Que es publiquen més informacions negatives que positives sobre els barris de Ponent de Tarragona és un fet històric des que milers de famílies s'hi van traslladar a partir de la segona meitat del segle XX. Entre 2020 i 2021, però, han coincidit diversos fenòmens que han fet augmentar la crispació veïnal al voltant de la seguretat i els serveis. Davant d'això, a Torreforta, Campclar, Bonavista, Parc Riu Clar, Icomar i tantes altres zones ubicades a la llera sud del riu Francolí, han sorgit veïns que reivindiquen apostar per una imatge "positiva" que pugui mitigar la divisió social que ja s'està creant.

És així com fa prop d'una setmana ha nascut Ponent Lovers, una iniciativa engegada per Borja i Marta, dos veïns farts de la utilització de la queixa veïnal per introduir missatges xenòfobs. "Va ser una cosa espontània", diu Marta, qui destaca que ha viscut 38 anys a Ponent i que després de desvincular-se del seu barri va tornar-hi i va adonar-se que no tenien una "tribu" amb la que compartir experiències, especialment en temps de confinament. Va ser llavors quan es va apuntar a un grup a Facebook i es va adonar que el tipus de converses que s'hi donaven no era el que estaven buscant.

A diferència d'altres, aquest nou espai pretén destacar les qüestions positives i reivindicar millores, això sí, sense "associar els delictes a determinats col·lectius". Els impulsors insisteixen que no es tracta de rivalitzar amb altres plataformes veïnals, sinó de "posar en valor les coses positives del barri" i que la gent conegui quines entitats té al seu abast per traslladar les problemàtiques.

Xoc cultural

Des de fa vint anys, Ponent ha deixat progressivament enrere el seu caràcter de lloc d'acollida de famílies treballadores principalment d'arreu de l'estat espanyol. "Sempre hem tingut certs conflictes, primer va arribar la immigració d'aquí i després d'Àfrica i d'Amèrica", recorda Marta, que reconeix que hi ha "problemes de xoc cultural" i també de seguretat. "Hi ha famílies que fan el que poden", diu, "però també hi ha coses positives".

La tònica majoritària dels missatges a les xarxes socials, però, és contrària al que defensen: s'hi destaca l'origen estranger dels delinqüents, malgrat de vegades no sigui cert, i s'anima a fer patrulles conjuntes. "Quan parles amb la gent fora del grup diuen que no s'hi volen ficar, però que no hi estan d'acord", assegura aquesta veïna, que en poc més d'una setmana ha aconseguit reunir més de 350 persones que consideren que "hi ha una altra manera de viure al barri".

Divisió de les associacions de veïns

A banda que Tarragona tingui des de fa dècades tres federacions d'associacions de veïns, dividides per influències polítiques, cada cop és més significativa la disputa existent a l'interior de la que és majoritària: la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT). "Als 80 i 90 el moviment veïnal era molt fort, ara cadascú va per la seva banda", diu Marta, "si ets a les associacions de veïns t'assabentes del que fan, però la majoria són persones grans".

Les noves generacions es connecten a través de les xarxes socials i amb el creixement sobtat dels grups veïnals ha aflorat encara més la polarització. Ells mateixos asseguren haver intentat contactar amb les AAVV i n'hi ha que ni tan sols han respost a la seva proposta, mentre que d'altres s'hi han mostrat a favor.

I és que a més de preguntar sobre si hi ha hagut un incendi, publicar imatges d'un robatori o denunciar la brutícia als carrers, algunes persones aprofiten aquesta mena de grups per promoure la idea que les associacions de veïns no fan prou pels barris i que no inverteixen correctament els diners públics que reben de les administracions.

Per tot plegat, Ponent Lovers vol també fer un recull de totes les entitats, com a "servei altruista" i "xarxa col·laborativa ciutadana", que ja és present no només a Facebook sinó també a Instagram. En aquestes xarxes ja hi han començat a penjar fotografies amb l'etiqueta #Ponentenpositiu.

"No qüestionem la inseguretat"

Un dels aspectes que destaquen els impulsors és que "no qüestionem la inseguretat". Tot i no sumar-se a la protesta de diumenge, sí que comparteixen la preocupació pel fet que continuïn donant-se robatoris i agressions en aquesta zona de la ciutat. "Però també tenim altres coses", afegeixen. En aquest sentit, creuen que una de les problemàtiques a resoldre és la identificació de Ponent amb Tarragona. "Tarragona és Ponent i Ponent és Tarragona, els barris s'han tingut bastant al marge i falten activitats inclusives".

Davant d'això, Borja i Marta asseguren que més que no pas policia "és més important que hi hagi una política social forta, si la gent està contenta, ben tractada i econòmicament la cosa funciona, tot anirà millor". "Reclamem que ens escoltin més i que ens tinguin en compte", conclouen.

Grups veïnals

A Tarragona existeixen diversos grups a les xarxes socials per barris. N'hi ha que fins i tot en tenen més d'un, com és el cas de Sant Pere i Sant Pau, i solen servir per demanar informació, fer publicitat sobre comerços o comentar l'actualitat de la zona. A Torreforta fins fa pocs mesos n'hi havia un, de poc actiu, anomenat Millorem Torreforta, que es va reanomenar com a Recuperem els nostres barris -més tard, va canviar el nom traduït al castellà. El seu objectiu inicial era reivindicar millores especialment als barris de Ponent, on malgrat viure-hi aproximadament 35.000 habitants hi ha una sensació generalitzada de no ser prou tinguts en compte per les administracions.

Recentment, el grup de Facebook Recuperemos nuestros barrios ha esdevingut un dels principals pols de protesta a Ponent i s'ha convertit en una plataforma que ha organitzat diverses mobilitzacions al carrer. La darrera va ser aquest passat diumenge 14 de març al migdia a la plaça de la Font, on amb diverses associacions de veïns reclamaven seguretat als carrers i a la indústria química i millors serveis sanitaris. El punt principal, però, és el de la seguretat ciutadana, que és el que ha dut el consistori a incrementar la presència policial amb patrulles a peu de carrer. En aquesta convocatòria hi van assistir membres de grups de l'oposició (Ciutadans i PSC), però també Vox.

Aquest fet és el que ha alertat diversos veïns, que han lamentat l'aliança d'aquesta plataforma amb l'extrema dreta. Fins i tot alguns dels seus líders han aparegut en una fotografia conjunta de la formació de l'ara diputada Isabel Lázaro. A més, es dona la circumstància que el lema utilitzat per al grup de Facebook és similar al que va utilitzar Vox en la darrera campanya electoral del 14 de febrer, un fet que no ha passat inadvertit per a alguns veïns.

El regidor de Seguretat i portaveu del govern municipal, Manel Castaño, recomanava el passat dijous 11 de març d'anar en compte amb els missatges xenòfobs que apareixen en aquests grups i assegurava que les dades de denúncies per fets delictius han baixat en aquest darrer any de pandèmia, especialment a causa del confinament.

[noticia]40650[/noticia]