Declaren els quatre joves investigats per les protestes contra la sentència del Procés

Un dels encausats afirma que "juguen al joc del temor", però que no desmobilitzaran el moviment independentista

Publicat el 26 de juny de 2023 a les 13:22
Actualitzat el 26 de juny de 2023 a les 15:12
Els quatre joves del Camp de Tarragona investigats per la seva participació en les protestes postsentència del Procés, l'octubre de 2019, declaren aquest dilluns als jutjats penals de Tarragona. La vista s'ha reprès després que s'ajornés el 5 de juny per la incompareixença d'un testimoni, un agent dels Mossos d'Esquadra, el qual ha estat el primer a declarar en la sessió d'aquest dilluns.

Els encausats s'enfronten a penes de presó d'entre 12 i 18 mesos pels delictes de desordres públics, atemptat contra l'autoritat, danys i lesions. "El temor hi és, juguen al joc del temor, d'ençà que et detenen fins al judici, però no ens desmobilitzen", ha afirmat Arnau Martí, un dels investigats i regidor de la CUP de l'Ajuntament de Reus.
 

Una vintena de persones dona suport als joves investigats

Els joves han rebut el suport d'una vintena de persones que s'han aplegat davant dels jutjats i han clamat 'no esteu sols' quan han entrat a les dependències judicials. El judici ha quedat vist per sentència aquest dilluns després de les declaracions dels quatre joves i el testimoni d'un agent dels Mossos.

"Si de la justícia espanyola queda alguna cosa de justícia, i menys d'espanyola, esperem que el judici quedi en res, de moment, aguantarem", ha manifestat Martí, minuts abans d'entrar als jutjats.

També ha lamentat que el ple de constitució del cartipàs del consistori reusenc no s'hagi canviat de dia, malgrat que des del seu partit ho han demanat.
 

Fiscalia retira el delicte de danys

Segons els advocats de dos dels joves encausats, la Fiscalia ha retirat el delicte de danys, mentre que l'acusació particular, exercida per la Generalitat, ha mantingut els mateixos delictes. En concret, els investigats s'enfronten a penes de presó d'entre 12 i 18 mesos pels delictes de desordres públics, atemptats contra l'autoritat, danys i lesions.

El lletrat, Pere Grau, ha afirmat que no s'han pogut acreditar els fets durant la vista i ha subratllat que les imatges aportades no tenen "força probatòria" perquè no han estat ratificades per la persona que les va fer, ja que aquesta no ha declarat com a testimoni en el judici.

A més, Teresa Rosell, una altra de les lletrades, ha defensat que s'han jutjat fets "irrellevants" i que des del punt de vista penal no suposen cap delicte. Ambdós advocats han denunciat la possible imparcialitat del jutge perquè aquest magistrat ha necessitat la traducció al castellà quan feien preguntes i, en canvi, no l'ha requerit en la fase dels informes finals.

"Ens ha provocat recel, tenim l'Audiència, el Suprem i Constitucional, arribarem on hàgim d'arribar, el fet del català ens ha fet malpensar, en tots aquests tipus de judicis ja veus que en els jutjats de primera instància ja tenen la sentència dictada", ha afegit Rosell, qui també ha lamentat que la Generalitat no s'hagi retirat com acusació particular.

Els lletrats han explicat que tres dels quatre processats han respost a les preguntes de totes les parts, excepte un d'ells que només ho ha fet del seu advocat.