22
d'octubre
de
2020
La Conca de Barberà es recupera del desbordament del riu Francolí d'ara fa un any. La natura s’ha obert pas, si bé encara s'aprecien cicatrius de la riuada que va arrasar aquest territori. Les imatges a vista de dron enregistrades per l’ACN mostren l’emblemàtic pont Vell de Montblanc, del segle XII, amb baranes provisionals. Hi poden passar vianants, amb cautela.
Trigarà almenys un any més a refer-se. A l’Espluga de Francolí continuen amuntegades les runes del celler i el restaurant engolits per la llevantada. Un escrit en una paret mig derruïda informa que el negoci ha canviat d’ubicació. A la comarca veïna de les Garrigues, a l’Albi, el riu dels Gorgs ja torna a estar sec mentre s'eixamplen els marges amb fustes i els horts aporten color.
D’un any ençà, l’estampa de la llera del Francolí ha canviat notòriament. D’estar completament plena de troncs, vegetació i runa a veure’s extremadament buida, quasi sense arbres. El verd, però, ja torna a rebrotar a l’entorn del riu, on un any enrere tot era en marró monocolor. L’aigua discorre tranquil·lament per sota dels dos arcs més grans del pont Vell de Montblanc.
L’estructura medieval va aguantar la força de l’aigua -altres ponts de la comarca no van resistir-, però es va quedar sense baranes. Continua exactament igual, amb unes tanques de ferro per permetre la circulació de vianants. De cotxes encara no n’hi poden passar. A extrem i extrem del pont, habitatges apuntalats i murs a mig fer demostren que encara hi ha feina per fer.
El riu va agafar una gran amplada a la part baixa del municipi i en alguns baixos pròxims al pont, a la rotonda de la carretera d’Artesa de Segre, encara s’aprecien els danys per la força de l’aigua i l’acumulació de fang. Un bar ha abaixat la persiana. Estava davant del col·legi, que funciona amb plena normalitat, tot i que falta per arreglar part del pati d’esbarjo i la tanca exterior.
A l’Espluga de Francolí, on neix el riu, el pont i rotonda d’accés al municipi presenten un aspecte molt millorat, amb els marges del Francolí completament nets. Encara s’hi veu maquinària treballant l’entorn, arranjant punts malmesos per l’erosió. Les runes de l’edifici del restaurant i celler apilades durant tots aquests mesos testimonien el que es va anomenar com a ‘zona zero’.
L’espai s’ha convertit en un aparcament improvisat. Molts aprofiten l’esplanada existent al costat de les runes per aparcar-hi vehicles en un entorn qualificat com a inundable. Alguns vells immobles destruïts per l’aigua ja no s’arranjaran. Uns metres riu amunt, l’edifici d’un centre d’activitats d’aventura segueix d’obres. A l’exterior, on hi tenien els circuits esportius, hi roman un solar inert.
A les Garrigues un dels pobles més afectats va ser l’Albi, on el riu dels Gorgs, que sempre baixava sec, es va desbordar de forma molt virulenta i va arrasar tot el que trobava al seu pas. Els carrers més propers al riu estan nets i l’empresa tèxtil mig esfondrada, refeta. Els horts, que la llevantada havia desdibuixat, ja tornen a tenir presència al terreny i donen color a vista d’ocell.
Trigarà almenys un any més a refer-se. A l’Espluga de Francolí continuen amuntegades les runes del celler i el restaurant engolits per la llevantada. Un escrit en una paret mig derruïda informa que el negoci ha canviat d’ubicació. A la comarca veïna de les Garrigues, a l’Albi, el riu dels Gorgs ja torna a estar sec mentre s'eixamplen els marges amb fustes i els horts aporten color.
Imatge del municipi de l'Albi, a les Garrigues Foto: ACN
D’un any ençà, l’estampa de la llera del Francolí ha canviat notòriament. D’estar completament plena de troncs, vegetació i runa a veure’s extremadament buida, quasi sense arbres. El verd, però, ja torna a rebrotar a l’entorn del riu, on un any enrere tot era en marró monocolor. L’aigua discorre tranquil·lament per sota dels dos arcs més grans del pont Vell de Montblanc.
L’estructura medieval va aguantar la força de l’aigua -altres ponts de la comarca no van resistir-, però es va quedar sense baranes. Continua exactament igual, amb unes tanques de ferro per permetre la circulació de vianants. De cotxes encara no n’hi poden passar. A extrem i extrem del pont, habitatges apuntalats i murs a mig fer demostren que encara hi ha feina per fer.
El riu va agafar una gran amplada a la part baixa del municipi i en alguns baixos pròxims al pont, a la rotonda de la carretera d’Artesa de Segre, encara s’aprecien els danys per la força de l’aigua i l’acumulació de fang. Un bar ha abaixat la persiana. Estava davant del col·legi, que funciona amb plena normalitat, tot i que falta per arreglar part del pati d’esbarjo i la tanca exterior.
A l’Espluga de Francolí, on neix el riu, el pont i rotonda d’accés al municipi presenten un aspecte molt millorat, amb els marges del Francolí completament nets. Encara s’hi veu maquinària treballant l’entorn, arranjant punts malmesos per l’erosió. Les runes de l’edifici del restaurant i celler apilades durant tots aquests mesos testimonien el que es va anomenar com a ‘zona zero’.
L’espai s’ha convertit en un aparcament improvisat. Molts aprofiten l’esplanada existent al costat de les runes per aparcar-hi vehicles en un entorn qualificat com a inundable. Alguns vells immobles destruïts per l’aigua ja no s’arranjaran. Uns metres riu amunt, l’edifici d’un centre d’activitats d’aventura segueix d’obres. A l’exterior, on hi tenien els circuits esportius, hi roman un solar inert.
A les Garrigues un dels pobles més afectats va ser l’Albi, on el riu dels Gorgs, que sempre baixava sec, es va desbordar de forma molt virulenta i va arrasar tot el que trobava al seu pas. Els carrers més propers al riu estan nets i l’empresa tèxtil mig esfondrada, refeta. Els horts, que la llevantada havia desdibuixat, ja tornen a tenir presència al terreny i donen color a vista d’ocell.