de baixa a causa dels aiguats. A la ciutat, els danys es van comptabilitzar en milers de milions de les antigues pessetes.
Tot i que no es va haver de lamentar cap víctima, els veïns de Residencial Palau van tenir la por al cos durant una bona estona. El motiu va ser que es va perdre la pista d'un veí que havia baixat al pàrquing a buscar el seu cotxe i no el trobaven després de la inundació. Per sort, tot va quedar en un ensurt, ja que es va localitzar l'home sa i estalvi i, avui dia, encara viu a barri.
"El que més em va impactar va ser el soroll de l'aigua baixant pel riu"
L'any 1994, Carme Pedrol era la presidenta de l'Associació de Veïns El Serrallo i afirma que "tinc molts records d'aquell dia, però el que més em va impactar va ser el soroll de l'aigua baixant pel riu". També recorda que "quan va caure la nit, la imatge era dantesca, amb tot ple de canyes i fang". Pedrol rememora que "a banda de l'aigua, teníem por que l'aigua trenqués les canonades del gas i que compliqués encara més les coses". Tot i que el barri mariner de Tarragona es va inundar i va quedar incomunicat, ja que els dos ponts estaven fins dalt d'aigua, els danys no van ser tan importants com a Residencial Palau.
Els veïns del Serrallo, igual que els de Residencial Palau, van ser evacuats en autobús. Carme Pedrol comenta que "només dues famílies van decidir quedar-se". Molts d'aquests veïns i veïnes van ser traslladats a la Ciutat Residencial, lloc en què van estar mentre es recuperava la normalitat, tot i que alguns altres van preferir tirar de familiars o de segones residències. Els residents al barri mariner van poder tornar en poc temps, l'endemà o dos dies després, però a la zona de Torres Jordi van tardar una mica més, ja que els danys van ser més grans.
Tot i l'espectacularitat dels fets, amb els carrers convertits en canals, Carme Pedrol assenyala que aquesta no va ser la pitjor inundació del Serrallo, tot recordant la que va tenir lloc l'octubre de l'any 1931. Aquesta va colpejar especialment el barri mariner de Tarragona, amb destrosses materials molt importants, diverses víctimes mortals, entre elles quatre nens, i veïns i veïnes ferits.
El desbordament del Francolí no només va afectar aquestes dues zones residencials de Tarragona, ja que el polígon industrial Francolí, a l'altre marge del riu, també va patir danys. En aquest sentit, una vintena d'empreses es van veure afectades i centenars de treballadors van ser evacuats pels cossos d'emergència.
Anar i venir de Barcelona a Madrid per aconseguir un projecte de millora
Una vegada es va recuperar la normalitat als dos barris, els representants veïnals van posar-se com a objectiu que les administracions responsables fessin alguna cosa per millorar la llera del riu Francolí i que uns fets similars es repetissin. Així, va començar una odissea de viatges a Barcelona i Madrid, amb reunions amb la Generalitat i el govern espanyol. Finalment, la insistència d'aquestes persones van aconseguir un projecte de remodelació, que millorés la seguretat.
Les darreres crescudes que ha patit el Francolí no han desbordat els murs i la situació no s'ha repetit. Malgrat no ser el projecte que haguessin desitjat, amb el riu sense fer un revolt de gairebé 90 graus i desembocant al mar, Mogío, Pedrol, Villares i Pérez consideren que la remodelació feta va millorar l'espai, tot i que reclamen que les administracions es posin les piles, especialment amb la neteja del riu. "Hi ha zones plenes de canyes que poden suposar un perill", asseguren.
Tots quatre destaquen el paper que en el seu dia van tenir les administracions durant el desbordament i lloen la implicació de l'Ajuntament de Tarragona durant aquells complicats dies, amb l'alcalde Joan Miquel Nadal al capdavant. Els fets van tenir tanta repercussió mediàtica que fins i tot l'aleshores ministre d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, Josep Borrell, va fer una visita a la zona.
El Serrallo i Residencial Palau ha canviat molt, amb millores en l'espai públic i en la qualitat de vida, però malgrat l'important rentada de cara que ha patit la zona en les últimes tres dècades, les imatges d'aquell 10 d'octubre de 1994 continuen en la retina dels veïns i veïnes.