Les comarques tarragonines resten repletes d'indrets i llogarets que encara avui són ben desconeguts per a moltes persones. A la comarca de la Conca de Barberà, al terme municipal de Passanant i Belltall, per exemple, hi ha un nucli de població que amaga un succés ben tràgic, una autèntica crònica negra que no es pot oblidar i que va canviar per sempre el curs de la seva història. Es tracta de la Pobla de Ferran, una pedania que a partir de la primera meitat del segle XX es va anar despoblant progressivament per uns brutals assassinats que van marcar el seu decurs.

El motiu es remunta a l'any 1928, en una història macabra que encara avui es recorda entre els decendents del lloc. De fet, el relat fa reviure a la tarragonina un cas similar, el de Tor, al Pallars Sobirà, que aquests dies és ben present a les pantalles de les llars catalanes a través de la mini sèrie de "true crime" de gran èxit de Carles Porta.

En el cas de la Pobla de Ferran, fins al 19 de maig d'aquell any, al poble hi havia habitades nou cases amb una quarantena de veïns. Una tragèdia, però, protagonitzada pel que es coneix com el "pitjor assassí múltiple de la història de Catalunya" va acabar amb la vida de deu persones, entre dones i criatures.

Un assassí «itinerant»

Josep Marimon, conegut com el Noi de Ca l'Hostaler, n'és l'actor principal. Tenia 26 anys i aquella tarda de dissabte de fa gairebé 100 anys va sortir armat de casa seva, amb una escopeta. Al carrer, va coincidir amb tres nens i els va convèncer per portar-los a una pallissa "per veure com matava coloms". En arribar al paller van ser assassinats tots tres, a sang freda i sense cap mirament. Després, el Noi de Ca l'Hostaler va tornar al seu domicili a recarregar munició. Quan va sortir, va tornar a repetir el seu modus operandi amb dos nens més, en una altra pallissa.

De tornada novament al poble, es va trobar amb un altre nen que va matar allí mateix i després va entrar en una casa aliena. Llavors va matar la seva propietària i altre cop al carrer, va disparar a dues dones més i a una tercera la va atacar amb una destral. Totes aquestes morts van ser executades sense un motiu aparent, a sang freda i sense haver-les anunciat.

La fugida de l'assassí

Tot seguit, després de la massacre, Marimon va marxar del poble i va dirigir-se al bosc. El fet que no hi hagués homes a les cases en aquell moment, en estar al camp treballant, va fer que pogués escapar lliurement. Quan la notícia es va conèixer, l'alcalde del llogaret va convocar ràpidament el somatén, que amb la col·laboració d'una unitat de la Guàrdia Civil de Montblanc van dirigir la recerca de l'assassí.

Captura i mort del Noi de l'Hostaler

Després de gairebé una setmana de recerca, el dia 27 de maig a les 8.00 h del matí, la Guàrdia Civil el va trobar amagat en un camp de civada, dormint. El Noi de l'Hostaler va voler fugir i, en l'intent, el caporal de la Guàrdia Civil va obrir foc i el va matar, amb un tret al cap.

Aquesta història tràgica ha estat explicada i recordada durant un segle pels habitants de la zona, ja que totes les famílies que en aquell temps vivien a la Pobla de Ferran es van veure greument afectades i el seu futur va quedar compromès pels assassinats múltiples de Josep Marimon, fet que va contribuir a l'abandonament del poble.

De fet, aquest relat que ben bé podria ser el fil argumental d'una novel·la de ficció, ha omplert pàgines de diaris i de publicacions especialitzades en la història rural del país. Fins i tot, el reconegut periodista Carles Porta ha volgut recollir la història a través d'un pòdcast a Crims, talment com si els fets ocorreguts a la Conca de Barberà recodessin les morts de Tor, la muntanya maleïda, que aquests dies s'han convertit en un dels temes de l'actualitat més rabiosa del país.

La Pobla de Ferran en l'actualitat

L'indret que va protagonitzar aquesta terrible història en la crònica negra catalana, la Pobla de Ferran, era una entitat de població que es va fundar a tocar del castell de Ferran, del qual encara en queda una torre. A començament del segle XX, abans de la tragèdia, hi havia nou cases habitades per diferents famílies, però arran dels fets es va anar despoblant i no en va quedar ningú. 

De la seva història només en queden restes, la més destacada d'elles la torre de guaita de planta quadrada que actualment és de propietat privada, segons el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, i va ser restaurada fa pocs anys. També s'hi han trobat restes prehistòriques al terme, així com restes del perímetre emmurallat de l'antic castell, entre altres relíquies.