Plataforma per la Llengua ha denunciat públicament que una psicòloga del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Reus, gestionat pel Grup Pere Mata, va refusar d'atendre una mare que es va expressar en català. Segons ha informat l'entitat, el Departament de Salut de la Generalitat ha respost a la queixa de forma insatisfactòria i ha justificat l'actuació de la professional. Plataforma per la Llengua durà el cas a la Subdirecció General d'Avaluació i Inspecció Sanitàries per exigir una resolució justa i recordar al govern català l'obligació de garantir el dret de qualsevol usuari a ser atès en la seva llengua.
Els fets van tenir lloc el 4 de setembre, quan la mare, preocupada per l'estat emocional del seu fill amb síndrome d'Asperger, va trucar al centre i, després d'una primera atenció en castellà per part del recepcionista, va ser redirigida a una psicòloga. En començar a explicar el cas en català, la professional la va interrompre indicant-li que, si no canviava al castellà, no la podria atendre. La mare, sorpresa, va insistir en la seva preferència lingüística per expressar millor la seva situació i va preguntar a la psicòloga si entendre el català no era part de les seves obligacions laborals. La psicòloga, segons explica la mare, va respondre que no, i va reiterar que només la podria atendre en castellà.
Relativitzar el dret de ser atès en català
El Departament de Salut, en resposta a la queixa de la usuària, ha admès "una incidència" en l'atenció, però ha defensat la psicòloga argumentant que és una professional recentment incorporada al sistema sanitari català i encara en procés d'aprenentatge del català. A més, el departament ha al·legat una manca de professionals en l'àmbit de la salut mental a Catalunya, fet que sovint obliga a contractar personal d'altres territoris de l'Estat. Plataforma per la Llengua considera aquesta resposta inacceptable, ja que no només relativitza el dret de la usuària a ser atesa en català sinó que genera una falsa dicotomia entre el dret a la salut i el dret d'expressar-se en la llengua pròpia.
L'ONG del català denuncia que el cas de Reus no és un incident aïllat i recorda que l'any passat va rebre 221queixes per discriminacions lingüístiques a la sanitatcatalana, més del doble que el 2022. Aquesta xifra demostra, segons Plataforma per la Llengua, que les mesures que el Departament de Salut va aprovar al febrer per garantir els drets lingüístics en el sistema públic són insuficients. L'entitat exigeix, a més de l'aplicació de sancions, que es garanteixi un coneixement adequat del català als professionals de la salut, amb sessions d'assertivitat lingüística i l'exigència progressiva de certificats de llengua.
Per la mare denunciant, l'experiència va ser "dolorosa i angoixant" i li va deixar "un malestar profund", especialment davant la vulnerabilitat del seu fill. Plataforma per la Llengua considera que aquesta situació posa en evidència la necessitat urgent de reformes efectives per assegurar el dret lingüístic dels pacients i garantir una atenció sanitària adequada, tant en l'àmbit públic com privat, on les discriminacions lingüístiques encara són habituals.