La platja de la Pineda, al terme municipal de Vila-seca, ha estat identificada com el punt més contaminat per microplàstics de tot el litoral català. Així ho conclou una investigació conjunta de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de Barcelona (UB), que per primera vegada ha dut a terme una anàlisi exhaustiva dels microplàstics presents a les platges dels 580 quilòmetres de costa de Catalunya, des del cap de Creus fins a Vinaròs. Els resultats mostren que a la platja de la Pineda s'hi acumulen fins a 2.000 pèl·lets per quilo de sorra, gairebé el doble que a la segona platja més contaminada, situada a la badia del Fangar, al delta de l'Ebre.
Segons Joaquim Rovira, investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, el que ha resultat més sorprenent és que les platges de la ciutat de Barcelona, malgrat ser la zona més densament poblada, registren una presència inferior de microplàstics en comparació amb punts del sud, com Castelldefels, Vilanova i la Geltrú o gran part de la costa de Tarragona. L'estudi ha analitzat prop de 50 platges i ha permès obtenir una imatge molt precisa de l'estat del litoral pel que fa a la contaminació per plàstics.
Fibres tèxtils i pèl·lets, els principals contaminants
A la platja de la Pineda, la major part dels microplàstics trobats (més d'un 60%) són fibres tèxtils provinents de materials com el polièster, que s'alliberen quan es renta la roba i acaben al mar a través de les aigües residuals.
Rovira explica que la presència de col·lectors submarins entre el Port de Tarragona i el cap de Salou dificulta la dispersió d'aquests residus. També s'hi van localitzar pèl·lets industrials, procedents de la indústria petroquímica. Altres punts amb altes concentracions inclouen les platges del Miracle i l'Arrabassada a Tarragona, i la cala de Vallcarca entre Castelldefels i Sitges.
Nora Expósito, investigadora del Departament d'Enginyeria Química de la URV, destaca que el tipus de sorra juga un paper determinant en la capacitat de retenció dels microplàstics. Les platges de la Costa Brava, amb sorra més gruixuda, presenten una acumulació menor que les de sorra fina del sud. A més, els experts alerten que la persistència dels plàstics, combinada amb una mala gestió dels residus, afavoreix la fragmentació en micro i nanoplàstics, que ja es detecten en diversos entorns, des dels mars i rius fins a l'aigua potable i fins i tot en femtes humanes.
Una nova tècnica per detectar microplàstics
L'estudi ha servit també per testar una nova metodologia basada en fluorescència, que permet identificar microplàstics de forma ràpida i econòmica. Aquesta tècnica fa brillar els fragments de plàstic sota una longitud d'ona específica, facilitant-ne la detecció. Els resultats obtinguts s'han comparat amb el mètode tradicional d'espectroscòpia i han demostrat que pot ser molt útil com a primer cribratge per detectar les zones més contaminades.
