Tant el batlle com el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, s'han esforçat a traslladar la imatge d'una "ciutat segura", després d'alguns incidents violents a la via pública les últimes setmanes. Segons les dades presentades, la ciutat se situa en els 63,2 fets delictius per cada 1.000 habitants, per sota de la mitjana catalana de 76.
Segons les dades fetes públiques un cop finalitzada la reunió de la Junta, durant l'últim any s'han reduït un 33% els delictes contra l'ordre públic i un 12% els delictes contra la seguretat viària. Per contra, els delictes contra el patrimoni pugen un 25,9%: les estafes, principalment per internet, i els petits furts concentren el 60% de les infraccions.
També incrementen un 10,3% els delictes contra les persones i un 6,3% els delictes contra la salut pública. Durant l'últim any, les detencions han crescut un 7,3% —un total de 396— i l'índex de resolució dels delictes denunciats ha arribat al 40%.
El batlle recorda que els delictes denunciats estan per sota de la mitjana catalana
L'alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, ha volgut remarcar que, "més enllà d'episodis puntuals", les estafes per Internet siguin el capítol delictiu que més creix. Ha insistit també que l'índex registrat de delictes denunciats a la ciutat se situï per sota de la mitjana catalana, si bé ha demanat evitar la relaxació tot reclamant un increment dels mitjans policials i la coordinació.En aquest sentit, ha citat la posada en marxa de plans i dispositius en "barris concrets", com Ferreries i el Centre-Nucli Històric, per "generar una millor percepció de la seguretat". És en aquests barris, precisament, on durant les últimes setmanes s'han produït casos d'agressions violentes amb diversos ferits de consideració.
Per la seva banda, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha volgut reforçar la percepció de Tortosa com a "ciutat segura". Ha reconegut que la sortida de la pandèmia va portar, a mitjans de l'any passat, un increment "abrupte" dels delictes denunciats que ara "s'ha estabilitzat" i segueix una tendència a la "baixa".
Considera que el creixement de les estafes per Internet com el capítol més denunciat no és pot vincular directament a la situació de la ciutat i el territori, sinó que és un fenomen amb implicacions globals. Pel que fa als furts, ha relativitzat el seu impacte davant el d'altres tipus de delictes violents.
