Fa set dies, la nit de dimarts 3 de març, la reusenca Isabel Suárez es trobava a casa seva quan, després de sopar, al cap de deu o quinze minuts, assegura que va sentir una cremor que en un principi va creure causada per una úlcera d'estómac. Tot i això, «no era una molèstia gaire grossa», així que se'n va anar a dormir i a les tres de la matinada es va aixecar aquest cop sí amb un dolor estrany que li afectava al coll, a les dents i a les orelles i, alhora, sentia una pressió al pit, però sense dolor. Al cap de deu minuts de dubtar i haver-se pres un paracetamol, va anar amb el seu marit a Urgències de l'Hospital Joan XXIII ja que «com a defensora de la sanitat pública no puc anar a l'Hospital Sant Joan de Reus». 

Suárez va treballar d'auxiliar d'infermeria en aquest mateix hospital fins que es va jubilar. És coneguda pels treballadors no només per compartir-hi hores de feina si no perquè també va ser la persona que més paradetes va fer a la recepció recollint signatures per l'obertura de la unitat d'hemodinàmica les 24 hores del dia. Per aquest motiu, la matinada de dimecres, quan va arribar a l'hospital, la secretària la va reconèixer i, veient el seu mal estat, la van passar a un box. Després de dos electros, la van traslladar al box 5, preparat per una fallida cardíaca. Allà, li van controlar el dolor fins que a les quatre de la matinada van detectar que tenia un coàgul a l'artèria i una altra artèria taponada.

Una de les protagonistes de la reivindicació del servei complert d'hemodinàmica a Tarragona, efectivament, estava tenint un infart greu. De cures intermitges va passar a càrdio i la va atendre una metgessa que, encara sense el diagnòstic, li va preguntar per quin motiu, sent de Reus, havia anat a Tarragona. Ella li va respondre que «no mantinc ni a 'golfos' ni a lladres» i després d'una conversa tensa ja no la va visitar més. El següent ja va ser el doctor Carlos Bardají, cap de cardiologia i de la unitat d'hemodinàmica. Segons relata Suárez, el mateix metge va dir-li que «ha estat de sort, que ara s'obre les 24 hores» i li va garantir que no la traslladarien a Reus. Després d'hora i mitja d'intervenció, la pacient va sortir del quiròfan a les sis. Al cap de vint-i-quatre hores ja era a planta i aquest dilluns, dos dies després del seu aniversari, aquest passat dissabte, tornava a fer vida normal sense seqüeles, «per sort me'l van agafar molt ràpid», diu.

Isabel Suárez, de 65 anys, va celebrar el passat 16 de febrer amb una xocolatada organitzada per la CGT l'obertura definitiva les 24 hores de la unitat d'hemodinàmica de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Va ser una de les que va parlar en roda de premsa als mitjans i en la seva intervenció, prou curta, va dir: «la taula me l'he fet una mica com a meva, però sense l'ajut dels companys, associacions, usuaris i amics això avui no ho estaríem celebrant». Sens dubte, el motiu de celebració és evident.