Troben noves restes de mamut i la mandíbula d'un tigre de dents de sabre d'un milió d'anys al jaciment de la Boella

Les excavacions d'enguany permeten ampliar el conjunt d'eines lítiques i recuperar abundants restes de fauna

La mandíbula de tigre de dents de sabre de fa un milió d'anys recuperat en el jaciment del Barranc de la Boella durant la 16a campanya d'excavació arqueològica.
La mandíbula de tigre de dents de sabre de fa un milió d'anys recuperat en el jaciment del Barranc de la Boella durant la 16a campanya d'excavació arqueològica. | Dario Fidalgo/MNCNM
Redacció
29 de setembre de 2022
Els investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES- CERCA) han trobat noves restes de mamut, concretament ossos llargs, i la mandíbula d'un tigre de dents de sabre d'un milió danys al jaciment de la Boella, a la Canonja.

És la primera vegada que es recuperen restes faunístiques d'aquest tipus d'espècie en aquest barranc. Això contribueix a obrir noves perspectives de recerca que permetran establir quina relació de competència tenien aquests homínids amb aquests grans carnívors. La 16a campanya d'excavació arqueològica també ha permès ampliar el conjunt d'eines lítiques i recuperar abundants restes de fauna. Els treballs s'han fet aquest setembre i hi han participat unes 50 persones.

L'objectiu de la campanya d'aquest any ha estat continuar amb els treballs d'excavació en extensió en els sectors de la Cala 1 i la Mina. En excavacions anteriors ja s'havien recuperat restes de mamut a la zona de la Cala 1. En concret, restes d'un mamut escorxat pels humans del pleistocè inferior ara fa 1 milió d'anys i també s'havien recuperat una "gran" quantitat d'eines de pedra, les quals representen les evidències més antigues a Europa de la cultura acheuliana, coneguda també com a destrals de mà. Aquestes són el testimoni de les dispersions humanes més antigues registrades fora d'Àfrica.

Enguany, els treballs d'excavació a la Cala 1 han permès ampliar el registre lític amb eines de pedra fetes principalment de sílex. Els investigadors apunten que és "molt probable" que aquestes eines estiguin relacionades amb els treballs escorxament d'un mamut, del qual es van començar a trobar restes els anys 2007 i 2018.

En el cas de la Mina, s'han continuat amb els treballs d'excavació en extensió d'una àrea aproximada d'uns 300 metres quadrats i s'ha entrat en el sostre anomenat nivell 2. Aquest nivell és "singular" perquè és el "més ric" dels que s'han registrat en el barranc de la Boella, segons els sondejos fets anteriorment. Tot i que encara no s'ha assolit la part més rica d'aquest dipòsit, s'han recuperat eines de pedra, d'entre les quals destaca un pic fet d'esquist.

De fet, és la primera vegada que es documenta aquest tipus d'eina en el jaciment i, això, indiquen els experts, permetrà a l'equip investigador conèixer, en profunditat, la diversitat tecnològica d'aquest grup d'homínids de prop d'un milió d'anys. I és que el jaciment s'està constituint una "col·lecció formidable d'eines i restes lítiques de gran singularitat no només per la seva antiguitat sinó també per la seva bona conservació".
 

Els membres de l'equip de l'IPHES treballant en el jaciment de la Boella durant la 16a campanya d'excavació arqueològica. Foto: Andreu Ollé /IPHES-CERCA



També en el sector de la Mina s'ha trobat la mandíbula d'un tigre de dents de sabre. És el primer cop que es recuperen restes d'aquest tipus d'espècie a la Boella. Alhora, s'han extret noves restes de mamut, concretament ossos llargs, que ara mateix, es troben al laboratori de l'IPHES-CERCA per a la seva restauració i preparació pel posterior estudi.

En la intervenció, hi han participat unes 50 persones, de les quals 20 són investigadors. També hi han col·laborat estudiants de grau i de màster de diferents universitats catalanes i espanyoles, així com investigadors del Museu de Ciències Naturals de Madrid i del Museu d'Història Natural de París. Les excavacions s'emmarquen en el projecte quadriennal "Evolució del paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona", aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que alhora ha finançat la campanya, juntament amb l'Ajuntament de la Canonja.