'Un cel de plom', l'exitosa novel·la de l'escriptora montblanquina Carme Martí, arriba als cinemes
El film explica la vida de Neus Català, una de les darreres supervivents del camp d'extermini nazi de Ravensbrück
ARA A PORTADA
-
El cas de l’abocament irregular de residus a Constantí es complica les acusacions d'entitats ecologistes TarragonaDigital
-
La denúncia per la manca de places a les escoles públiques de Reus arriba al Parlament TarragonaDigital
-
La missió comercial de la Cambra de Tarragona que estava atrapada en un hotel a Líbia, traslladada TarragonaDigital
-
Detingut un usuari d'un centre de salut mental de Reus per apunyalar la seva parella TarragonaDigital
-
El Grup Griñó nega les acusacions de connivència amb l'Agència de Residus de Catalunya TarragonaDigital

- Albert Oliva
- Responsable de l'edició Alt Camp i l'edició Conca de Barberà de TarragonaDigital
Publicat el 02 de maig de 2023 a les 10:45
Actualitzat el 02 de maig de 2023 a les 10:52
'Un cel de plom' ha fet el salt a la gran pantalla. Des del passat divendres dia 28 d’abril molts dels cinemes del país ofereixen el film basat en l'exitosa novel·la de l'escriptora montblanquina Carme Martí. Es tracta de la primera pel·lícula de ficció de Miquel Romans, on s'explica la vida de Neus Català, una de les darreres supervivents del camp d'extermini nazi de Ravensbrück.
Nausicaa Bonnín es posa a la pell de la històrica dona en una adaptació lliure del llibre homònim de Martí. Aquesta és, segons l'escriptora, «una història de superació, absències i lluita per la memòria, una història de dones lluitadores i somiadores».
El 1945, amb l’alliberació dels camps nazis, Neus Català, jove republicana feminista, retorna a França després d’haver viscut empresonada per l’exèrcit alemany. Mentre recupera la seva vida en llibertat, rememora els fets viscuts un any abans, quan un grup de dones va sabotejar la fàbrica de producció de bales on els nazis les feien treballar, a Txecoslovàquia.
Nausicaa Bonnín es posa a la pell de la històrica dona en una adaptació lliure del llibre homònim de Martí. Aquesta és, segons l'escriptora, «una història de superació, absències i lluita per la memòria, una història de dones lluitadores i somiadores».
El 1945, amb l’alliberació dels camps nazis, Neus Català, jove republicana feminista, retorna a França després d’haver viscut empresonada per l’exèrcit alemany. Mentre recupera la seva vida en llibertat, rememora els fets viscuts un any abans, quan un grup de dones va sabotejar la fàbrica de producció de bales on els nazis les feien treballar, a Txecoslovàquia.
Et pot interessar
-
Societat L'onzena edició de la Music Valls Va de Vins es renova i bat rècord de cellers inscrits
-
Societat El Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat aprova un protocol pioner per respondre als actes vandàlics
-
Societat L’excap de la Policia de Montblanc nega en el judici que incorporés la fotocòpia del carnet de l’altra acusada amb la data alterada
-
Societat El llegat del Campanaret de Reus: què queda d'un dels edificis més famosos de la ciutat?
-
Societat L'origen del nom del Pati, la plaça més cèntrica i polivalent de la ciutat de Valls
-
Societat Tarragona construirà més d'un miler d'habitatges protegits en els pròxim anys