Algun ressort ocult va saltar entre el novembre del 2014 i el gener del 2015. Te n'adones observant els vídeos que té penjats al Facebook. Al del novembre, aquell adolescent estirat es limitava a ballar amb un estil molt especial al que anomena jumpstyle –i n'és un figura, creieu-me-. Al del gener, la música s'ha pausat i el ball que molts no van entendre perquè se'n sortia dels esquemes prefixats per a un jove qualsevol, aquell ball innocent que es va convertir en motiu d'exclusió entre els seus companys, s'han convertit en simples textos recitats que supuren inconformisme. Unes paraules que indirectament Xavi Llambrich es dedicava a ell mateix, però que van resultar el clau al qual s'han aferrat milers de joves que pateixen "bullying", una experiència massa feixuga per a qualsevol adolescent com era ell. La depressió, primer, i de retruc l'anorèxia i la bulímia que li van diagnosticar, no eren més que conseqüències d'aquell assetjament que va patir a l'institut. Un mal molt estès que es queda sovint amagat en silencis que condemnen a un patiment encara més dur.

Ara Xavi Benigni, com s’anomena en els perfils a les xarxes en homenatge al protagonista de ‘La vida es bella’, passa pàgina. Els vídeos que aquest jove de Deltebre de 18 anys va fer per desfogar-se i que comparteix a les xarxes socials, són l’eina que dóna per ajudar a qui necessita afrontar la vida d’una altra manera. I aquells missatges durs inicials s’han transformat en paraules d’esperança. És el segon ressort ocult que s’ha disparat per evidenciar tot un procés de superació personal.

"Escric allò que m'agradaria escoltar a mi", ha explicat Xavi a l'aguaita.cat. La seva tasca d'ajuda a les persones que pateixen "bullying", que ha coincidit aquests dies amb el suïcidi d'una jove de 13 anys que no va suportar l'assetjament escolar a què estava sotmesa, ha fet girar el focus d'atenció mediàtica de tot l'Estat cap a ell. No n'hi ha per a menys. En dos anys ha sumat més de 10.700 seguidors al Facebook, i en té més de 1.200 al YouTube. No podia esperar que els missatges que va voler compartir una víctima més els hagi fet seus tanta gent. Li escriuen de tots els punts de l'Estat espanyol, cada dia, persones que li expliquen com se senten, com a via de desfogament. "Per a mi és una gran responsabilitat, perquè no sóc psicòleg, però sé que simplement explicant a algú allò que et passa és el camí per superar-ho", assegura. Troba sempre un moment entre els estudis per llegir-se'ls, tots, i sempre contesta, ni que sigui perquè a l'altra banda algú entengui que no està sol. "El silenci és el pitjor aliat, és el que he après, has d'explicar allò que et passa, has d'obrir-te sobretot als teus pares, perquè ells sempre faran el que estigui a les teves mans per ajudar-te", suggereix Xavi.

Ell va poder reaccionar. Ja torna a creure en l'amistat que un dia se li va fer estranya. Xavi ho ha aconseguit, molts altres no. "Penso que si vols canviar alguna cosa, has de reaccionar", diu en el vídeo 'Vivid', que ha superat les 7.000 visualitzacions. N'ha publicat catorze. Ell mateix escriu el contingut, enregistra les imatges i les edita. Té pensat estudiar cinema, així que, de retruc, està agafant bona pràctica. Però això és el de menys. El més important és que cada vídeo que comparteix és prova d'una generositat infinita, la que demostra Xavi donant als altres la seva intimitat, sentiments, tot allò que algun dia, ja passat, la societat no li va donar a ell.