L'Audiència de Tarragona ha condemnat a 240 anys de presó Jean Luc Aschbacher, el principal acusat per la xarxa de pornografia infantil de Tortosa. La sentència, a la qual ha tingut accés l'ACN, el considera responsable d'un total de 63 delictes de captació i utilització de menors per a producció de material pornogràfic, abusos sexuals i pertinença a grup criminal.

La sentència segueix la doctrina del Tribunal Suprem, computant-li les condemnes individualitzades per cada cas provat. El segon acusat del cas, Christian Arson, ha estat condemnat a 19 anys de presó per 16 delictes de captació i utilització de menors per a producció de material pornogràfic, així com per pertinença a grup criminal.

Els dos condemnats són de nacionalitat francesa i van fugir a mig judici a França l'any 2019, quan se'ls jutjava amb quatre membres més de la xarxa desarticulada el 2015, i que ja van ser condemnats i empresonats. Tots dos van ser localitzats mesos més tard i van ser novament jutjats a Tarragona, entre novembre de 2021 i el passat mes de febrer. 

La trama hauria abusat de més d'un centenar de víctimes, entre les quals set menors extutelats per la Generalitat de Catalunya. Les acusacions, en les conclusions provisionals, demanaven condemnes de 1.000 anys de presó per Aschbacher i 200 per a Arson.

L'Audiència considera provat que Aschbacher va cometre 63 delictes

Durant el judici, s'ha pogut demostrar la comissió de 63 delictes amb diferents agreujants per part del principal responsable de la trama. Fonts jurídiques pròximes al cas han remarcat a l'ACN que no se li han pogut atribuir diversos casos en els quals no havia quedat acreditada, sense dubte, la condició de menors d'edat de les víctimes.

Seguint la recent doctrina del Tribunal Suprem arran de la resolució del primer judici contra integrants de la trama, se li han computat individualitzadament les penes pels fets contra cadascuna de les víctimes no només pels casos d'abusos sexuals, sinó també per la captació i utilització de menors per a producció de material pornogràfic.

La pena màxima concreta que se li ha aplicat és de vuit anys de presó en els casos de víctimes menors de tretze anys. La condemna inclou també dos anys de presó per un altre delicte de pertinença a grup criminal. Amb tot, i segons la legislació penal vigent, el condemnat no complirà més de 20 anys efectius de presó.

Christian Arson, condemnat a 19 anys de presó 

El segon responsable de la trama jutjat i que va sortir en llibertat fa poc més d'un mes quan va esgotar el termini màxim de presó provisional de quatre anys sense que s'hagués dictat sentència, ha estat condemnat a 19 anys de presó, si bé en complirà com a màxim nou. No ha quedat acreditat finalment el delicte d'abús sexual perquè, a diferència d'Aschbacher, no apareix en cap dels vídeos enregistrats practicant sexe amb els menors.

L'Audiència de Tarragona l'ha condemnat per quinze delictes de captació i utilització de menors per a producció de material pornogràfic —amb una pena màxima per un cas individual de tres anys—. La principal prova de càrrec és que les gravacions s'haurien produït amb material audiovisual de la seva propietat. Com en el cas de l'altre acusat, la pena de presó global inclou dos anys per pertinença a grup criminal.

L'advocat de Christian Arson, Manuel Clavo, ha afirmat que presentaran un recurs de cassació al Tribunal Suprem per recórrer el delicte continuat de captació i utilització de menors d'edat per l'elaboració de material pornogràfic en un dels casos. En declaracions a l'ACN, el lletrat ha remarcat que Arson ha estat absolt de delicte d'abús sexual i d'una trentena de casos de captació i utilització de menors.