Pessimistes, optimistes, envejosos o confiats, aquests  són els quatre patrons bàsics de personalitat en què es classifica el 90% de la població. Així ho reflecteix un estudi, en el qual hi han participat investigadors del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili juntament amb personal de les universitats Carlos III, de Barcelona i de Saragossa, i que ha publicat la revista Science Advances. 

Segons aquest estudi, basat en el comportament de 541 voluntaris davant d’un centenar de dilemes socials -amb opcions de col·laborar o d’entrar en conflicte amb els altres, en funció d’interessos individuals o col·lectius-, encara que hi hagi els quatre comportaments, l’envejós és el més nombrós, amb un 30% enfront del 20% de cada un dels grups restants.

 “Els resultats obtinguts van en contra de certes teories, com la que apunta que els humans actuen de manera purament racional i, per tant, s’han de tenir en compte a l’hora de redissenyar polítiques econòmiques, socials i de cooperació”. Així ho indica Yamir Moreno, coordinador del Grup de Xarxes i Sistemes Complexos (Cosnet) de l’Institut de Biocomputació i Física de Sistemes Complexos (BIFI) de la Universitat de Saragossa i president de la Societat de Sistemes Complexos, per a qui “aquests estudis són importants perquè milloren les teories existents sobre comportament humà, ja que les doten d’una base experimental”.
Algortime

Després d’aquest experiment social, els investigadors van desenvolupar un algoritme informàtic que tractava de classificar les persones en funció del seu comportament. L’ordinador va distribuir el 90% de les persones en quatre grups: els envejosos constitueixen el grup majoritari (un 30%) i es defineixen com aquelles per persones a les quals no importa el guany obtingut, sempre que sigui superior als altres; els optimistes (un 20%), que decideixen pensant que l’altre escollirà el millor per a tots dos; els pessimistes (un 20%), que trien l’opció menys dolenta perquè creuen que l’altre el fastiguejarà, i els confiats (un 20%), que cooperen sempre, són col·laboradors nats i  els és igual guanyar que perdre.

Hi ha un cinquè grup “indefinit” (un 10%), que l’algoritme no va poder classificar d’acord amb un comportament clar, la qual cosa permet inferir que comporta un ampli ventall de subgrups integrats per persones que no responen de manera determinant a cap d’aquests patrons, sostenen els investigadors.

Experiment de participació ciutadana

L’estudi està basat en un experiment organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona en el marc del festival DAU Barcelona. “Un dels valors principals d’aquest estudi és el fet que en l’experiment hi ha participat la  ciutadania en el marc d’una activitat pública de la ciutat”, apunta Josep Perelló, líder del Grup OpenSystems del Departament de Física de la Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona i també coordinador de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona. En aquest sentit, “els resultats s’han compartit amb els participants, així, els subjectes de l’estudi es converteixen en participants actius de la investigació”, conclou l’investigador.

“Aquests algorismes de classificació s’han utilitzat anteriorment amb èxit en altres camps com la biologia. No obstant això, aplicar-los a l’estudi del comportament humà és força revolucionari, ja que treballs previs prefixen els comportaments esperats abans de realitzar l’experiment, en lloc de deixar que un sistema extern ens digui a posteriori de forma automàtica quins són els grups més lògics”, comenta Jordi Duch, investigador del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, un altre dels autors de l’estudi.