El programa d'identificació genètica, impulsat pel govern català, ja té registrats més de 5.400 familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquest divendres 23 persones s'han acostat fins a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona per tal de facilitar una mostra. Segons el Govern, hi ha més de 600 persones a la demarcació que s'han inscrit en aquest programa, de les quals, només 63 ja han entregat el seu ADN.
La directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme García, i el cap de Genètica de l'Hospital Vall d'Hebron, Dr. Eduardo Tizzano, han explicat els detalls del programa -gratuït i públic- aquest matí a Tarragona. Un cop fetes les proves, les mostres s'afegeixen a una gran base de dades que permetrà a l'equip del Dr. Tizzano poder ordenar i classificar els perfils genètics dels familiars dels desapareguts. Aquestes mostres, més endavant es creuaran amb una altra base de dades, en aquest cas de les mostres genètiques analitzades de les restes òssies dels desapareguts.
Des del Govern animen a germans, fills, nets i nebots de persones desaparegudes durant la Guerra Civil que facilitin una mostra genètica perquè "volem obrir la porta a què tothom tingui la possibilitat de saber on estan enterrats els cossos dels familiars", ha dit García. La mateixa directora ha destacat que "ens agradaria que no fos necessari haver de fer això després de 80 anys, però ho és". A això, ha afegit que "és tard, ho sabem i per això aquest procés serà implacable". Les primeres proves que es van realitzar d'aquest programa es van fer a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, el 23 passat de novembre i a partir de llavors, un equip del mateix hospital s'ha anat desplaçant per les diferents demarcacions per tal de poder fer aquestes proves genètiques.
Enguany, segons el Pla de fosses 2017 que va presentar el Departament d'Afers Exteriors, s'analitzaran una quarantena de fosses per a recuperar restes òssies.
"Vull tancar la ferida"
"Volem saber on va caure", això és el que diu la M. Dolors Palau, de Valls, que busca el seu tiet que va desaparèixer al front, quan tenia 19 anys. L'última notícia que tenen és que podria haver mort a Valdelinares, a l'Aragó, però no ho sap del cert. La neboda del desaparegut diu que "vull tancar la ferida" i poder acomiadar-se del seu parent.
La M. Teresa Miravall, veïna de La Secuita, vol localitzar el seu tiet que va desaparèixer durant la guerra a la zona de la serra Pàndols a la Terra Alta, entre Gandesa i el Pinell de Brai. Altres germans, segons la testimoni, van morir a casa o a l'hospital a causa de les ferides de guerra. La neboda no té massa esperances de poder localitzar el cos del seu tiet, ja que "fins ara tot ha sigut negatiu".
L'Eudald Salvat Coll, de Riudoms, està buscant un germà, al qual van perdre el rastre durant la guerra mentre era a Andalusia. El desaparegut, de 27 anys, feia de portalliteres amb un company d'Alcoi. El jove es comunicava amb la família a través de cartes, en les quals transmetia que la guerra ja estava a punt d'acabar i que estava content perquè aviat arribaria a casa "però mai va tornar", ha lamentat el seu germà, que sospita que el seu familiar va perdre la vida en una emboscada. Després de molts esforços per part dels seus pares de poder saber alguna cosa del seu fill i de no rebre cap explicació oficial, aquesta oportunitat que suposa aquest programa d'identificació genètica és una porta a l'esperança. A l'Eudald li faria "il·lusió" saber que encara hi ha "restes del meu germà".
La mostra genètica de la M. Teresa ja forma part del sistema del programa impulsat pel govern català Foto: Jonathan Oca
