El centre d'atenció a persones amb diversitat intel·lectual i trastorns de salut mental Villablanca acaba de remodelar part de les seves instal·lacions ubicades a l'autovia de Bellissens, al terme municipal de Reus. Es tracta, en concret, de l'edifici Pirineus, que consta de tres espais residencials diferenciats amb un total de 5.000 metres quadrats.
Com explica la gerent de Villablanca, Cori Rodriguez, "s'han remodelat les tres plantes senceres amb l'objectiu d'oferir una atenció més directa i un treball individualitzat". Així, es basa en la individualització i la personalització, gràcies a un model d’atenció que se centra en la persona, facilitant la seva privacitat i tranquil·litat.
Els dos elements clau són "la individualització, que és molt difícil en l'àmbit residencial, però permet treballar la intimitat i l'autodirecció; i el confort per a tothom, donant resposta a les seves necessitats i intentant que se sentin com a casa", descriu la directora assistencial, Àngels Ortega. Aquest 'gir' que ha fet el centre parteix del treball amb grups més reduïts i l'ampliació dels espais.
Les obres que s'han realitzat a l'edifici Pirineus, ara dividit en dues unitats de convivència -Nord i Sud-, cadascuna amb espais modernitzats, més oberts i amb llum natural, zones comunes per a activitats conjuntes, sala d'estar/menjador, lavabos i les diferents habitacions, la majoria de les quals s'han convertit en dobles o triples.
Ecologia i funcionalitat dels espais
La remodelació ofereix una oportunitat als professionals que treballen a Villablanca per atendre de forma personalitzada i tenint molt present el perfil de les persones que hi viuen: "tenen dificultats en la seva vida quotidiana, que puguin rebre suport i tinguin la confiança i seguretat que aquí podran desenvolupar els seus projectes", exposa Ortega, qui assegura que és tot un repte.
La directora assistencial continua evidenciant que la resposta sociogeriàtrica ha de tenir especial cura amb les persones més dependents, no només perquè es fan grans, sinó per la seva diversitat funcional. A més, Àngels Ortega assenyala que "més enllà dels espais, el tracte als usuaris va per davant de tot, però és cert que els espais ens ajuden a garantir la projecció de la persona".
Obrir els espais també ha canviat l'ecologia de l'entorn. Els espais són més confortables per potenciar la percepció de llar de cada unitat de convivència. També s’ha procurat un equilibri entre necessitats individuals i col·lectives, amb l’objectiu de millorar l’atenció a les persones residents.
Tot plegat permet desenvolupar activitats dins la residència i a la comunitat. Per exemple, com apunta la coordinadora de Pirineus, Raquel Ramo, "amb una activitat tan senzilla com la robòtica treballen moltes capacitats: funcions cognitives, d'atenció, destresa, psicomotricitat fina...".
Una millor convivència
Un aspecte imprescindible ha sigut "abandonar" les habitacions compartides per tenir més privacitat i, com a resultat, la convivència és molt més agradable. Ramon Ribas és un dels usuaris que ha viscut l'evolució de la residència, a on va ingressar l'any 1994. "La meva vida ha millorat molt, era molt més tímid, els professionals m'han ajudat i amb les noves instal·lacions hi ha més unitat", descriu.
Ribas explica que "no té res a veure, ara s'hi pot estar a gust perquè tot és molt acollidor"; també comparteix habitació amb l'Emilio, "un senyor més gran, amb qui són molt amics" i a qui ajuda molt en el seu dia a dia, en què també aprofita els tallers que s'ofereixen o mira pel·lícules, i abans servia la barra del bar.
Una altra aposta 'valenta' que han fet des de la gerència i coordinació de Pirineus és donar resposta a una llarga reivindicació com és el dret a les relacions sexoafectives en les persones amb discapacitat. Han introduït el treball sexoafectiu amb formacions per professionals i per residents, per tal que el centre no sigui un factor limitant, ja que fins i tot les parelles de la unitat poden tenir habitacions pròpies.
Villablanca compta amb uns 400 usuaris, 35 dels quals estan a Pirineus, tots ells amb necessitats especials i la diversitat intel·lectual com a "element comú"; encara que la diversitat també comprèn trastorns del neurodesenvolupament i altres afectacions.