A l'espera d'aconseguir un NIF que els permeti trobar-se de manera oficial amb l'Ajuntament, des d'ahir ja disposen d'un despatx, al mateix carrer, on fer gestions i trobades veïnals i, de cara a l'exterior, instal·laran un petit tauló d'anuncis, on ara hi ha una agència de viatges, en cantonada amb la continuació del carrer Higini Anglès.
Fins ara s'han reunit al parc de la Quinta de Sant Rafael, un espai del qual especialment volen reformular-ne els seus usos ja que han detectat que és espai nocturn de botellons, baralles i tràfic de drogues.
Per ara són una cinquantena de veïns apuntats en un grup de Whatsapp i esperen ser-ne més quan ja hagin fet la presentació oficial. Alguns es coneixen per les xarxes socials o perquè ja han començat a enganxar cartells per diferents portals. En total, en aquest carrer calculen hi viuen al voltant de 5.000 persones, que es divideixen en diferents trams i, segons el cens, fins i tot en diferents barris.
Comerç de proximitat
Lorena Holm, una de les integrants d'aquesta nova associació, explica que hi ha dues persones dedicades al contacte amb el comerç del carrer, per tal de recollir idees per potenciar-lo. "Alguns comerços estan tancant", informa, i els nous que arriben "no estan integrats".
En aquest carrer hi ha botigues de persones provinents de la Xina o del Paquistan, entre d'altres, i també comerç "de tota la vida", així com cadenes comercials. La nova entitat vol fomentar que els veïns i els botiguers "es coneguin" i que es prioritzi el consum al mateix carrer en lloc d'anar a grans superfícies.
El carrer Pere Martell de Tarragona, en cantonada amb el carrer Ramón y Cajal. Foto: Josep M. Llauradó
Més espai per al vianant
Una de les idees que més il·lusiona als associats és un procés participatiu que s'engegarà en breu sobre com repensar el carrer, per donar més espai al vianant i ampliar les voreres. El carrer Pere Martell és una de les entrades al centre de la ciutat des de l'avinguda Andorra i la carretera de Reus i, per aquest motiu, és una de les vies amb més carrils. Els veïns, però, consideren que no hi ha prou trànsit que ho justifiqui i que si algun cop aquest es col·lapsa és més aviat pels vehicles que aparquen en doble fila a una banda i a l'altra del carrer.
Sabent que una reformulació urbanística depèn de pressupostos, aposten perquè com a mínim es contempli la idea que surti del procés participatiu i que "es pintin" els carrils que guanyin els vianants fins que no hi hagi diners per fer l'obra. La intenció, diuen, "fer més agradable" l'espai de la via pública per als veïns i convertir la zona en un eix comercial de passeig.
L'entitat ha iniciat una campanya de píndoles informatives amb les seves demandes i, entre elles, Nicolás Marcos explica la necessitat d'un carril bici i d'aparcaments per a les bicicletes i vehicles de mobilitat personal. Recentment l'Ajuntament va informar d'un nou pla per dibuixar diferents vies d'aquest tipus a tota la ciutat.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=q2agij6koS8[/youtube]
El xamfrà i l'estació d'autobusos, principals focus de conflicte
A banda del Parc de la Ciutat, un dels pocs pulmons verds de Tarragona, els veïns lamenten que s'agrupin persones sense sostre tant a l'estació d'autobusos com al xamfrà amb el carrer Higini Anglès. Entre els fets que ha pogut veure Jordi Miró, veí del mateix carrer, hi ha "pixades, agressivitat, persecucions policials i robatoris". Tot plegat, a pocs metres de distància.
Són conscients que els problemes relacionats amb la inseguretat i la manca de neteja són comuns en diferents punts de la ciutat i, per aquest motiu, ja s'han començat a trobar amb diferents entitats veïnals. Davant la manca d'efectivitat de la via policial, són partidaris per exemple de generar activitat cultural al mateix Parc de Sant Rafael.
Recentment s'hi ha realitzat un concert de la Banda Unió Musical de Tarragona, aprofitant que hi ha pocs espais amplis com aquests a la ciutat que permetin complir les normes sanitàries de distància social. "Pensem que el parc es podria explotar en positiu", comenta Lorena Holm.
La situació actual afecta també al comerç. "Hi ha indigents asseguts als bancs i els bars no volen posar terrassa al costat", es queixen. Els contactes amb ells ja han començat i ara és el torn de l'Ajuntament per atendre les demandes dels veïns. "Volem actuar abans que arribi a ser com el que està passant a la Part Alta", destaquen.
Per aquest motiu, proposen, mitjançant plans integrals, treballar amb entitats que habitualment tracten amb aquests col·lectius per tal de mediar en conflictes que puguin sorgir.
Quatre dels integrants de la nova associació veïnal del carrer Pere Martell, al local que faran servir com a seu. Foto: Josep M. Llauradó
El carrer d'un navegant
El carrer Pere Martell no sempre ha estat de la mateixa manera. Es tracta, com si fos un homenatge a la figura d'aquest comerciant tarragoní del segle XIII, de l'entrada a la ciutat pel Serrallo i el barri del Port. Antigament no estava tot urbanitzat i molts dels edificis daten dels anys 70 en endavant.
Una part del carrer, de fet, es va anomenar durant la dictadura Tercio de Montserrat, en honor a una unitat colpista d'ideologia carlista que va actuar a la Guerra Civil. En aquest carrer hi ha, de fet, restes arqueològiques romanes de la Font dels Lleons, la recuperació de les quals es troba ara mateix en punt mort.
Ara mateix, aquest carrer està format per gent que hi va anar viure ara fa 50 anys, però també de nova i estudiants que n'aprofiten la centralitat per viure els seus anys d'universitat a la ciutat.
El carrer Pere Martell, a Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó
