El nou sistema de reg de Valls abastirà 470 hectàrees de cultius i donarà servei a 407 regants. El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha inaugurat aquest divendres dia 28 de març les obres de la segona fase del projecte de Millora de regadiu per a la Comunitat General de Regants de Valls, la qual ha suposat una inversió de 4.354.645,54 euros. L’actuació ha permès la construcció de la xarxa de regadiu, una bassa de regulació d’aigua, amb una capacitat de 65.000 metres cúbics, i també el sistema de telecontrol i automatització de 388 preses parcel·làries. Ordeig ha assegurat que es tracta d'una infraestructura "molt important pel país" perquè "demostrem que l'aigua regenerada és una solució de futur".

La primera fase de modernització del sistema de reg de l’horta de Valls va comptar amb una inversió de 4.031.788,17 euros. Ara, amb la finalització de la segona, s’ha completat la infraestructura de reg. El projecte global beneficia 470 hectàrees, principalment al terme de Valls i en un grau més baix de Vallmoll (6 hectàrees). Aquests treballs han rebut el finançament del Fons Europeu Desenvolupament Regional (FEDER) en un 40%.

En la inauguració, el conseller ha subratllat que és “molt difícil” mantenir l'activitat agrària i tenir una posició competitiva en la producció d'aliments, sense aigua i sense un sistema “eficient” de regadiu. “Catalunya és una potència agroalimentària de primer nivell, però això requereix unes infraestructures preparades al segle XXI i, especialment, en aquests moments de crisi de sequera i de crisi climàtica a què ens hem d'adaptar”, ha asseverat. En aquest sentit, ha remarcat la importància de la modernització de la xarxa de reg de Valls.

Per la seva banda, el secretari de la Comunitat de Regants de Valls, Joan Nadal, ha recordat que la modernització del sistema era una llarga reivindicació dels regants. “Valls tenia un dels regs més antics de Catalunya, que venen de l'època dels ibers, i ara, poder disposar d'una instal·lació puntera en la reutilització de les aigües, amb la màxima tecnologia d'eficiència, és una satisfacció”, ha afirmat. Alhora, ha remarcat que es tractava d’una “necessitat” del territori per complir amb les normatives vigents.

Nadal ha explicat que les instal·lacions es van posar en marxar en fase de proves a l’estiu passat i que ja només els queda acabar de tancar petits serrells tècnics. També ha recordat que la primera fase del projecte es va iniciar el 2014, però la manca de partida pressupostària va fer que la segona fase no arrenqués fins al 2022. “Va quedar parat, no es va poder construir per qüestions polítiques”, ha lamentat.

Modernització de les infraestructures

El conseller d’Agricultura ha recordat que es manté la situació de sequera, tot i el procés de desescalada iniciat fa una setmana pel Govern, gràcies a les darreres pluges, les quals han permès millorar les reserves d’aigua als embassaments. Tot i aquesta desescalada, ha remarcat que continuaran invertint en la creació de noves infraestructures de regadiu i de modernització de les existents. “Estem en una situació molt millor, però prudència, ara és més important que mai continuar modernitzant regadius. Seria un error pensar que hem passat la sequera”, ha apuntat.

Pel que fa al traspàs d’aigua de Siurana al pantà de Riudecanyes, Ordeig ha dit que es decidirà en les pròximes comissions de desembassament. “Nosaltres no plantegem aquí noves decisions”, ha manifestat. El conseller ha fet una crida a la prudència en el marc de l’optimisme actual: “Creiem que després de tres anys molt complexos, aquest serà un bon any, si fem les coses bé i, a més, les previsions de pluja del mes d'abril i del maig són positives”.

Nou Pla de regadius

En paral·lel, ha explicat que treballen per aprovar el nou Pla de regadius 2025-2040 i que un dels objectius “transformadors més importants” que té el Govern és “adaptar les infraestructures a la incertesa i variabilitat que ens sotmet l’emergència climàtica”, així com “augmentar la productivitat i assegurar la viabilitat de les explotacions”.

Salinització dels pous

Preguntat sobre la denúncia feta per Unió de Pagesos per la problemàtica de la salinització de pous a les comarques del Tarragonès, Baix Camp i Alt Camp, el conseller d’Agricultura ha apuntat que estudiaran “totes” les procedències d’aquesta aigua i que analitzaran cas per cas. “Cada casuística és diferent i la qualitat que ens donen els diferents tractaments fa que ens donin unes virtuts i, a vegades alguns problemes, necessitem analitzar cas per cas per veure quines solucions tecnològiques -es troben- i també de barreges amb altres aigües d'altres fonts”, ha indicat.

En aquesta línia ha assenyalat que ho estudiaran amb els serveis tècnics i ha asseverat que la tecnologia actual permet “tenir recursos hídrics que fins fa quatre dies eren impensables, des de dessalació, regeneració, aquilífers, pous i, per tant, el que hem de fer és gestionar el millor possible cada gota d'aigua”.

Reg de Valls

La Comunitat General de Regants de Valls ha regat tradicionalment per gravetat amb l’aigua dels barrancs del Catllar i de la Xamora, als quals anaven a parar les aigües residu-als d’aquest municipi mitjançant una xarxa de séquies de terra que distribueix l’aigua per gravetat a tota la zona regable. L’Estat va declarar d’interès general l’execució de les obres de millora de regadiu per aquests regants i va encarregar els treballs a l’empresa estatal SEIASA, que va executar les obres de la primera fase.