La sala penal del Tribunal Suprem ha declarat nul·la la tercera condemna imposada a un home que va ser condemnat en diverses sentències de delictes de violació ocorreguts a Catalunya el novembre de 1991, i a qui ja es van anul·lar les dues primeres condemnes. Com en les altres dues ocasions, es va descartar la seva participació en els fets a causa de les proves biològiques i per la retractació de víctimes que l'havien reconegut en el seu dia en rodes de reconeixement.

En aquesta ocasió, el Suprem estima el recurs de revisió interposat per l'acusat contra la sentència ferma dictada el 7 de gener de 1995 per l'Audiència de Tarragona, que el va condemnar a més de 100 anys de presó per dos delictes de robatori amb violació i ocupació d'armes, i com a cooperador necessari d'altres dos, un delicte de violació per via de lesions, sentència que es declara nul·la, i es decreta la lliure absolució de l'acusat.

Segons la sentència que s'anul·la, els fets van tenir lloc la nit del 9 al 10 de novembre del 1991 a la província de Tarragona, quan l'acusat i una altra persona, que feien servir un turisme Renault 5, van abordar 6 joves d'entre 14 i 15 anys, els van robar i van violar les dues noies del grup. Hores després van assaltar una altra parella, van colpejar el noi i van violar la noia. La prova de càrrec contra l'acusat va ser la ratificació del reconeixement en roda de quatre de les víctimes, les tres dones agredides sexualment i l'home que acompanyava la que ho va ser a l'últim succés. Els altres quatre joves que també van ser agredits i que acompanyaven les noies, no van identificar l'acusat.

Dues absolucions prèvies

Per a la nova absolució, el Suprem té en compte les dues sentències de revisió anteriors, dels anys 1997 i 2023, que van anul·lar condemnes de la mateixa persona basant-se en la retractació d'alguna víctima i en les proves biològiques que descartaven la participació del recurrent. En l'ocasió que han analitzat ara, la sala explica que no compta amb elements de tanta potència exculpatòria com els que van sustentar la revisió de les altres dues condemnes --proves científiques-- ni tampoc la retractació de les víctimes, però considera que la proximitat espaciotemporal amb aquells i la similitud del modus operandi aporten una rellevant excepcionalitat.

Així, ressalta que tots els successos delictius van tenir característiques similars i es van produir entre el 5 de novembre del 1991 i les primeres hores del dia 10 de novembre del mateix any, atacs que es desenvolupen en zones despoblades, que se salden amb la sostracció d'efectes de valor i violentes violacions a les dones, i utilitzant el mateix vehicle, un Renault 5.

Després de les sentències condemnatòries contra l'acusat, la Guàrdia Civil va presentar un informe que posava en relleu que, quatre anys després dels fets esmentats, es va produir una segona onada de violacions els autors de les quals actuaven amb el mateix modus operandi. En aquest marc es va detenir Antonio G.C. l'any 1995, que segons indica l'esmentat informe presentava una fesomia similar a la de l'ara recurrent, així com una parla susceptible de ser confosa (àrab aquest darrer i caló el detingut).

La sala recorda que, en la primera sentència de revisió estimada a l'acusat, de 24 de maig de 1997, es va prendre en consideració per sustentar la decisió un informe de l'Institut Nacional de Toxicologia de 14 de maig de 1995 que constatava que el perfil genètic de la mostra de sang d'Antonio G.C. era compatible amb el semen trobat en les peces de roba de la víctima d'una de les violacions ocorregudes a la província de Barcelona, ​​el 5 de novembre del 1991, per les quals va ser condemnat l'ara recurrent. També es va destacar l'informe complementari d'aquest mateix Institut de 5 de juliol de 1996 que, després de la confrontació amb la sang dels dos condemnats a la sentència de l'Audiència de Barcelona, ​​va concloure que el semen de les mostres obtingudes d'un tros dels pantalons texans que vestia la noia, no corresponia a Ahmed T. ni a l'altre home condemnat juntament amb ell.

Confós amb una altra persona

El Suprem subratlla que aquella primera sentència de revisió recollia com a dada la gran semblança física entre Ahmed T. i l'esmentat Antonio G.C., cosa que dimensiona les possibilitats a un eventual error en el reconeixement. Per a la sala, "tot això incorpora una bretxa al material probatori de càrrec que va sustentar la sentència que es revisa, basada en dades en el seu moment desconegudes, i que avui dia generen un dubte més que raonable de l'autoria que va atribuir al sol·licitant". “Tot això debilita --recalca la sentència-- la potència incriminadora dels reconeixements que van sostenir la condemna la revisió de la qual s'interessa, que no van ser ratificats per totes les víctimes ni per cap anàlisi biològica. Tampoc no es va trobar en poder dels qui van ser condemnats cap efecte dels sostrets, ni es van obtenir restes biològiques contrastables”.

A més, el tribunal indica que hi ha una altra dada especialment rellevant, que és la semblança física entre Ahmed T. i Antonio G.C., home identificat com a implicat en una sèrie de fets de característiques similars als que van sustentar les condemnes analitzades, a qui a més se li va atribuir el semen analitzat en un dels casos. "Fets que responien al mateix o similar modus operandi i que van començar a produir-se a partir de l'any 1995, trobant-se el senyor Ahmed T. a la presó. Un home amb característiques físiques i lingüístiques susceptibles d'induir a error identificatiu", conclou la sentència.